Público
Público

El Fons Català de Cooperació destina 600.000 euros a projectes d’impacte estructural pels refugiats d'Ucraïna

L'ens envia una delegació que supervisarà sobre el terreny la situació humanitària en territori ucraïnès i polonès. Després dels primers mesos amb mesures d'urgència ara es treballa en iniciatives més estables amb l’objectiu de dignificar la vida dels refugiats ucraïnesos

La delegació del Fons Català de Cooperació al centre de distribució d’ajuda humanitària de Creu Roja a Varsòvia.
La delegació del Fons Català de Cooperació al centre de distribució d’ajuda humanitària de Creu Roja a Varsòvia. Jordi Pujolar / ACN

La incertesa d’un possible estancament de la guerra d’Ucraïna a l’est del país ha modificat els fluxos migratoris que es van donar en l’esclat del conflicte. "Molta gent va sortir de cop per por a una agressió que pogués ocupar tot el país, però ara hi ha qui té l’expectativa de tornar", explica a l’ACN el director del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), David Minoves. Això es tradueix en el retorn de molts refugiats, des de tercers països cap a Polònia, amb l’objectiu de ser més a prop de casa. En conseqüència, les prioritats de l’ajuda humanitària també estan canviant i, superada la primera assistència, es treballa ara en projectes d’impacte "estructural" amb l’objectiu de dignificar la vida dels ucraïnesos a Polònia.

Una delegació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) s’ha desplaçat a Polònia aquesta setmana per fer balanç dels projectes que es financen amb recursos dels ajuntaments catalans, quan s’estan a punt de complir quatre mesos de l’inici dels combats. Des del FCCD es financen una desena de projectes amb una suma total de prop de 600.000 euros procedents de 90 ajuntaments i una cinquantena d’empreses, segons ha detallat el president de l’ens, Isidre Pineda.

Pineda: "Des d’un bon principi molts ajuntaments es van bolcar i ara ja podem visibilitzar en què s’han traduït alguns d’aquests fons"

El president del FCCD destaca que més enllà d’exercir de "destí" de moltes persones refugiades, els municipis catalans també tenen la “responsabilitat” de donar resposta a l’emergència en origen: "Des d’un bon principi molts ajuntaments es van bolcar i ara ja podem visibilitzar en què s’han traduït alguns d’aquests fons", es felicita Pineda. La majoria de projectes són sectorials i s’adrecen, sobretot, a col·lectius vulnerables, com infants i adolescents, població d’ètnia gitana, dones supervivents de la violència de gènere o persones amb diversitat funcional.

Amb tot, les entitats sobre el terreny asseguren que valorar "la vulnerabilitat dins la vulnerabilitat" és una taxa complexa perquè es tracta de persones que fugen d’una guerra, deixant enrere la seva vida anterior, la feina o la família. Tant és així que el Ministeri de Salut d'Ucraïna calcula que quinze milions d'ucraïnesos poden necessitar suport psicològic i, de tres a quatre milions, tractament assistit amb medicaments.

"Qualsevol necessitat que puguin tenir els afectarà d’una manera o altra", explica la responsable de Creu Roja a Polònia, Sara Escudero, amb qui el Fons Català de Cooperació treballa estretament en un projecte de distribució d’ajuda humanitària a Varsòvia.

El president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Isidre Pineda, i el director de l’ens, David Minoves, reunits amb representants de Creu Roja a Varsòvia.
El president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Isidre Pineda, i el director de l’ens, David Minoves, reunits amb representants de Creu Roja a Varsòvia. Jordi Pujolar / ACN

Desplegament de la Creu Roja a Varsòvia

El projecte compta amb un finançament de 40.000 euros per part del FCCD i una de les iniciatives que s’hi duen a terme és l’entrega d’ajuda econòmica directa en targetes de crèdit per a que cada unitat familiar pugui decidir a què destina aquests recursos en funció de les seves necessitats bàsiques. Cada persona compta amb un saldo de prop de 200 euros al mes i l’ajuda està previst que es mantingui durant quatre mesos.

