Els propers dies seran claus en la negociació que mantenen el PSC i Esquerra per a la investidura de Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat. Segons els comentaris de diverses fonts coneixedores de la marxa de les converses, socialistes i republicans ja estarien ultimant el preacord que permetria la votació afirmativa d'ERC a la investidura d'Illa, sempre que sigui ratificat per les bases republicanes.

Des del nucli dur negociador d'Esquerra, que encapçala la secretària general, Marta Rovira, juntament amb els caps de files del Parlament, Josep Maria Jové i Marta Vilalta, s'intenta rebaixar l'optimisme: "No en tenim d'acord", asseguren. Però la veritat és que diversos membres del Govern d'Esquerra consultats per Públic es mostren convençuts no només que els propers dies es podrà tancar el preacord, sinó que "serà important" i es mostren optimistes sobre la ratificació per part de les bases d'Esquerra, que en darrera instància seran els qui decidiran si hi ha investidura o repetició electoral.

L'objectiu dels negociadors d'Esquerra és poder tancar aquest cap de setmana els serrells necessaris per poder portar a la reunió de l'Executiva del partit de dilluns que ve un possible preacord i prendre la decisió final. En cas que aquest òrgan donés el vistiplau, la idea seria posar el preacord a disposició de les bases d'Esquerra aquesta mateixa setmana que ve, que ho hauran d'aprovar o rebutjar. Els 8.700 militants d'Esquerra tindrien en aquest cas a les seves mans investir Illa o provocar una repetició electoral a Catalunya.

La maquinària a punt per a la consulta a les bases

Algunes veus apunten que la consulta a la militància es podria celebrar dijous de la setmana que ve, 1 d'agost, en cas de tancar-se el preacord a començaments de setmana. Una consulta telemàtica que se celebraria després que la secretària general, Marta Rovira, i els negociadors expliquin als militants, en assemblea també telemàtica, els detalls del possible preacord. Tot i això, des de la direcció d'ERC, fonts consultades per Públic indiquen que "no hi ha cap data fixada per a la consulta perquè no hi ha acord". I afegeixen que "la data per a la consulta es decidirà en funció dels acords". Tot i això, aquestes mateixes fonts de la direcció asseguren que "tenim tota la maquinària a punt per consultar la militància, si és que s'arriba a un acord".

Els detalls de la negociació entre ERC i el PSC es desconeixen i les converses es porten amb una discreció molt gran. Però els últims dies s'han destinat a materialitzar, totalment o parcialment, els principals temes pendents dels acords que Esquerra va signar amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Aquesta és una exigència -prèvia a un possible acord- per part de Marta Rovira, tal com va explicar Públic a principis de setmana. Fonts de la direcció d'Esquerra admeten "satisfacció" per com ha reaccionat el Govern espanyol, i la trobada d'aquest dimecres entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el del Govern espanyol, Pedro Sánchez, pel traspàs de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital ha rubricat la bona sintonia existent.

Aquestes mateixes fonts també indiquen que la negociació particular amb el PSC té pràcticament tancades carpetes diverses com la d'impuls i defensa del català. I asseguren que la negociació dependria en aquests moments de l'acord per al finançament "singular" que exigeix ​​Esquerra. Tema també discutit entre Aragonès i Sánchez a la trobada al Palau de la Generalitat. També sembla encarrilat el compromís que es donarà continuïtat a projectes insígnia d'ERC com el de la Renda Bàsica Universal i impulsar l'Empresa Pública Energètica que ha creat la Generalitat

