Enric Casasses guanya el Premi Jaume Fuster de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

El poeta, traductor i intel·lectual Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha guanyat el Premi Jaume Fuster que concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La veu i la firma d'aquest autor són la d'un referent en les lletres catalanes dels últims cinquanta anys. Els seus versos, però també la seva figura intel·lectual, constitueixen un element central en l'ecosistema cultural del país.

Casasses és un dels poetes catalans actuals de major prestigi i reconeixement. Guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2020, és autor d'una completa i vasta obra formada per una trentena de llibres de poesia i una vintena més entre narrativa, literatura infantil, assaig i edicions crítiques. També és traductor i ha exercit d'articulista i d'actor, a més d'haver participat en una llarga llista de recitals i esdeveniments culturals.

El Premi Jaume Fuster el concedeixen els socis de l'AELC a un autor per la trajectòria de la seva obra. És l'únic premi literari que es vota entre tots els professionals de l'ofici. La tria del guanyador és fruit d'un procés de votació interna i secreta a través de dues rondes: una primera, oberta; i una segona, en què es tria el guanyador entre els tres que han obtingut més vots.

Casasses ha explicat en una roda de premsa que està "content" d'haver guanyat un guardó que "no té jurat". De fet, ha confessat que el seu vot era per en Josep Albanell. "Em sap greu que no hagi sortit el meu candidat", ha bromejat. En el transcurs de l'acte, el poeta ha aprofitat per dir que no li agrada que es refereixin a la seva persona com a "el mestre", ja que "des de nen tenia clar que la línia familiar – d'exercir com a docent – no la seguiria".

Antiguitat com a forma d'avantguarda

El guanyador d'enguany del Premi Jaume Fuster ha assegurat que sempre ha volgut ser "antic", ja des de jove. Casasses ha explicat que aquesta voluntat es manifesta des de la seva joventut: "Quan em vaig començar a relacionar amb artistes d'altres àmbits, ells feien, 'performance', altres feien coses conceptuals… jo feia sonets". Tanmateix, el poeta ha afirmat que ser "antic" és "una altra manera d'estar a l'avantguarda".

La preferència, detalla, li ve de les arrels a l'Escala, el poble de la seva mare. "Quan van arribar els turistes, amb pocs anys es van carregar els meus terrenys de joc i van muntar un passeig marítim que es va carregar els estenedors", ha lamentat.