Una dècada formant pastors
L'Escola de Pastors de Catalunya, ubicada al Pallars Sobirà, acumula deu cursos que entre d'altres qüestions han servit perquè desenes de persones hagin accedit professionalment al sector primari i per recuperar, ni que sigui parcialment, el prestigi d'una professió que juga una important tasca social. Amb tot, el futur de l'ofici no deixa de veure's complicat, atesa les dificultats per rendibilitzar econòmicament petites explotacions que aposten per l'orientació ecològica.
Publicidad
barcelona,
Un curs més, i ja en són deu, gairebé una vintena d'alumnes han completat la seva formació a l'Escola de Pastors de Catalunya. El que el 2009 va néixer a Rialp (Pallars Sobirà) com un projecte que podia semblar utòpic s'ha convertit en una realitat consolidada. Entre d'altres qüestions, el centre té un paper important en la voluntat de facilitar el relleu generacional d'un ofici que s'anava perdent i prestigiar-lo socialment i també realitza la tasca de transmissió de coneixement que en temps pretèrits es feia de pares a fills. En aquests anys, més de 170 persones s'han format a l'Escola, l'únic centre d'aquest tipus que existeix al Principat i que va crear-se seguint referents com les escoles de pastors d'Astúries, País Basc -Artzai Eskola- i Iparralde (País Basc francès), si bé té la particularitat d'una inequívoca orientació agroecològica. Rere l'escola hi ha l'Associació Rurbans, sense ànim de lucre.
Publicidad
La formació de l'Escola de Pastors s'allarga sis mesos, repartit en dos de formació teòrica i quatre de pràctica. Les classes comencen cada any al febrer o al març -en funció de quan cau la Setmana Santa- i primer es realitza un mes de formació teòrica, per després de l'aturada de Setmana Santa començar el període de pràctiques, que es compatibilitza amb una setmana al mes de teoria. Entre d'altres qüestions la formació abasta temes com els cultius extensius, la conducció de gossos pels ramats, la sanitat, l'accés a la terra, l'alimentació dels animals, la transformació del producte o la gestió i el pla d'empresa. Les pràctiques, que inicialment es feien fonamentalment en explotacions del Pirineu, des de fa anys ja es poden fer en finques de nombrosos punts de Catalunya i hi ha l'opció de dividir-la en dues opcions diferents.
La importància social del sector
Un cop completada la formació, una de les principals dificultats per dedicar-se professionalment a una activitat del sector primari és l'accés a la terra. Pot suposar uns costos inassumibles d'entrada, de manera que en molts casos als inicis passen per treballar per compte d'altri. Per a Eduard Balsells, alumne de la primera promoció de l'Escola, el principal problema no és aquest, sinó "la nul·la rendibilitat econòmica" de l'activitat. Balsells, que té un ramat de cabres i ovelles que mou per l'interior de Tarragona a l'estiu i per Sant Boi de Llobregat a l'hivern, opina que a l'ofici de pastors "li poden quedar una generació i mitja o dues generacions a Catalunya". "Si ens poguéssim guanyar un jornal digne podríem fer front a la resta de problemes, com ara l'accés a la terra o llogar a algú puntualment. Si això fos rendible, les muntanyes estarien plenes de pastors", apunta.