El Govern espanyol es bolca en l'operació

De moment, el que coneixem són els passos que ha donat el Govern espanyol per afavorir la investidura de Salvador Illa, amb bona part d'acords complerts, encara que falten alguns serrells. Entre els més destacats que s'han desencallat aquesta setmana hi ha l'inici del traspàs de Rodalies, amb la primera línia que passaria a estar gestionada per la Generalitat –l'R1 entre Molins de Rei i Maçanet-Massanes–, per a principis del 2025 i amb el finançament necessari. El Govern espanyol transferirà 1.057,9 milions d'euros a la Generalitat de Catalunya per a la millora i el traspàs del servei de Rodalies. Així es va acordar a la reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (CMAEF) que es va celebrar aquest dilluns a Barcelona. Concretament, l'Estat pagarà 850 milions per al dèficit d'explotació i 191,5 milions per al Pla d'Acció 2024-2026, que contempla qüestions com l'increment de trens a l'R1 en hores punta i l'augment de trens a l'R4.

La Generalitat i el Govern espanyol també han acordat aquest mateix dilluns la transferència anual de 150 milions anuals durant tres anys a la Generalitat per a un fons de recerca. Així mateix, també s'ha fixat el traspàs anual de 2 milions per a la gestió de les beques universitàries i el Govern estatal s'ha compromès a pagar els endarreriments dels darrers tres cursos acadèmics. Vuit milions en global per a les beques.

En total, la Generalitat i l'Estat han pactat així transferències relacionades amb el transport ferroviari, la investigació i el desenvolupament i el sistema de beques per un total d'uns 1.520 milions fins al 2026. La consellera de Territori, Ester Capella, admet que l'Estat ha complert amb els compromisos, encara que lamenta "el retard".

També caldria incloure als acords desencallats uns 1.600 milions acordats fa uns mesos per a l'ampliació d'efectius dels Mossos d'Esquadra. I aquest dimecres s'ha tancat un altre tema molt ben valorat per Esquerra com és el traspàs de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital a la Generalitat, amb la visita de Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat i la trobada amb Pere Aragonès.

En l'apartat dels compromisos per a la investidura de Pedro Sánchez que el Govern espanyol té pendents amb Esquerra, s'inclouen algunes dotacions relatives a serveis penitenciaris, i també a ERC es mostren molestos pel "fre que el Govern espanyol hi ha posat a la taula de diàleg". Fonts d'Esquerra, però, admeten que entre els compromisos per complir destaca la condonació de 15.000 milions d'euros del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica.

Aquestes mateixes fonts reconeixen que el FLA és un dels temes més espinosos que resta pendents, al marge de la negociació del finançament autonòmic "singular" que exigeixen els republicans. L'Executiu espanyol es mostra disposat a complir aquesta condonació, que suposa un estalvi per a la Generalitat de 1.300 milions en concepte d'interessos. Però Pedro Sánchez vincula aquest tema a l'aprovació dels pressupostos generals per al 2025, que justament aquest dimarts van rebre un revés important amb el rebuig de Junts a l'aprovació dels topalls de dèficit.

Junts ensenya les dents al Govern

I és que Junts està ensenyant les dents a Pedro Sánchez amb el rebuig de diverses iniciatives del Govern espanyol al Congrés dels Diputats, en un evident intent de reivindicar-se davant de les negociacions dels socialistes i els republicans per a la investidura de Salvador Illa. Com més a prop sembla el preacord entre el PSC i ERC, Junts eleva més el volum de les crítiques contra els dos partits i contra el Govern espanyol. I l'estratègia de Junts per interferir en la negociació d'investidura té dos eixos: tombar iniciatives del Govern al Congrés dels Diputats i especular amb un suposat retorn immediat de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Amb la primera, Junts pretén advertir el PSOE del panorama que s'obre si opta per un acord per a la investidura de Salvador Illa. I visualitza un rebuig constant de les mesures principals que pugui impulsar l'Executiu de Pedro Sánchez. Una situació que trencaria la majoria ajustada de la investidura i posaria la legislatura espanyola en escac, sense ni tan sols possibilitat d'aprovar uns primers pressupostos.
Carles Puigdemont justifica la posició de Junts per les baixes xifres d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya que considera "impresentables i inacceptables".

