barcelona
El despoblament rural agreujat per un model de creixement econòmic industrial és un dels grans reptes als quals s'enfronta Catalunya com a país. La gran concentració de població a les grans ciutats i els seus voltants ha deixat molts pobles sota mínims. La falta d'oportunitats i serveis bàsics i l'abandonament de les administracions són alguns dels motius que han provocat un flagrant desequilibri territorial i, conseqüentment, un retrocés poblacional als municipis més petits. Una problemàtica que s'està començant a revertir gràcies a la pressió del municipalisme.
Fa parell d'anys, els municipis catalans de menys de 2.000 habitants, farts de veure's "desemparats" i desatesos per les administracions, es van unir sota el grup Eines de Repoblament Rural (ERR) per instar a les administracions a fer alguna cosa contra el despoblament rural. Tots ells compartien problemàtiques com l'accés a l'habitatge, el dèficit de serveis públics o una connectivitat precària. Finalment, aquest moviment va acabar derivant al projecte de llei de l'Estatut de Municipis Rurals, una iniciativa de l'Executiu de Pere Aragonès que va quedar aturada per la convocatòria d'eleccions.
Ara, però, el Govern de Salvador Illa l'ha recuperat i l'aprovarà al Consell Executiu d'aquest dimarts. El secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, ha explicat que el projecte de llei no ha variat de la llei que ja va deixar enllestida el Govern liderat per Pere Aragonès. Posteriorment, la norma s'ha d'aprovar al Parlament i el repte que tindrà l'Executiu actual serà fer-ne el desplegament.
En què consisteix la llei?
Segons el Govern, la llei busca aconseguir l'equilibri territorial i la igualtat material dels habitants dels municipis rurals i dotar les administracions locals de les comarques rurals de les eines adequades per poder prestar els serveis. També vol establir un sistema de finançament propi i afavorit l'arrelament i evitar el despoblament. A més, es proposen garantir l'accés dels residents als serveis públics bàsics.
Si ens fixem en les mesures concretes, la llei incidirà en l'àmbit fiscal per oferir deduccions en l'IRPF per trasllat, rehabilitació o adquisició de la residència habitual a un municipi rural. En l'àmbit econòmic, vol dotar els municipis de més autonomia financera i impulsar mesures d'incentivació de l'activitat.
Ara bé, si hi ha una problemàtica que especialment preocupa als municipis és l'accés a l'habitatge, que es veu afectat per la negativa dels propietaris a posar en lloguer o vendre les cases buides, la pràctica nul·la capacitat dels consistoris per incentivar-ne l'arrendament, les restriccions urbanístiques que dificulten construir-ne o els pocs recursos dels mateixos ajuntaments per comprar, rehabilitar o promoure directament habitatges.
La llei beneficiarà 213 municipis rurals que tenen menys de 2.000 habitants
En aquest sentit, la llei proposa la creació d'una borsa d'habitatge rural i mesures per incentivar la rehabilitació. També es crearà un portal únic a la seu electrònica per simplificar la burocràcia i impulsar una connectivitat digital fiable i de qualitat.
Aquesta llei s'aplicarà als 213 municipis rurals que tenen menys de 2.000 habitants i que pertanyen a una comarca rural. També s'hi empararan 381 municipis més, entre els que no arribin als 500 habitants i els municipis entre 500 i 2.000 habitants que tinguin una densitat de població inferior a 12,5 habitants/km2, o una taxa de creixement menor al 10% els últims deu anys, o una taxa d'envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya.
Dels 947 municipis catalans, 596 (el 63%) tenen una població de menys de 2.000 habitants i es consideren municipis rurals. D'aquests, 332 no arriben als 500 habitants. Segons l'OCDE una comarca rural és la que un 15% o més de la població viu en municipis amb una densitat de població menor a 150 habitants per kilòmetre quadrat.
200 municipis una situació crítica de despoblament
Un estudi de la Universitat de Lleida (UdL) de l'any 2021 ja assenyalava que a Catalunya hi ha 200 municipis -més del 20% del total- amb una situació crítica de despoblament, concentrats fonamentalment a les comarques de Lleida, les Terres de l'Ebre, l'interior de les comarques de Tarragona, l'Alt Pirineu i l'Aran i algunes parts de la Catalunya Central. Un any abans, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) havia estimat que 354 municipis perdran població fins el 2033, un fet que serà majoritari entre els de menys de 500 habitants i que afectarà la meitat dels d'entre 500 i 2.000 residents.
Tot i que el primer any de la pandèmia va comportar un petit canvi de tendència -amb un lleuger trasllat de població cap al Pirineu i territoris de l'interior-, en l'última dècada diverses comarques acumulen una despoblament important, del 10,7% a la Terra Alta, del 9,3% a l'Alt Urgell, del 8,8% al Pallars Jussà, del 7,5% tant al Priorat com a la Ribera d'Ebre, del 6,4% a l'Alta Ribagorça o del 5,5% a la Conca de Barberà, entre d'altres.
¿Te ha resultado interesante esta noticia?
Comentarios
<% if(canWriteComments) { %> <% } %>Comentarios:
<% if(_.allKeys(comments).length > 0) { %> <% _.each(comments, function(comment) { %>-
<% if(comment.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= comment.user.firstLetter %>
<% } %>
<%= comment.user.username %>
<%= comment.published %>
<%= comment.dateTime %>
<%= comment.text %>
Responder
<% if(_.allKeys(comment.children.models).length > 0) { %>
<% }); %>
<% } else { %>
- No hay comentarios para esta noticia.
<% } %>
Mostrar más comentarios<% _.each(comment.children.models, function(children) { %> <% children = children.toJSON() %>-
<% if(children.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= children.user.firstLetter %>
<% } %>
<% if(children.parent.id != comment.id) { %>
en respuesta a <%= children.parent.username %>
<% } %>
<%= children.user.username %>
<%= children.published %>
<%= children.dateTime %>
<%= children.text %>
Responder
<% }); %>
<% } %> <% if(canWriteComments) { %> <% } %>