Catalunya lluita contra l'alta taxa de suïcidis a la presó, que duplica l'espanyola

La taxa de suïcidis a les presons catalanes és dues vegades superior a l'espanyola i l'europea. 16,8 presos de cada 10.000 es van treure la vida el 2022, segons l'informe anual sobre l'estat de les presons del Consell d'Europa de 2023. A Espanya aquesta taxa se situava en el 7,3, i a la resta d'Europa, en el 7,1. Encara que les dades van millorar el 2023, el 2024 van tornar a pujar: 11 presos es van suïcidar. El Departament de Justícia va posar en marxa un pla de xoc a l'octubre.  Amb tot, aquesta setmana es va produir una mort a la Unitat de Psiquiatria de Brians 1 que s'estudia com a possible cas de suïcidi i aquest seria el primer cas produït des de que es va posar en marxa el pla de xoc.

Entre els múltiples factors que influeixen en el suïcidi a la presó, un pesa més que els altres i és el règim d'aïllament. El Departament de Justícia va publicar fa uns mesos una investigació que analitzava els 54 casos de suïcidi que van suïcidis en les seves presons entre 2018 i 2023 i les dades eren esgarrifoses: el 80% dels presos que es van treure la vida havien passat pel Departament Especial de Règim Tancat (DERT) en els sis mesos previs.

El 80% dels presos que s'han suïcidat a Catalunya han passat per les cèl·les d'aïllament en els sis mesos previs

Intents de suïcidi en aïllament

Sofía usa un nom fictici per temor a represàlies. Va entrar a la presó després d'arribar a l'aeroport de Barcelona des del seu país d'origen “amb una maleta”; és a dir, per contraban de droga. Des del principi va tenir problemes amb els funcionaris i va intentar suïcidar-se en diverses ocasions. Quan se li va activar el Programa de Prevenció de Suïcidis, a mitjan 2023, acumulava entre 50 i 60 talls als braços.

Veia la psicòloga cada 15 dies, però, sempre segons el seu testimoni, els funcionaris l'amenaçaven amb el primer grau si continuava autolesionant-se. Un dia va discutir amb un d'ells i la van sancionar amb 14 dies —el màxim legal— en el DERT. Al segon dia, va trencar el plafó de la llum i es va menjar els vidres. La van portar a l'hospital, li van fer plaques i van veure que no era necessària una intervenció. A la tornada, la van portar directa a l'aïllament, en comptes d'ingressar-la en una unitat de psiquiatria.

Sofia diu que llavors va demanar parlar amb la seva família, que no resideix a Espanya, però no li van permetre. Així que al cap de dos dies, va repetir l'intent de la mateixa forma. Com estava en el Programa de Prevenció de Suïcidis, tenia una companya de cel·la, però això no va impedir que tornés a fer-ho. Aquesta segona vegada no la van portar a l'hospital, sinó a una cel·la en el mateix DERT amb càmeres de vigilància per a tenir-la controlada. Va vomitar els vidres i no la va veure cap metge.

El Departament de Justícia nega rotundament que un pres que intenti suïcidar-se sigui castigat amb el DERT

El Departament de Justícia nega rotundament que un pres que intenti suïcidar-se sigui castigat amb el DERT: "No és una conducta sancionable de cap manera. Si hi ha un intent frustrat, la persona és visitada per un psiquiatre i aquest determina el risc de suïcidi. Si és alt, se li ingressa en una unitat psiquiàtrica".

No obstant això, una persona que tingui activat el protocol de prevenció del suïcidi sí que pot ser sancionada amb el règim d'aïllament, que suposa passar entre 18 i 22 hores en una cel·la. Una voluntària que visita regularment a presos en les presons l'expressa així: "Si algú es vol morir, no el deixis en aïllament sol, porta'l a infermeria i que tingui tota l'estona a algú amb qui parlar".

Relacionado con este tema

La perspectiva de gènere és clau a l'hora d'abordar la problemàtica dels suïcidis a les presons catalanes

Judit Castaño

El 32% dels 54 presos que es van suïcidar entre 2018 i 2023 estaven en aïllament. És una xifra molt alta, però l'estudi no diferencia entre els qui estan en primer grau i els qui estan en aïllament per sanció. Els primers estan en règim tancat bé perquè no s'han adaptat a la vida de la presó, bé perquè són perillosos per a la resta; els segons, estan complint una sanció d'un màxim de 14 dies i passen més hores a la cel·la, a més de sortir al pati sols, sense poder interactuar amb cap altre pres. La falta de diferència fa difícil comparar els números amb França, on es va fer un estudi similar en 2022, en el qual només el 13,6% dels casos de suïcidi estaven en departaments per a sancionats.

