La convocatòria d'eleccions frena l'auge de la dreta i l'allunya de la majoria absoluta

La decisió de convocar eleccions generals anticipades abans de les municipals i autonòmiques sembla haver estat un encert per part de Pedro Sánchez, ja que ha mobilitzat als votants socialistes –espantats per la victòria dretana a Andalusia i el meteòric enlairament electoral de Vox– i ha frenat el creixement de la dreta, allunyant-la de la majoria absoluta d'escons que acariciava en els sondejos previs a la crida a les urnes.

El PP està aconseguint frenar la seva caiguda, tocant fons en cinc milions de vots

Perquè els canvis de tendència electoral més significatius són el notable ascens del PSOE –que ha guanyat 600.000 vots en aquest mes, mig milió d'ells procedents d'UP– i el no menys important descens de Ciutadans, que ha perdut 460.000 votants tant per la dreta com per l'esquerra. La rotunda ruptura d'Albert Rivera amb Sánchez, al mateix temps que assumeix pactes de govern amb l'extrema dreta, li està passant una elevada factura que li allunya molt del Palau de la Moncloa i de la seva ambició per substituir a Pablo Casado com a líder conservador, ja que el PP està aconseguint frenar el seu enfonsament, tocant fons en els cinc milions de vots.

Taula completa d'estimacions de Key Data, comparadaes amb els resultats de 2016.

En aquesta taula completa de les estimacions actuals de Key Data, comparades amb els resultats de les generals de 2016, queda patent el profund canvi del panorama polític que es produirà el 28-A: el Congrés dels Diputats quedarà fragmentat en cinc grans partits, més els nacionalistes, i aquest fenomen portarà a una situació parlamentària gairebé ingovernable, tal com ja vam predir fa un mes.

La triple dreta sumarà 12 milions de vots però traurà 16 diputats menys que Rajoy amb 11 milions

L'enfonsament del PP (que perdrà gairebé tres milions de votants) sembla començar a frenar-se, fet que li permetrà conservar el lideratge de la dreta, però l'altíssima suma de vots (gairebé 12 milions) d'aquest espectre escorat cap a l'extremisme per la irrupció d'un partit ultra no li suposarà més que un total de 170 escons, a sis dels necessaris per aconseguir la investidura de Casado. Perquè, en el gran escenari electoral de tota Espanya, la divisió de la dreta en tres formacions causa estralls en el repartiment d'escons: amb un milió de vots menys, Rajoy va obtenir 186 diputats el 2011 i va gaudir d'aquest absolut corró parlamentari durant el seu primer mandat.

Gairebé la meitat dels vots de Vox no donaran cap escó

Segons algunes estimacions, gairebé la meitat dels vots de Vox (entorn el 47%) caurien així en el no-res, sense convertir-se en escó cap, però fent que el PP perdi en moltes províncies la primera posició en benefici del PSOE, que així rep l'últim diputat en disputa. El resultat és que la suma PP+Cs+*Vox quedaria sis escons per sota de la que va permetre la victòria de la moció de censura contra Rajoy (PSOE+UP+*PDeCAT+ERC+PNB). Aquesta aliança de l'esquerra amb els nacionalistes aconseguiria els 176 diputats malgrat quedar-se en el 45,5% dels vots vàlids (un milió menys que els tres dretans junts).

El cas de Madrid no té precedents: Vox obté 7 escons i la dreta arrassa 25 a 11

El fenomen de l'escrutini electoral uniprovincial que descrivíem abans es reflecteix en la distribució d'escons per comunitats que mostra aquest gràfic interactiu (passant el cursor per les barres apareixen les dades numèriques), excepte en el cas sense precedents de Madrid, on Vox obtindria 7 escons, empatat amb el PSOE, i la dreta arrasaria: sumaria 25 diputats, davant de només 11 de l'esquerra.

A Catalunya, els partits favorables al dret a decidir sumen 26 diputats i els constitucionalistes, incloent-hi allà a Vox, només reuneixen 21 escons

Pel que fa als partits sobiranistes catalans, Esquerra Republicana puja gairebé 100.000 vots i 4 escons, davant dels 130.000 vots i tres diputats que perd el PDeCAT. A Catalunya, Ciutadans sumaria 10 escons, guanyant cinc i obtenint el segon lloc, després d'ERC.