Congrés d'ERC Qui és qui a la nova executiva d'Esquerra

Amb una participació destacada -5.195 vots, el que suposa el 57,14% de la militància- les bases d'Esquerra han avalat de manera àmplia la nova executiva de la formació, en la primera part del Congrés Nacional que els republicans celebren enguany. Només hi havia una candidatura a l'executiva, que està formada per 21 persones, de manera que la militància només podia avalar o mostrar el rebuig amb la llista encapçalada pels actuals president i secretari general d'Esquerra, és a dir, Oriol Junqueras i Marta Rovira. El 90,4% dels vots han estat favorables i el màxim rebuig -manifestat a través dels vots en blanc- l'han rebut Lluís Salvadó -només el 71,2% de suport- i Isaac Peraire -77,9%-. 

A l'hora de valorar els resultats, la portaveu i ara secretaria general adjunta del partit, Marta Vilalta, ha celebrat la participació -molt superior a congressos passats-, i ha assegurat que la formació surt de la jornada "amb uns lideratges forts". Abans d'acabar l'any, el congrés d'ERC viurà el segon capítol, amb el debat i posterior votació de la ponència política, que encara no s'ha donat a conèixer, però que tot apunta que reiterarà l'aposta del partit pel diàleg, per eixamplar la base de l'independentisme i per deixar enrere la via unilateral. 

Pere Aragonès

El vicepresident i màxim responsable d’Economia del Govern català, s’ha convertit en el coordinador nacional dels republicans, un càrrec de nova creació que el situa immediatament per sota de Junqueras i Rovira en la jerarquia de la formació. Tot i la seva joventut (Pineda de Mar, 1982), Aragonès és un autèntic veterà de la formació i acumula una àmplia experiència orgànica i institucional. Amb 21 anys ja assistia a les executives del partit com a portaveu nacional de les JERC -les joventuts de la formació- i tres anys després, el 2006, es convertia en diputat al Parlament, càrrec que revalidaria fins el 2017.

Marta Vilalta

Que Marta Vilalta (Torregrossa, 1984) era un dels noms cridats a jugar un paper cabdal en el futur -i present- d’Esquerra va quedar clar el març de l’any passat, quan la van nomenar portaveu de la formació. Sis mesos més tard es convertia en vicesecretària general del partit i ara fa el salt a la secretaria general adjunta. Periodista de formació, quasi la totalitat de la seva trajectòria professional està vinculada al partit.

Sergi Sabrià

De 44 anys, Sabrià és actualment l’home fort del partit a la cambra catalana, on presideix el grup parlamentari dels republicans. Mai ha tingut un càrrec governamental de primera línia a la Generalitat, però en canvi té una àmplia experiència orgànica i forma part de l’executiva des del 2011. Va ser portaveu del partit i s’acaba de convertir en vicesecretari general de Comunicació i Estratègia. De fet, ha liderat les darreres campanyes electorals del partit, algunes de les quals exitoses -com les eleccions al Congrés de l’abril o les municipals de maig- i d’altres no tant -com les catalanes del 21 de desembre de 2017-. Diputat al Parlament des del 2012, de 2009 a 2011 va ser alcalde del seu municipi, Palafrugell (Baix Empordà). Durant l’època del tripartit havia treballat com a assessor en diferents conselleries encapçalades per ERC.

Raquel Sans

La diputada al Parlament per Tarragona, de 39 anys, serà la primera vicesecretària general de feminisme que té ERC, un càrrec de nova creació. Nascuda a Valls i periodista de formació -ha treballat en diversos mitjans-, fins ara la seva trajectòria política havia estat més aviat curta. Durant l’anterior legislatura va ser la cap de gabinet de la Delegació de la Generalitat a Tarragona, fins que va ser cessada arran de l’aplicació del 155. Actualment viu la seva primera legislatura com a càrrec electe i ara s’estrenarà a l’executiva d’Esquerra amb un càrrec de pes.

Lluís Salvadó

El polític ebrenc (Sant Carles de la Ràpita, 1969) és un altre dels que repeteix a l’executiva, si bé passa de ser secretari general adjunt a vicesecretari de coordinació interna. A la pràctica, seguirà sent la persona que s’encarregarà de l’organització interna i l’estructura territorial del partit. Persona de poques aparicions mediàtiques, té una amplíssim trajectòria orgànica i institucional.

Marta Vilaret

De 39 anys, Vilaret s’encarregarà de l’àrea de drets i llibertats i lluita antirepressiva, una nova carpeta creada evidentment per la situació política que viu Catalunya. Des del setembre del 2018 s’encarregava de la vicesecretaria general de suport a la presidència i la secretaria general. Més enllà del càrrec orgànic, fins ara Vilaret ha tingut tasques fonamentalment municipals com a regidora, primer a Santa Maria de Martorelles i després -des del 2011- a Mollet del Vallès, sempre a l’oposició. A més a més, durant el passat mandat va ser vicepresidenta segona del Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Sara Bailac

Poeta, de Tàrrega i de 33 anys, Sara Bailac va estrenar-se com a càrrec electe el passat abril, quan va ser escollida senadora. Ara ha entrat a l’executiva nacional d’ERC com a vicesecretària general d’acció política, càrrec del que pengen diverses sectorials. És, per tant, un altre dels noms que representa la renovació -controlada- i feminització de la cúpula dels republicans. A nivell polític, va començar a militar a la JERC el 2005, als 19 anys, mentre que es va incorporar a ERC dos anys més tard. Des del 2015 presideix la secció local d’Esquerra a la seva ciutat. És autora de dos llibres de poesia.

Isaac Peraire

Amb 15 anys de trajectòria al partit, Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 1985) passa a ser el vicesecretari general de vertebració territorial i partit obert. Fins ara era el vicesecretari general de coordinació interna, territori i organització. És a dir, juntament amb Lluís Salvadó la persona clau del partit a l’hora de tancar llistes a nivell municipal. Regidor a l’Ajuntament del seu municipi des del 2007, va ser alcalde durant el passat mandat (2015-2019), però va perdre el càrrec a les municipals del passat maig, després d'una trencadissa al seu equip que va acabar amb la creació d'una nova candidatura, Movem Prats. El resultat de tot plegat va ser que JxCat va imposar-se a les urnes i ha recuperat l’alcaldia de la capital del Lluçanès.