La tecnologia va més ràpida que la normativa. En el sector dels drons, la legislació encara no s’ha posat les piles per regular seriosament l’ús empresarial dels aparells. La transició s’acabarà l’any 2020, quan les autoritats comunitàries tenen previst una una regulació que unifiqui la seva utilització. A Catalunya, existeixen 67 empreses dedicades als drons, de les quals un 80% són pimes amb menys de 10 anys de vida. D’aquestes, dues de cada tres ofereixen serveis basats en l’ús i només un 10% són fabricants. Aquestes dades estan extretes de l’estudi Els drons a Catalunya, elaborat per la Conselleria d’Economia. L’informe mostra que s’està gestant un nou perfil de companyia, les integradores, que busquen l’encaix dels drons en els processos habituals de les empreses. Tot i això, la poca claredat normativa impedeix que n'hi hagi més i que vagin més enllà.

Amb relació als seus usos, la tecnologia dels drons s’aplica en gairebé la meitat dels casos al sector audiovisual. A més, també es fa en la inspecció, l’agricultura, la formació i l’anàlisi geogràfica. La potència econòmica dels drons es constata en les previsions en l’àmbit mundial, que vaticinen un volum de negoci que superarà els 30 bilions d’euros d’aquí a una dècada. Una de les pioneres a utilitzar els drons a Catalunya és l’automobilística Seat, que a través d’aquests aparells subministrarà els volants i els airbags de la seva línia de muntatge. Des de la companyia s’assegura que el nou sistema “revolucionarà la logística, ja que reduirà un 80% els temps d’entrega de les peces”.

En el sector agrari també s’ha flexibilitzat la normativa per facilitar el desenvolupament empresarial. Així, la Generalitat permetrà que els drons que llancen productes fitosanitaris als conreus estiguin controlats per persones que no tinguin la llicència per pilotar un avió o un helicòpter. Amb el canvi, els professionals que disposin del carnet per manipular aquestes substàncies podran aplicar ells mateixos els tractaments.

Una bombolla al sector

Tot i aquests casos aïllats, des del sector es matisa que “la paràlisi reguladora amenaça el futur de la indústria”. Així ho veu el president de l’Associació Catalana d’Empresaris Operadors de Drons (Acepdron), Ignacio Rubio. El representant de l’entitat creu que “el marc legal actual s’ha quedat curt i és obligatori avançar per satisfer la demanda del servei”. De fet, la norma que regula l’ús dels drons en l’àmbit estatal data de l’any 2014 i es va redactar precipitadament i amb caràcter provisional davant del boom dels vehicles.

Rubio comenta que en els darrers tres anys s’ha produït una reestructuració empresarial a Catalunya, on s’ha passat de les 120 firmes a les 67 actuals. “Les perspectives de negoci no eren realistes, ja que les companyies no han tingut capacitat per absorbir tota l’activitat”. En aquest sentit, Rubio afegeix que “s’ha creat una expectativa irreal d’un segment que no està regulat i on no hi ha estudis que analitzin les necessitats reals del mercat”.

Més enllà de les oportunitats econòmiques, la nova realitat requereix legislació, però també formació. Darrere d’aquest propòsit es troba el seminari "Drets i Drons", organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva directora, Ana María Delgado, recorda que l’any 2020 entrarà en vigor una nova normativa comunitària que intentarà posar l’accent en la seguretat. Tot i això, Delgado destaca la necessitat d’un “marc europeu que s’apliqui de forma transfronterera i que estableixi una matrícula obligatòria per les aeronaus i una identificació per a cada pilot”. De moment, la llicència és obligatòria per a tots els usos professionals dels drons.

Des del punt de vista sostenible, la tecnologia dels drons encara ha de perfeccionar més els mecanismes que li permetin reduir el canvi climàtic, respectar els ecosistemes naturals o rebaixar la contaminació acústica. Són alguns dels desafiaments tècnics dels fabricants.

Demanda laboral

Fins al 2035, està previst que els drons generin 100.000 llocs de treball a la Unió Europea. Delgado assenyala que és un sector amb diverses sortides professionals. “La indústria audiovisual necessita pilots pels rodatges, però també tècnics que controlin i delimitin parcel·les agrícoles, terrenys urbans o el control ambiental”. Des de l’altra banda, les empreses també busquen professors que expliquin com pilotar un dron, assessors jurídics i consultors que protegeixen les companyies o les víctimes per accidents o infraccions comeses pels vehicles.

Mentre no arribi la normativa comunitària l’any 2020, amb la qual cada aparell portarà una matrícula identificativa, els agents del sector reclamen acabar amb les limitacions que fan que els drons no puguin sobrevolar nuclis urbans, volar de nit o accedir a un espai aeri controlat. Totes aquestes peticions estan marcades per la importància de millorar la seguretat de les aeronaus. Per fer-ho possible, els operadors proposen certificats que garanteixin la fiabilitat dels aparells.

En els pròxims anys, el gran salt del sector dels drons ha de ser deixar enrere la seva consideració de joc de nens, destinat a un ús recreatiu, per impulsar-se com un pol empresarial. Per aconseguir-ho, aquest pas endavant ha d’anar acompanyat de lleis i mesures que s’adaptin a una realitat tecnològica que circula a un ritme vertiginós.