Les botigues ubicades en entorns per a vianants tendeixen a registrar volums de vendes més elevats que les botigues ubicades en entorns no destinats a vianants. Aquesta és la conclusió de Street pedestrianization in urban districts: Economic impacts in Spanish cities, un estudi publicat a la revista acadèmica Cities que analitza la influència de la peatonalització –la conversió de l'ús del carrer de vehicles a un entorn transitable per vianants– dels espais urbans a Espanya en els ingressos de les botigues del voltant.

"Quan als anys 80 i 90 es van fer les intervencions de peatonalització a ciutat, alguns comerciants van rebre negativament la mesura perquè creien que la gent no podria arribar tan fàcilment com abans als seus comerços. En canvi, l'informe demostra tot el contrari. La gent quan realment consumeix és perquè s'ha acostat caminant a un lloc, no pas perquè ha passat amb cotxe", destaca Juan Murillo, un dels investigadors que van participar en l'estudi.

L'informe, elaborat a partir de la informació dels volums de vendes estimats de catorze ciutats d'Espanya entre 2010 i 2012 i de dades d'Open Street Map (OSM), conclou que el volum de vendes depèn del volum de vianants, i no pas de la ubicació geogràfica dels negocis. És a dir, no hi ha diferència significativa entre botigues del centre de la ciutat i a la perifèria.

A partir dels resultats, els autors de l'estudi –investigadors de la Universitat de Tòquio, el MIT, l'Istituto di Informatice e Telematica i l'àrea de Data Strategy del BBVA– plantegen que "la gent prefereix un entorn apte per als vianants a un de vehicles per a activitats de consum local no comercialitzables".

Densitat de comerços i peatonalització, la combinació idònia

Els autors també destaquen que en grans ciutats com Barcelona, Madrid i València, la densitat de botigues és un factor important. Així doncs, com més densitat de botigues, més es produeix l'increment de transaccions. Fora d’això, la tipologia de comerç també infereix: els més afavorits són els establiments destinats a l'hostaleria, com cafeteries i restaurants. Per contra, la tendència en la venda per a botigues d'articles corrents no es veu incrementada pel canvi de mobilitat del carrer.

Alhora, també han observat que les ciutats petites i mitjanes són les que més es beneficien d’aquesta situació. Amb tot, els autors de l’estudi destaquen les limitacions del seu estudi, que tenen a veure amb la impossibilitat d'oferir resultats rellevants per a les ciutats més petites o la conveniència d'observar períodes més amplis per guanyar perspectiva.

Superilles i Pla de Mobilitat Urbana: amigables per vianants i negocis

Tenint en compte aquestes conclusions, cabria esperar que el model urbanístic de les superilles de Barcelona també resultés favorable pels petits comerços de la zona. "Crec que si l'estudi es tornés a fer tenint en compte les superilles, el resultat seria realment positiu", sosté Murillo. Malgrat que defensa aquesta hipòtesi, l'investigador es mostra prudent i assevera que caldria corroborar-la amb dades actualitzades.

Fora de les superilles, el recent Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Barcelona també podria comportar una millora pels comerços més petits de la ciutat que es trobin en zones transitables. Donat que un dels punts principals del projecte és donar als vianants 32 quilòmetres més de carrers, el nou pla urbanístic podria implicar una lleugera millora en els negocis minoristes, especialment els destinats a oci i hostaleria.