Dret a l'habitatge Els grans tenidors d’habitatges estaran obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables
El Govern aprova un nou decret de l'habitatge consensuat amb el PSC i els comuns i que també té el suport de moviments socials com la PAH o el Sindicat de Llogaters. A banda de fixar la perpetuïtat de la protecció oficial, també obliga els grans tenidors -bancs, fons d'inversió i particulars amb més de 15 pisos- a oferir un lloguer social per a set anys a les persones que faci més de mig any que ocupin i estiguin en situació de vulnerabilitat.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
El darrer consell executiu de l’any ha servit perquè el Govern de la Generalitat aprovi una nova versió del decret de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. I a diferència de l’anterior -que va aprovar al març, però que no es va arribar a votar al Parlament per la falta de suports-, en aquesta ocasió té tots els números de tirar endavant, ja que compta amb el suport de Comuns i és ben vist pel moviment pel dret a l’habitatge, que ha col·laborat en la seva elaboració. El decret llei, que es votarà al Parlament al ple del 22 de gener, preveu incrementar el volum d’habitatges de protecció oficial, tant de compra com de lloguer, i, sobretot, estableix un seguit de mesures obligatòries per garantir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat.
Publicidad
Altres mesures que inclou el decret és el blindatge de l’habitatge protegit, que mantindrà de manera permanent aquesta categoria, és a dir, que sempre s’haurà de llogar o vendre a un preu taxat, per sota dels del mercat. També fixa increments en les reserves mínimes obligatòries per a pisos de protecció oficial en les noves promocions, la meitat dels quals hauran de ser lloguer.
Valoració positiva dels moviments socials
Poc després que s’anunciés el decret, la regidora d’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, ha assegurat que suposa “un canvi de 180 graus” amb relació a l’anterior i ha celebrat que plantegi abordar conjuntament l’emergència habitacional i el planejament urbanístic, ja que “no hi ha una única mesura que ho resolgui tot”. Amb tot, ha reclamat uns pressupostos “dignes” per poder implantar com cal el decret, així com la regulació de preus -una competència estatal- i que s’eviti una fiscalitat que faciliti l’especulació.