Haurà passat gairebé mig segle des de la seva mort -després de ser torturat per la Guàrdia Civil-, però finalment Cipriano Martos podrà tornar a Loja (Granada), el seu poble natal. El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat ha confirmat que les restes localitzades el 10 de gener en una fossa comuna del cementiri de Reus corresponen a l'activista antifranquista. El seu germà Antonio va reiterar aleshores la intenció de traslladar les restes al cementiri de Loja, on descansen els seus pares, sempre que les proves d'ADN confirmessin que les despulles eren de Martos, com així ha estat.

L'11 de gener, el president del Govern, Pere Aragonès, va visitar els treballs d'exhumació de les restes de l'activista i va manifestar que la troballa era "una passa més cap a la restitució de la dignitat de Cipriano Martos, tractat de manera totalment inhumana, i la seva família". Aquest dimecres, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, i Antonio Martos valoraran a Sabadell la identificació, que comporta un avenç significatiu en la reparació de la memòria del lluitador antifranquista.

Els treballs d'exhumació al cementiri de Reus havien començat un mes abans i l'equip d'arqueòlegs i antropòlegs van localitzar 41 cossos, un dels quals era compatible "tant amb les característiques físiques" de Martos, "com amb les espacials de la fossa". La confirmació definitiva ha estat possible després d'encreuar les dades amb les dels seus familiars inscrits al Programa d'identificació genètica de la Generalitat. Creat el 2016, Martos és la vintena persona exhumada que s'ha pogut identificar a Catalunya gràcies a la iniciativa.

Qui era Cipriano Martos?

Cipriano Martos va néixer l'any 1942 al municipi de Loja (Granada), en una família humil i pobre de pagesos. L'any 1969 va arribar a Sabadell, on va ser treballador tèxtil, i posteriorment es va instal·lar a Reus, on va fer d'encofrador. A Catalunya es va polititzar amb grups antifranquistes i va entrar al Partit Comunista d'Espanya Marxista-Leninista (PCE M-L), una escissió del PCE que no renunciava a la lluita armada. La formació va impulsar el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

L'obrer va ser detingut per agents de la Guàrdia Civil el 25 d'agost de 1973, acusat de difondre propaganda contra el règim dictatorial a Igualada i de pertànyer al FRAP. El van traslladar a la caserna de Reus, on el van interrogar i torturar, fins a obligar-lo a ingerir un líquid corrosiu, combinació d'àcid sulfúric i gasolina.

Les ferides provocades van comportar el seu trasllat a l'Hospital Sant Joan de Reus el 27 d'agost, on seria interrogat dos dies més tard tot i el seu pèssim estat de salut. El 17 de setembre, després de tres setmanes d'agonia, va morir per "hemorràgia interna", segons es pot llegir en el seu informe de defunció. Va ser enterrat en una fossa de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus, al cementiri de la població el 20 de setembre del mateix any, amb secretisme i sense familiars.

Recuperació de la seva memòria

Després de molts anys oblidat, el nom de l'activista va aparèixer a l'esfera mediàtica i política arran de la publicació del llibre Caso Cipriano Martos. Vida y muerte de un militante antifranquista, escrit pel periodista Roger Mateos i publicat per l'editorial Anagrama el 2018.

Malgrat que la Llei d'amnistia impedeix la condemna dels responsables de la seva mort, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses, va assegurar en una entrevista recent a Públic que "segons el meu criteri, res impediria que s'iniciés un procediment i que al final hi hagués una resolució emesa per un òrgan de justícia que establís la veritat jurídica d'aquests fets i fixés la responsabilitat de l'Estat i, inclús, la responsabilitat de persones concretes".

La del cementiri de Reus és una de les 77 fosses de la Guerra Civil i el franquisme que la Generalitat ha exhumat els darrers anys. En total, n'hi ha 887 de documentades i l'estimació és que acumulen unes 14.000 persones enterrades. Fins ara la Generalitat ha recuperat les restes de 846 individus, xifra que augmentarà els propers anys, ja que el nou pla de fosses -corresponent als anys 2023-2026- gairebé dobla el pressupost de l'anterior, amb prop de 4,5 milions.

Acte a l'Ateneu Barcelonès

La memòria de Cipriano Martos també serà recordada el proper dimarts, dia 28, en un acte a l'Ateneu Barcelonès. Sota el nom "Antifranquistes andalusos a Catalunya 1939-1975. Lluitar des de l'oblit", l'entitat abordarà des de diverses perspectives la contribució i el protagonisme de la comunitat andalusa a la democratització de l'Estat espanyol i de la política catalana. Un dels participants serà, precisament, Antonio Martos, germà de Cipriano i persona clau en el manteniment de la seva memòria. L'acte està organitzat conjuntament amb el Taller de Músics.