Les dades del 2023 indiquen que va ser del 45% del total, 1.028 de 2.276 milions d'euros. "Que a Catalunya s'executi el 45% del que s'aprova i a Madrid més del 210% és immoral, no té res de progressista i és tenir molta cara", ha assegurat l'expresident del Govern a la xarxa social X. I en clau de negociació per a la investidura ha advertit: "Una Generalitat presidida pel mateix partit que incompleix amb Catalunya i engreixa la comunitat de Madrid aplanaria el camí cap al desastre".

En opinió de Puigdemont, aquest escenari no és nou, però sí que "ha empitjorat molt". Segons el seu criteri, "quan prometen un augment del finançament autonòmic, després ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que la quantitat sempre queda igual: el que puja d'una banda, baixa de l'altra". Per això, segons ell, "l'alternativa" és "tenir la clau de la caixa" perquè Catalunya es quedi tots els impostos i decideixi, "després d'una negociació bilateral", la quantitat que aporta "pels suposats serveis" que presta l'Estat. "Sense això, Madrid continuarà vivint del que extreu de l'esforç dels catalans. La solidaritat territorial l'hem de decidir i acordar, no ens la poden imposar", afegeix l'expresident.

"Si l'Estat té més diners per gastar, ja sabem que mai no ho gastarà amb els catalans. Per tant, els vots dels catalans que ens han donat la seva confiança no poden anar a consolidar aquesta injustícia", afegeix el líder de Junts.

En el segon eix, Puigdemont reitera la seva voluntat de retornar a Catalunya, però el rebuig del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia augura una detenció i empresonament més que probable. A Junts estan convençuts que, si es donés aquest escenari, hi hauria una gran mobilització independentista que trasbalsaria qualsevol acord d'investidura, ja que amb Puigdemont a la presó, i la gent al carrer protestant, "difícilment ERC pot fer president a un socialista", asseguren fonts de Junts. En aquest cas caldrà estar molt atents a l'acte previst per Junts a la Catalunya Nord aquest dissabte, i a les consignes que verbalitzi Puigdemont.

Optimisme en la recta final de la negociació, però amb cautela

L'ambient entre les files socialistes és d'optimisme desbordat sobre la possibilitat d'investidura de Salvador Illa, encara que tots els dirigents es mostren extremadament cauts en valorar el ritme de la negociació. I a les files republicanes, almenys entre els dirigents, l'optimisme també es dóna, però de manera molt més continguda. Són conscients de la dificultat de convèncer les bases d'Esquerra perquè votin a favor de la investidura d'Illa. "L'acord haurà de ser molt bo perquè la militància l'aprovi. Anem bé, però hi falten coses importants", assegura un membre de l'Executiva.

Ambdues parts defineixen la negociació mantinguda com a "fluida" i se centren ara a aconseguir l'acord per al finançament autonòmic. "No és només recaptar el 100% dels impostos, sinó com es gestionen, es tracta de sobirania fiscal", assegura Marta Rovira. El plantejament d'Esquerra és que la Generalitat ha de poder recaptar tots els impostos a Catalunya i que l'aportació o les aportacions que s'hagin de fer al conjunt de les arques estatals s'acordi en una negociació bilateral entre la Generalitat i l'Estat, aspecte en què coincideixen amb Junts.

Per a la Moncloa, això suposaria a la pràctica que Catalunya abandoni el règim general de les Comunitats Autònomes i s'assembli al concert basc. Una operació que es veu com a inviable. Però fonts del PSC asseguren que s'estan fent esforços considerables i "imaginatius" per arribar a "un gran acord de país" en relació amb una millora substancial del finançament de la Generalitat que consideren "imprescindible". "Si hi ha acord en el finançament, tindrem preacord d'investidura", assegura un membre de l'Executiva d'Esquerra. I tot quedarà pendent del que dictamini la militància d'ERC, en el termini d'una setmana, amb un agost que ens pot començar portant a una investidura o iniciant un llarg camí cap a la repetició electoral.