Si es trobava a faltar un factor en les tensions i conflictes que el PSOE i Unidas Podemos han protagonitzat en les últimes setmanes, aquest era Nadia Calviño; almenys fins a aquest dilluns. La vicepresidenta tercera i ministra d'Assumptes Econòmics i Agenda Digital ha irromput en l'escena pública per reforçar dues de les posicions socialistes que estan provocant friccions amb el seu soci en l'Executiu espanyol: el rebuig a portar la limitació directa del preu dels lloguers a la nova llei d'Habitatge i la negativa a aprovar ajudes directes a les empreses afectades per les restriccions de la pandèmia del coronavirus.

En una entrevista a TVE, Calviño va assegurar que fixar topalls en els preus del lloguer és "simplificar els problemes complexos", quelcom que "no ajuda a resoldre'ls", i va apuntar que hi ha mesures que poden ser més eficaces com "augmentar a 26.000 els habitatges del fons social, treballant amb els bancs, la Sareb i amb altres propietaris".

Alineant-se amb les tesis que defensa el Ministeri de Transports i Mobilitat de José Luis Ábalos, la vicepresidenta econòmica va indicar que el Govern estatal aposta per mesures que siguin útils. "Regular els preus dels lloguers no és una mesura que vagi a solucionar tots els problemes, no és el bàlsam de Fierabrás. El que cal fer és augmentar el parc públic d'habitatge", va insistir.

Calviño sempre s'ha mostrat en contra de la fixació de topalls en els preus del lloguer i defensa que la seva regulació no ha de passar directament per aquesta mesura, negant que la mateixa sigui un compromís acordat amb Unidas Podemos en l'acord signat per al Govern espanyol de coalició.

No obstant això, els d'Iglesias ho tenen molt clar: si no s'inclou aquesta mesura a la llei d'Habitatge, el PSOE estaria incorrent en un incompliment de l'acord, que al seu judici deixa ben clar que el compromís és fixar sostres en els preus del lloguer, encara que insisteixen que no contemplen aquest escenari. Les paraules de la vicepresidenta van provocar un nou xoc a les xarxes socials amb Unidas Podemos, en aquest cas amb la secretària d'Estat d'Agenda 2030, Ione Belarra, que és la negociadora de la formació morada en l'assumpte de l'Habitatge.

"Sabem que a Calviño no li agrada la regulació de preus del lloguer, però és a l'acord de coalició que van signar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias", va recordar Belarra, que ha anat un pas més enllà i ha apel·lat directament Pedro Sánchez: "Els acords s'han de respectar i el president ha de fer-l'hi entendre als ministres del seu partit".

Calviño i Unidas Podemos: una relació complexa

La vicepresidenta també va marcar territori sobre com es gestionarà el fons d'11.000 milions d'euros per ajudar empreses i pimes, descartant la possibilitat de donar diners directament. Calviño va recordar que aquesta fórmula ha fracassat en alguns països europeus que, després de donar ajudes directes a l'empresa, han acabat tancant.

Calviño va insistir que ajudes directes són que l'Estat assumeixi el salari dels treballadors a través dels ERTO o les cotitzacions a autònoms. Per a la responsable de l'àrea econòmica del Govern estatal també es pot considerar com a ajuda directa ampliar el termini de manca dels crèdits ICO, i va xifrar que aquestes ajudes han suposat ja més del 2% del PIB només enguany. En aquest sentit, va indicar que quan es gestiona tal quantitat de diners públics cal ser molt curosos "perquè les ajudes arribin als qui han d'arribar".

Les seves paraules sobre les ajudes directes també van tenir resposta per part d'Unidas Podemos a les xarxes socials. Nacho Álvarez, secretari d'Estat de Drets Socials, va advertir a través del seu compte de Twitter que "el que l'Estat no gasti ara en ajudes directes a empreses per evitar augments del deute públic, ho podria acabar gastant en subsidis per desocupació si fan fallida les empreses en situació de fragilitat. Sempre és millor prevenir que curar".

A la formació morada fa temps que adverteixen de la necessitat de donar en aquest moment ajudes directes perquè la crisi de liquiditat que viuen les empreses no acabi derivant en una crisi de solvència. "Per posar en marxa la recuperació econòmica en els mesos d'estiu és necessari que el nostre teixit productiu arribi en les millors condicions, i això passa ara per les ajudes directes; si no, a l'estiu hi haurà moltes empreses que ja no podrem salvar", defensen en aquest sentit.

Des del començament de la legislatura, Calviño ha estat la ministra que més friccions ha protagonitzat amb Unidas Podemos en qüestions de fons. Per a alguns, aquesta posició la situa com la ministra de l'ortodòxia econòmica, el pont entre l'Executiu espanyol i la vigilància constant de la Unió Europea. Per a uns altres, la vicepresidenta tercera és un element disruptiu en un autodenominat Govern progressista, la "defensora d'una ortodòxia que va passar de moda quan la Unió Europea va dir que en aquesta crisi no podíem aplicar l'austeritat i les receptes que es van utilitzar el 2008", expliquen des del partit.

Que Calviño fos replicada aquest dilluns per dos secretaris d'Estat, i no per un ministre o pel vicepresident segon, podria estar apuntant cap a una nova estratègia de la formació morada. El relat sobre els últims conflictes entre els socis de Govern han seguit un esquema molt clar: un ministre del PSOE i un altre d'Unidas Podemos xoquen per una determinada iniciativa que acaba tibant la coalició, fins que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé i posa fi a l'enfrontament.

En polítiques i reformes recollides en l'acord de coalició, el partit morat té clar que l'única solució passa sempre per complir amb els compromisos i que, si es donés un incompliment (com denuncien en l'assumpte dels lloguers), la interlocució competeix a Pablo Iglesias i a Pedro Sánchez, els líders de les forces coalitzades en l'Executiu i les dues persones que van estampar la seva signatura en el document. Si algun acord acabés per incomplir-se, a Unidas Podemos tenen clar que el president no estaria exempt de responsabilitat.

Aquesta mateixa setmana, Sánchez i Iglesias es reuniran en un context marcat per l'existència d'importants disputes entre els socis de Govern estatal (des de la llei "trans", el registre de la llei d'igualtat de tracte i no discriminació o la llei d'Habitatge, fins a la diferent actitud i resposta davant les protestes i disturbis desencadenats arran de l'entrada a la presó del raper Pablo Hasél).