El règim d'aïllament comporta per als presos passar-se entre 18 i 22 hores tancats en una cel·la

A més, el temps mitjà que van passar en el seu últim ingrés en el DERT aquestes 54 persones va ser de 39 dies. De nou, l'estudi no distingeix entre primer grau i sancionats amb aïllament, acosa que és important per al Departament de Justícia. No així per a Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans: "no hi ha distinció quan t'envien a viure les 24 hores del dia en una cel·la, sol, amb determinades sortides de dos, quatre o sis hores, que et poden portar a un moment d'absoluta desesperació".

Relacionado con este tema

14 presos van suïcidar-se a Catalunya durant el 2022, xifra rècord des que es tenen registres

Públic

Les Regles Mínimes de les Nacions Unides per al tractament dels reclusos, també conegudes com a Regles Mandela, prohibeixen l'aïllament indefinit o prolongat, és a dir, superior a 15 dies. La Llei orgànica General Penitenciària (LOGP) també limita l'aïllament en cel·la a 14 dies per als interns que cometin faltes molt greus.

El Grup Anticarcerari La Corda, que es comunica amb presos en tot el país, explica que es troben amb molts casos en què els presos acumulen sancions i poden arribar a passar 60 i fins a 90 dies en aïllament.

Relacionado con este tema

21 hores d’aïllament cada dia

JUDIT PASTOR

Tot i que el màxim legal en aïllament són 14 dies, nombroses presons els superen amb escreix

Miguel Ángel, a la presó de Mas d'Enric, és un d'ells. Acaba de passar un mes i mig en aïllament, segons diu, per denunciar que a la presó es tortura i donar-li l'esquena a la funcionària de vigilància que li retreia que això no era veritat. El Departament de Justícia aclareix que quan s’imposen sancions que suposen que el temps d'aïllament superi els 14 dies, "s'ha de demanar autorització al jutge de vigilància penitenciària per a allargar aquesta estada".

Falta de detecció del risc

Catalunya utilitza des de fa anys RisCanvi, un algoritme que ajuda a detectar el risc de reincidència dels presos. Però també mesura el risc de violència autoinduïda. Dels 54 suïcidis que van succeir entre 2018 i 2023, el 60,5% es van valorar amb un risc alt en els sis mesos previs.

"RisCanvi avalua períodes de sis mesos i aquests resultats demostren que té una bona capacitat predictora; el que va fallar en aquests casos van ser les mesures que es van prendre davant un determinat risc de suïcidi", comenten des del Departament de Justícia. "S'està revisant per a introduir millores en la detecció d'aquests casos i en les mesures que es prenguin", afegeixen.

Equips de benestar i pla de xoc

Fa un any es van introduir els equips Benestar: 10 psicòlegs i 10 educadors distribuïts en parelles que s'integren en cada centre penitenciari. Despatxen directament amb la direcció dels centres perquè, en els casos en els quals no s'arriba a activar el protocol de prevenció de suïcidis, el centre pugui activar un procediment semblant de mesures de protecció personal si es considera que la integritat de l'intern està en risc.

A més, a l'octubre es va posar en marxa un pla de xoc. Entre les mesures que es van aprovar, en cada presó hi ha ara una taula permanent de prevenció en la qual participen tots els actors implicats en el centre; s'han posat en marxa píndoles formatives per als funcionaris de presons; i s'ha creat la figura de l'intern de suport, un voluntari que compartirà cel·la amb qui estigui en el protocol de prevenció per a poder detectar els riscos a temps.

Però el canvi fonamental és que quan un pres que està en el protocol de prevenció entra en el sistema DERT, un psiquiatre avalua si pot continuar en aquesta situació. Si el pres ja no està en el protocol, però ho ha estat en l'últim any, el professional sanitari fa una valoració de la seva història clínica i avalua el risc. Des de llavors no hi ha hagut cap cas, encara que en el Departament de Justícia volen ser molt prudents.

L'assassinat d'una funcionària en Mas d’Enric

Alhora que es desplegaven els equips Benestar el març de 2024, un intern de la presó de Mas d'Enric, al Catllar, va apunyalar i va matar Núria López, cuinera del centre penitenciari. L'agressor era un intern de confiança que treballava en la cuina i complia condemna per homicidi. Després, es va suïcidar. En senyal de protesta i indignació, molts treballadors penitenciaris van bloquejar els accessos a les presons en tota Catalunya, cosa que va afectar el funcionament habitual dels centres.

