El circ, el rei del Nadal

Aquest Nadal Catalunya s'ha omplert de circ. Després què l'any 2015 el Parlament prohibís els espectacles amb animals salvatges, el circ català es reinventa. El nou circ, nascut fa dos-cents anys a Anglaterra quan intrèpids genets feien acrobàcies damunt de cavalls pels carrers i pobles britànics, conquereix en aquestes festes no només les places sinó també les programacions i equipaments culturals. El circ ha vingut per quedar-se. Sí o sí.

Segons l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Catalunya acollirà més d'una cinquantena de propostes circenses fins el dia de Reis. També és cert que els quinze dies de vacances dels escolars ajuden a omplir veles i teatres amb nens i nenes embadalits contemplant saltimbanquis, trapezistes i pallassos. Però no només de la canalla viu el circ, i entre els muntatges d'aquestes festes s'ha obert un ventall que va des de la simpàtica inTarsi, al Mercat de les Flors, a la fosca Tender Napalm, a la Sala Beckett (no apta per infants), amb la companyia Psirc representant a través del moviment i l'acrobàcia el drama d'embogir de tristesa per la pèrdua d'un fill.

El circ, la germana lletja de les arts escèniques en paraules de l'artista-portor i director Joan Ramon Graell, té la clara voluntat de demostrar i demostrar-se que pot arrossegar públic i contribuir a ampliar l'oferta cultural de la ciutat de Barcelona (i també de la resta de Catalunya). Circ més enllà de festes majors i fires estratègiques. "Els programadors encara tenen certa por a programar circ als teatres o sales, encara hi ha la visió que el circ és només entreteniment per a nens i nenes, quan alguns espectacles són per adults i de petit format amb un contingut que s'allunya del divertimento" explica la trapezista Griselda Juncà, membre de la companyia Hotel iocandi.

Així, el circ que neix i floreix a Catalunya té per davant diferents reptes a resoldre si vol deixar de ser l'art minoritari i minoritzat que encara és ara. Primer de tot ocupar programacions d'equipaments culturals (públics i privats) de manera regular. Propostes com el Circ Ara Mateix, el cicle del Mercat de les Flors, no són suficients ni de bon tros. Segon, vèncer l'estacionalitat: programar circ a la tardor o a la primavera. Trencar amb la idea que el circ és per a l'estiu i el Nadal, i en horari infantil. Tercer aconseguir un equipament propi d'exhibició, com té la dansa o la música, una reivindicació d'anys que no s'ha materialitzat encara.

Segons explica Jordi Gaspar, ex-director de la Fira Trapezi de Reus i director de la Vela de l'Estruch a Sabadell, quan es va fer el darrer Pla integral del circ, l'any 2012, es va optar per potenciar la formació més que l'exhibició "Calia tenir una base d'artistes i de públic, crear afició, pedagogia, espais d'aprenentatge on els nens i les nenes poguessin desenvolupar tècniques i processos de creació al voltant del circ". Segons Gaspar, la formació està essent una eina bàsica per acostar el circ al públic majoritari: "cada cop hi ha més companyies joves catalanes amb propostes molt interessants que s'han format aquí, a l'Escola Rogelio Rivel, a l'Ateneu de 9Barris, que entrenen a la Central del Circ... el problema és que treballen més a l'estranger que a casa nostra". La mitjana de bolos a Catalunya d'una companyia catalana és d'un de cada 10, segons Teresa Iglesias, gestora cultural, distribuïdora de circ i productora de l'Ateneu Popular de 9 barris. La resta són a Europa, l'Amèrica Llatina i Àsia.

A Catalunya i a Espanya encara hi ha reticències a programar espectacles de circ i les condicions legals i laborals són ambigües i sovint complexes. "Hi ha festivals que demanen informes de riscos laborals o facturar com autònoms o donar-se d'alta i de baixa per bolo amb unes clàusules abusives", relata Andrea Leunda, advocada de l'Associació d'Actors i Directors (AADPC) i experta en drets laborals.

El galimaties a què està sotmesa la contractació dels espectacles de circ no facilita la seva afluència, com tampoc el desconeixement sobre què és el circ contemporani per part del públic majoritari. El record d'Ángel Cristo i els lleons, Los Payasos de la Tele o el Circ du Soleil, amb contorsionistes somrients dins mallots lluents, forma part de l'imaginari col·lectiu i a vegades aquest imaginari pot anar carregat de perjudicis.

Propostes de circ eclèctiques

El circ, però, en el seu afany d'innovació i de demostrar que el risc va més enllà de fer un doble mortal mentre ressonen els tambors i l'speaker crida "més difícil encara!", ha aconseguit aquest Nadal estar més present que mai per a petits i grans. Barcelona ha estat la ciutat que ha presentat una proposta més eclèctica i arriscada. Risc temàtic, risc escènic, risc físic.