La delegada de Creu Roja a Polònia, Sara Escudero, explica que no és el mateix tenir menors al càrrec que necessitin roba o gent gran amb dependència per a les que calgui anar a buscar medicines: "Treballem per garantir la dignitat de les persones, que puguin tenir capacitat de decisió i puguin escollir havent valorat les seves necessitats".

El centre de la Creu Roja a Varsòvia, ubicat en una antiga sala polivalent de titularitat privada al centre de la ciutat, on s’hi feien habitualment festes i exposicions, rep ara diariament mig centenar de persones en busca d’ajuda. L’entitat compta amb 26 centres d’atenció a la població desplaçada a Varsòvia i 206 en el conjunt del país per atendre un milió i mig de refugiats que viuen actualment a Polònia.

Pel que fa a nous reptes a curt termini, l’ajuda humanitària s’haurà de plantejar, segons la responsable de Creu Roja, iniciar la recerca de finançament per "aconseguir habitatge o un allotjament temporal" perquè les persones refugiades puguin seguir el seu projecte de vida sense dependre de les famílies poloneses que els estan acollint. "La gent va obrir les seves cases, malgrat suposés una càrrega econòmica i emocional important", destaca Escudero.

Des del Fons Català, Minoves aplaudeix les iniciatives de les entitat, la població civil i les administracions locals poloneses, però no veu igual el paper del govern central de Polònia: "No ha estat a l’alçada". En diverses trobades amb representants d’associacions, la direcció del FCCD ha constatat aquesta manca de relació entre les organitzacions de cooperació internacional i el govern del país.

Una altra de les grans preocupacions de les entitats que lideren l’ajuda humanitària és mantenir viva l’atenció en el conflicte perquè un eventual relaxament de l’interès no faci que l’arribada d’ajudes s'acabi esgotant: "Les necessitats continuen sent urgents", remarca Sara Escudero. La responsable de Creu Roja a Polònia diu que l’arribada de recursos és essencial per poder planificar a llarg termini.

Visita a un centre de desplaçats interns a Lviv

La missió del FCCD a Polònia també preveu visitar aquesta setmana un centre col·lectiu de recepció de població desplaçada interna, víctimes de la guerra, a la regió ucraïnesa de Lvivska. Segons ha explicat el propi Minoves a Públic, la delegació tenia previst entrar aquest dimecres a Ucraïna i quedar-se a la ciutat de Lviv fins demà al migdia. La tornada a Catalunya està prevista per dissabte. A l’extrem nord d’Ucraïna, l’ens català col·labora amb una ONG alemanya que es dedica a la distribució d’equipament electrònic en aquests centres de recepció de refugiats interns.

Minoves: "A Síria, en deu anys més de set milions de persones van marxar i això ja ha passat a Ucraïna en només tres mesos”

"És gent que ha sortit amb el que portava posat i que no sap quina serà la seva situació a futur", detalla Minoves. El projecte en el que col·labora el Fons Català treballa en diferents municipis a l’entorn de Lviv, que s’ha convertit en un ‘hub’ de la població desplaçada a la pròpia Ucraïna. "També arriba gent que està tornant i que creu que poden tornar a una situació de normalitat que no s’està donant. Va per llarg", augura Minoves.

L’entrada a Ucraïna es farà si la situació del conflicte ho permet. A la missió, a banda del director i el president del FCCD, hi participen també la tresorera de l’entitat i regidora de cooperació Sant Boi de Llobregat, Alba Martínez, i les regidores de cooperació de Mataró, Maria José Pérez, i Begues, Maria Llauradó. A la primera part del viatge, en territori polonès, també pren part la secretaria d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata.

L’èxode en xifres

En total, es calcula que hi ha prop de quinze milions de persones desplaçades, la meitat a regions de la mateixa Ucraïna, amb absència d’atacs per part de Rússia; mentre que l’altra meitat ha marxat del país. A més, segons el darrer informe de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), es calcula que fins a l’agost 6,2 milions de persones més necessitaran refugi com a conseqüència de la guerra. "A Síria, en deu anys més de set milions de persones van marxar i això ja ha passat a Ucraïna en només tres mesos", exclama Minoves, que descriu els fluxos migratoris a l’est d’Europa com a "excepcionals".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?