"Per a nosaltres en 2024 va haver-hi 10 suïcidis que lamentem i un que no podem lamentar", afirma Francesc, portaveu de Marea Blava, una associació de funcionaris de presons. Segons la Síndica de Greuges, els bloquejos no estaven emparats pel dret a vaga perquè cap sindicat la va convocar i va portar al fet que 4.000 interns visquessin un "confinament forçós" que va afectar els seus drets i llibertats. Entre ells, "el dret de defensa i a comunicar-se amb les seves famílies".

Segons la Marea Blava, "es treballa de manera gairebé obsessiva i fins a perjudicial per a l'intern"

"Un episodi d'aquesta gravetat, mai vist a les presons catalanes, és comprensible que provoqués una afectació generalitzada", admeten des del Departament de Justícia. Però defensen que es va produir "un retorn gradual a la normalitat sense deixar d'atendre les necessitats de les persones internes en matèria de prevenció de suïcidis".

El Departament considera que la introducció dels Equips Benestar va ser clau, però a Marea Blava ho veuen diferent: "es treballa de manera gairebé obsessiva i fins a perjudicial per a l'intern", assenyala Francesc. "S'activen moltíssims protocols, fins a l'excés. Hi ha massa proteccionisme i això provoca la infantilització dels presos que moltes vegades recorren a l'autolesió perquè saben que així aconsegueixen l'atenció que volen".

Uns mesos més tard de l'assassinat de Núria López, es va aprovar una circular que restringeix l'accés a molts llocs de treball considerats perillosos a interns que hagin comès delictes violents amb resultat de mort o lesió greu. La síndica, conscient que la seguretat del personal i dels interns ha de ser prioritària, ha criticat la decisió. Considera que per evitar els riscos "no s'ha de restringir l'accés dels interns al treball penitenciari, sinó continuar aplicant mesures de control i potser, ampliar les que ja existien".

Jordi usa el seu nom real, però prefereix ocultar el seu cognom. Va estar entrant i sortint de presó des de 2003 i fins a 2016. Va passar per la Model, per Brians 1 i per Quatre Camins. Avui està acabant la carrera de Dret, ha començat Criminologia, i és voluntari en l'associació de Familiars de Presos de Catalunya. Creu que l'assassinat de la cuinera Núria López va ser "un fet lamentable", però també creu que "s'està fent pagar justos per pecadors" i que es generi "la sensació d'un càstig col·lectiu".

L'abolició de l'aïllament per sanció, lluny de ser una realitat

"Les dades ens diuen que no podem negar que l'aïllament és un factor desencadenant del suïcidi; té molt a veure amb la desesperança i amb situacions crítiques", admeten des del Departament de Justícia. Però no es planteja la seva abolició perquè abans hauria de canviar la llei.

Les dades ens diuen que no podem negar que l'aïllament és un factor desencadenant del suïcidi

Quant a l'aïllament per sanció, el Departament de Justícia diu que aborda els conflictes en el règim ordinari "sempre que es pugui" i que només es recorre a l'aïllament quan "les persones suposen un risc per a la integritat física de la resta d'interns". Asseguren que el DERT s'ha dotat d'equips especialitzats per a abordar aquestes conductes i que "l'objectiu és reduir al mínim indispensable els períodes d'aïllament".

Així ho veu també Álvaro Muro, que ha estat coordinador de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya fins a 2023. "Reduir el temps d'aïllament suposa posar molts més mitjans; si els psicòlegs i sanitaris poden treballar amb les persones que estan al DERT hi ha moltes més possibilitats de treure-les d'allà, però estem disposats a posar el pressupost necessari?", es pregunta.

En el sentir oposat hi ha Solange Hilbert, advocada que ha passat 23 anys exercint el dret penitenciari. "L'aïllament té uns efectes devastadors. La població general creu que el DERT és per a presos molt perillosos, però no és així". En la seva experiència, s'ha trobat que els qui acaben en el règim tancat són persones desestructurades en els seus hàbits. "Les que han viscut al carrer tenen molts problemes regimentals perquè l'estructura de la presó és de ferro; sona l'alarma a les 7, a un quart de vuit hi ha recompte i a dos quarts l'esmorzar; és una disciplina que a les persones amb problemes de salut mental els costa complir. I acaben en aïllament per acumular sancions d'aquest tipus".

Si el 80% dels presos que es van suïcidar estaven en aïllament, potser la manera de prevenir el suïcidi és abolir-lo

Jordi ho resumeix així: "Si el 80% dels presos que es van suïcidar estaven en aïllament, potser la manera de prevenir el suïcidi és abolir l'aïllament. Si jo et dic que el 80% de les persones a les quals disparem amb les nostres armes es moren, la resposta perquè morin menys seria no disparar-los".

**Aquest reportatge ha estat possible gràcies al suport de Journalismfund Europe**