Al moll de la fusta s'hi ha instal·lat el Circ Raluy amb Fortius, el darrer muntatge de la família dels Raluy, que dins la seva mítica carpa han ofert un variat repertori de circ clàssic i familiar, i propostes contemporànies d'èxit internacional.

Al Mercat de les Flors s'hi pot veure inTarsi, l'últim espectacle de la companyia "eia", Premi Max 2017, un viatge per l'amistat, la soledat i el fet de complementar-nos i encaixar-nos els uns amb els altres. Un espectacle apte per tots els públics amb diferents capes de lectura: "Els més petits gaudeixen amb l'espectacularitat d'allò que fem (ens han dit que és com mirar una peli de Disney però en viu i en directe!), i els adults poden llegir entre línies, i entendre el sentit més profund de l'obra" apunta Fabrizio Giannini dels “eia”. També per a nens i adults torna Rhümia, l'èxit del Nadal 2016 i l'spin off de Rhum, el muntatge ideat per “Rhum i cia” i Martí Torras com un homenatge al desaparegut pallasso Monti.

Circ híbrid i circ bastard

L'Ateneu Popular de 9 Barris i el seu ja clàssic Circ d'Hivern –que enguany celebra la seva 22a edició–, presenta un circ bastard: dansat, surrealista i parlat, on els artistes es converteixen en intèrprets sota la batuta de loscorderos s.c. La companyia valenciana formada per David Climent i Pablo Molinero han basat el seu espectacle Soterrani Còsmic en el llibre de ciència ficció Guia de l'autoestopista galàctic de Douglas Adams. Un muntatge complicat per als més menuts (si escoltes els comentaris post funció al bar de l'Ateneu), però amb un virtuosisme, una estètica i una professionalitat que no té res a envejar a les propostes internacionals més punteres.

D'altra banda el circ també s'engrana amb altres disciplines i s'hibrida. Si en algun moment ho va fer amb la dansa –només cal pensar en Joan Català i Roser Tutusaus a Menar o amb els ja mencionats loscorderos s.c–, ara ho fa amb el teatre de text gràcies a la intel·ligència de la companyia Sixto Paz. La companyia teatral que lidera Pau Roca decideix portar a escena Tender Napalm, del britànic Philip Ridley, i fer del circ i l'acrobàcia una bellíssima metàfora del dolor.

I una altra proposta de fusió que s'escapa del buit entreteniment és MUR, de Circ Vermut, que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya: un espectacle de circ integrador amb artistes amb diversitats funcionals.

Circ i tallers a les places i carrers

L'Ajuntament de Barcelona també ha volgut sumar-se al boom del circ nadalenc i a Plaça Catalunya s'hi han pogut veure els Mumusic amb Amigoo, una trobada de dues persones i un contrabaix ple de diàlegs silenciosos i tendresa. Al Forat de la vergonya, al barri de la Ribera, hi té lloc EnCircant el barri, una proposta d'actuacions i tallers organitzada per RAI (Recursos d'Animació Intercultural) que vol acostar el circ al veïnat i demostrar la seva capacitat d'eina cultural transformadora. 

El Mercat de les Flors i l'escola Rogelio Rivel també han organitzat cursos de circ per a totes les edats.

El circ s'estén pel territori

De manera natural, el circ ha trobat espais per créixer més enllà de la capital catalana. Girona es converteix de nou en ciutat del circ gràcies a les idees de Genís Matabosch (Circus Arts Foundation) i el seu circ aquàtic. La 4a edició del Gran Circ de Nadal ha portat al pavelló municipal de Fontajau una pista aquàtica provinent de Rússia amb fonts dansants i dolls d'aigua que interaccionaran amb acròbates, trapezistes, pallassos i mags. "És la pista aquàtica més completa del món. Fins ara només havia sortit una vegada de Rússia", explica Matabosch,

A l'espai de Circ Cronopis de Mataró es programa des del diumenge 31 fins al 5 de gener la companyia Cirk'crash, i s'hi munta un casal infantil de circ. Al Casal Aliança també hi ha previst un casal de Nadal d'artistes de Circulant amb la col·laboració dels còmics i acròbates Los Herrerita (del 27 de desembre al 5 de gener).

A Sant Cugat s'hi podrà veure Bótes del Circ de les Musaranyes i a la iurta de Los Galindos, Petites bestieses, un espectacle de circ i música. A Figueres hi seran Mumusic amb Merci Bien, i Manolo Alcántara programarà Rudo a Sant Celoni.

A Ca l'Estruch de Sabadell, el col·lectiu Tub d'Assaig organitzarà tallers a partir del 22 de gener, i a Terrassa també s'hi podrà veure Circ de l'Any. A Sabadell també hi haurà circ a partir del febrer amb In-confort Circ i Històries del circ, a càrrec del grup Sifó.

En definitiva que sembla que tenim circ per estona i un planter d'artistes i espectadors amb ganes de vèncer prejudicis. Com diu Marcel Escolano de Los Galindos: "més enllà de la proesa, el circ és un ofici, és una manera de viure" Així que visquem-ho! Bones festes!