La cultura catalana no acostuma a ser terreny de controvèrsies, però aquesta setmana una polèmica, més que esclatar, ha caigut com un cos estrany al seu centre. O més aviat l’han deixat caure: Lluís Jutglar Calvés, més conegut com a Peyu, un dels creadors del programa 'Bricoheroes', denunciava des del seu compte personal de Twitter que TV3 havia censurat un gag del programa per motius polítics, i en penjava el fragment. En ell, un dels personatges del programa confessava que, de ser milionari, pagaria perquè la reina Letizia li practiqués sexe oral.

Segurament poc s’esperava que la gent que anava acostant-se a observar aquell meteorit optés per veure'l des d'altres angles: alguns perfils propers a Junts van utilitzar el cas per atacar a ERC, i algú altre va filtrar el vídeo complet –en el qual el personatge de Jair Domínguez hi afegia que potser deuria haver pensat més aviat en una de les filles de la reina d’Espanya–, i, amb aquesta filtració, va desplaçar pràcticament el debat a un altre terreny. El director de la cadena, Vicent Sanchis, va comparèixer a diversos mitjans de comunicació per rebatre les acusacions de censura i defensar que havia estat una qüestió de criteri editorial: "Si en Peyu diu una barbaritat sobre el rei, entra dins la crítica a la institució; ara, si dius el nom d’una dona i després hi apareix la filla, doncs no", va afirmar en declaracions a RAC1. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ara analitzarà d’ofici el gag per estudiar si es pot considerar que és un contingut masclista.

"Masclista i misogin"

Públic ha intentat parlar amb diversos humoristes catalans. No tots ho han volgut fer. Alguns creuen que pronunciar-se sobre aquest cas concret podria perjudicar a la seva trajectòria professional, ja que la seva posició és precària i no podrien defensar-se dels hipotètics atacs o la futura influència dels qui, irònicament, han denunciat públicament haver estat objectes de censura. Sí que ho ha fet Alicia Burton, guionista i col·laboradora de la revista El Jueves, que aprova la decisió de TV3 de no emetre'l.

"Com qualsevol empresa que encarrega un projecte a un creador, TV3 té tot el dret a rebutjar un contingut que consideri inapropiat per ser difós en el seu nom", explica al recordar que "tots els mitjans tenen una línia editorial que els creadors saben que han de respectar si volen fer-los servir per difondre la seva feina." Encara més, continua, "TV3 no és qualsevol mitjà: és una televisió que es finança amb els nostres impostos", i, en conseqüència, "té una responsabilitat social." "Per tant, sí, va fer bé de retirar el gag, que era obertament masclista i misogin", subratlla.

Hi coincideix l’humorista Néstor Flórez, qui tampoc creu "que es pugui parlar de censura": "És un esquetx que porta implícit masclisme i les empreses tenen dret a triar el que publiquen, per això paguen." Flórez posa un exemple propi. "Jo tinc un personatge a TikTok que és 'SuperNeoliberal' i com a tal té acudits masclistes, racistes, feixistes...", explica. Burton també menciona un cas semblant. "Per posar un exemple molt clar, Borat és un personatge masclista, homòfob, racista i antisemita, però tots sabem que Sacha Baron Cohen és radicalment contrari a tot això", afirma a l’indicar que l’humorista britànic "fa servir a Borat per exposar i ridiculitzar aquestes actituds, i ho fa impecablement bé." "El problema de Bricoheroes", segueix, és que "la línia entre el personatge i la persona no està tan clarament definida." Que sigui així, per a Burton, "pot passar per dues coses": "O bé el guionista no ha fet correctament la seva feina, o bé el personatge i la persona realment no pensen molt diferent." Aquesta guionista és de l'opinió que "que el seu cas és el segon quan, davant la pregunta de que si sap que les festes 'dels rics' són un pou de depravació perquè ell hi ha anat a alguna, respon que "ojalá".

'Cancel culture' a Catalunya?

Tant Burton com Flórez critiquen la reacció que van mostrar els creadors de Bricoheroes a les crítiques rebudes des de les xarxes socials. "Segons he llegit del mateix Peyu, TV3 ja ha retirat més esquetxos sense cap queixa, per tant, s'ha acceptat que hi hagi una selecció per part de la televisió i queixar-se d'aquest esquetx en concret sembla més màrqueting que una altra cosa", assegura Flórez.

Per la seva banda, Burton qualifica la resposta dels creadors del programa a les crítiques de "francament desafortunada", ja que "ho podrien haver solucionat admetent l’error i demanant disculpes, però en comptes d’això van triar la via de la rebequeria, total per sortir-ne encara pitjor parats." A sobre, "la coartada de que la crítica es dirigeix a la Família Reial no funciona" perquè "la burla va dirigida a una dona, que ni tan sols té poder real, i perquè busquen humiliar-la, o el que ells entenen com a humiliació, mitjançant un acte sexual." Aquí, continua Burton, "no hi ha transgressió", sinó "només hi ha el missatge reaccionari i perillós de que tota dona té preu."

A les xarxes hi ha qui ha fet al·lusió al que als Estats Units anomenen 'cancel culture', s’ha parlat de 'nou puritanisme'... Què en pensen, les fonts consultades per Públic per a aquest article, d'aquest altre debat més general? "Jo personalment sóc partidària de que els límits de l’humor els marqui cada humorista segons els seus valors", contesta Burton. Això sí, "el que és una norma essencial a l’hora de fer humor és que mai s’ha de fer burla del més dèbil." Si l’humor vol ser "transgressor", precisa la guionista, "hauria de servir posar en evidència grans càncers socials que oprimeixen a col·lectius innocents i senyalar als que els perpetuen, no per promocionar actituds nocives sota l’excusa de que això sempre s’ha fet o, pitjor, que el seu contingut va destinat a un públic jove."

Igualment contundent es mostra Flórez. "Els que els volen cancel·lar ja els havien cancel·lat de casa, i per altra banda, aquests humoristes ja tenien els mitjans de comunicació que els compraven, de casa també, així que tot segueix igual", respon. Flórez suggereix, en definitiva, que els creadors de 'Bricoheroes' actuen en realitat des d'una posició relativament còmoda i segura: "Dir ‘puta Espanya’ o fer un gag on la fantasia d’un és fer de la reina una prostituta no fan més que donar als seus el que volen, és una estratègia de fidelització com qualsevol altra." "Així que després d’això podran treballar permanentment en mitjans, no patiu", ironitza.