La macroenquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), resultat de 16.800 entrevistes realitzades durant el març, preveu una clara victòria del PSOE a les eleccions espanyoles del 28 de març i deixa el tripartit de dretes (PP, Ciutadans i Vox) molt allunyat de la majoria absoluta de 176 diputats i per sota de la suma entre socialistes i Unidas Podemos. Encara, però, hi ha un percentatge elevat d'indecisos. 

A nivell català, el sondeig pronostica una clara victòria d'ERC, que obtindria entre 17 i 18 diputats, quan ara en té nou, seguit d'un PSC que es beneficiaria de l'efecte Pedro Sánchez i s'enfilaria fins a una forquilla d'entre 12 i 14 escons, clarament per damunt dels set que va obtenir el 2016. Tant En Comú Podem com Junts per Catalunya perdrien gairebé la meitat de representació -en el segon cas corresponent a CDC-, mentre que Cs patiria un retrocés i es quedaria en només quatre diputats. El PP s'estimbaria i només sumaria un escó a Catalunya, mentre que Vox n'obtindria 3, a la demarcació de Barcelona. El CIS segueix la tendència del baròmetre del CEO presentat la setmana passada, si bé accentua les davallades de JxCat, En Comú Podem i PP i hi afegeix la irrupció de Vox.

Els republicans s'imposarien a les quatre províncies catalanes i obtindrien, de llarg, el seu millor resultat en unes eleccions espanyoles des de la recuperació de la democràcia. ERC presenta com a cap de llista el seu president, Oriol Junqueras, actualment al jutjat al Tribunal Suprem i empresonat des del 2 de novembre de 2017. El PSC seria l'altre partit català que obtindria representació a totes les demarcacions, mentre que Junts per Catalunya no podria mantenir els vuit diputats de l'antiga CDC i en sumaria 4 o 5, repartits entre Barcelona (2-3), Girona i Lleida, però no en sumaria a Tarragona.

En Comú Podem, que en té 12, n'aconseguiria entre 5 i 6 a Barcelona i potser un a Tarragona, mentre que Cs confirmaria el retrocés que a mesura que passen les setmanes li pronostiquen totes les enquestes, i tot just en rebria 3 a Barcelona i un a Tarragona, és a dir perdria un diputat català. El PP només obtindria un escó i per Barcelona, corresponent a Cayetana Álvarez de Toledo. La davallada de PP i Cs s'explica, en part, per la irrupció de Vox, ja que la formació d'extrema dreta aconseguiria tres escons a Barcelona. Qui també podria entrar és el PACMA, a qui el CIS situa entre 0 i 1 escons a Barcelona, mentre que no apareix el Front Republicà, encapçalat per Albano-Dante Fachin. La coalició de Som Alternativa, Poble Lliure i Pirates no s'havia constituït en el moment de l'enquesta. 

Ara bé, encara hi ha un percentatge significatiu d'electors que dubten a qui votar i a Catalunya les principals disputen es donen entre Junts per Catalunya i ERC; entre el PSC i En Comú Podem; entre socialistes i Cs; entre ERC i PSC; i, finalment, entre Cs i PP.

En l'àmbit estatal, el CIS dona al PSOE un 30,2% en la intenció de vot, el que es tradueix en una forquilla de 123-138 escons; al PP un 17,2% (66-76 escons), a Unidas Podemos un 13% (33-41 escons) i a Ciutadans un 13,6% (42-51 escons). Vox obtindria un 11,9% en intenció de vot (29-37 escons). El PNB, Compromís, EH Bildu i Coalició Canària són altres partits que obtindrien representació, a banda dels partits catalans. Una aliança entre Unidas Podemos i el PSOE, per tant, podria arribar a assolir la majoria absoluta, un fet també molt possible si hi hagués acord entre socialistes i Cs. En canvi, la suma de PP, Cs i Vox es quedaria en 160 diputats en el pronòstic més optimista.