Els Eixos verds de Barcelona podrien prevenir 178 morts prematures cada any

Reverdir un de cada tres carrers de Barcelona podria prevenir 178 morts prematures cada any, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) sobre l'aplicació del pla dels Eixos Verds. A més, en mesos en què es produïssin onades de calor, els arbres i jardins urbans contribuirien a evitar altres cinc morts associades a la temperatura. L'estudi s'ha publicat a la revista Environment International.

En aquest treball, un equip d'ISGlobal es va proposar estimar els efectes que la implementació integral del pla dels Eixos Verds sobre la mortalitat de la població adulta de Barcelona amb relació al percentatge de superfície urbana dedicada a espais verds i temperatura ambient.  

L'equip va prendre el 2019 com a any de referència previ a una hipotètica implementació del pla. Posteriorment, van obtenir les dades de mortalitat relatius a aquest any i a la ciutat de Barcelona i el percentatge de l'àrea verda. Segons les previsions descrites en el propi projecte dels Eixos Verds, van estimar que la intervenció donaria lloc a un increment del 7% o del 15% en la superfície verda de cada carrer o intersecció, en funció de la seva amplària.

Finalment, per estimar el nombre de morts prevenibles a conseqüència dels increments en la superfície d'espais verds prevista es van valer d'estudis científics anteriors que quantificaven aquesta relació.

Els resultats mostren que la creació d'Eixos Verds per tota la ciutat suposaria un increment del 3,64% en la superfície destinada a espais verds, passant de 7,3% que hi havia el 2019 a un 10,9%. Aquest increment tindria el potencial d'evitar 178 morts prematures a l'any, que equival a 13 morts per cada 100.000 habitants.

La investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, Tamara Iungman, ha destacat que Barcelona té una zona "escassa" destinada als espais verds i ha afegit que la que hi ha està mal repartida i centrada sobretot en la perifèria. A més, reconeix que l'increment plantejat, que no arriba al 4%, continua deixant la ciutat molt lluny del 25% recomanat. Tot i això, l'impacte en la salut sí és significatiu. "Això és pel fet que el pla dels Eixos Verds preveia una distribució equitativa d'aquests espais al llarg de tota la ciutat", explica.

Cinc morts menys associades a la calor

Paral·lelament, l'equip va realitzar un segon estudi d'impacte en salut, relacionat amb la mortalitat atribuïbles a la calor. Amb l'ajuda de diversos models, van estimar que l'increment en la superfície destinada a espais verds esperat es podria traduir en una reducció de la temperatura mitjana de 0,05 graus, arribant a aconseguir els 0,41 graus de reducció en alguns punts.

Relacionado con este tema

Dos de cada tres residents de l'Eixample estan a favor dels eixos verds i les superilles

Judit Castaño

Una vegada obtingudes aquestes xifres i usant la relació entre exposició a la temperatura i mortalitat establerta en estudis científics anteriors, van estimar que en una hipotètica Barcelona d'Eixos Verds es podrien evitar 5 morts al mes en situacions de temperatures elevades com les registrades l'estiu de 2015 que es va prendre com a referència. Això equival a una mort cada sis dies.

Iungman ha apuntat que tot i que l'impacte sobre les temperatures no seria menyspreable, farien falta mesures complementàries específicament destinades a combatre la calor. Ha destacat que això és especialment rellevant en un context de canvi climàtic i de població que envelleix i es torna més vulnerables als efectes de les temperatures elevades.

Relacionado con este tema

Preguntes i respostes sobre la sentència judicial contra l'eix verd del Consell de Cent

Judit Castaño / Marc Font

Morts evitables  

Tenint en compte que el pla dels Eixos Verds va ser posposat, l'equip investigador va decidir analitzar una alternativa: el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest té entre els seus objectius incrementar la superfície destinada a espais verds per a l'any 2030. Seguint la mateixa metodologia que en els passos anteriors, es va calcular que l'increment d'espais verds previst en aquest pla podria prevenir 53 morts prematures a l'any a la ciutat de Barcelona, és a dir, quatre morts per cada 100.000 habitants.

Pel que fa a la temperatura, el PDUM aconseguiria una reducció mitjana de 0,03 °C, encara que amb una reducció màxima de 0,77 °C en una zona concreta de la ciutat. Aquest descens tèrmic permetria prevenir 3 morts al mes en situacions de temperatura com la usada de referència.

Qualsevol intervenció urbanística amb espais verds tindria beneficis associats a la reducció de la contaminació de l'aire i del soroll 

"En la nostra anàlisi observem que el PDUM obtindria uns rèdits en termes de salut més limitats que els Eixos verds. Això pot explicar-se perquè les intervencions contemplades en el PDUM estan més localitzades i no es distribueixen de manera equitativa per tota la ciutat, amb el que només les persones que viuen més pròximes a aquests punts es podrien beneficiar d'elles", apunta Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut d'ISGlobal.

Nieuwenhuijsen afegeix que en aquest estudi només han tingut en compte la relació directa entre espais verds i mortalitat, però apunta que de qualsevol intervenció urbanística que proposi incrementar la superfície destinada a espais verds no només caldria esperar una reducció en la càrrega de malalties, sinó també beneficis addicionals associats a la reducció de la contaminació de l'aire i del soroll, i de l'increment en els nivells d'activitat física.