Front comú de sindicats, entitats i moviments per reclamar una intervenció pública al mercat immobiliari

Crida de moviments i entitats socials per combatre la crisi d'accés a l'habitatge. Diverses organitzacions han reclamat en una roda de premsa un nou pacte per l’habitatge, posant el focus no només en la demanda de limitar els preus del lloguer, sinó també en la intervenció del conjunt del mercat immobiliari: "Cal regular un mercat desbocat en mans del sector privat, perquè l’habitatge no és considerat com un bé públic, així com sí que ho està l’educació la sanitat. I el poder financer se n’ha apropiat". Amb aquest objectiu, els signants de la Crida a un Pacte per a l’Habitatge 2020-2030 assenyalen 21 factors que fan que el mercat immobiliari no estigui a l'abast de tothom i que proposen regular des de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Entre aquests elements, hi ha la pressió que viu la capital catalana a causa del turisme, que "atrau noves generacions digitals nòmades, executius i membres de les classes més poderoses i beneficiades per la crisi" que inverteixen al sector immobiliari. El document també assenyala la falta de territori a la ciutat de Barcelona, que limita la capacitat d’ampliar el parc públic; la gentrificació que afecta els barris centrals de la capital o la liberalització de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que ha fomentat que els propietaris puguin apujar els preus més fàcilment.

 "Una regulació del lloguer, si no va acompanyada d’altres mesures, podia tenir efectes contraproduents. La regulació és necessària però insuficient"

Altres emergències assenyalades pel Pacte són la falta d’un parc d’habitatge públic, un 1,5% del total i molt lluny de la mitjana europea del 20%; l’existència d’un parc d’habitatges desocupats, que sumava 10.052 pisos buits el 2019; o d’habitatge envellit. "La situació de la ciutat i el país és insostenible. Un nombre importantíssim de la població no pot accedir a aquest mercat, o hi accedeix en unes condicions impossibles", ha denunciat Ana Menéndez, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïs i Veïnes de Barcelona (FAVB).

Per aquest motiu, el Pacte demana al Govern espanyol destinar un 2% del PIB a la promoció d’un parc d’habitatge públic: "Si aquest nou Govern espanyol vol demostrar que vol protegir a la ciutadania, que comencin amb mesures concretes", ha reclamat la portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado.

El document apunta a la necessitat d’aturar les exempcions fiscals dels operadors immobiliaris així com la privatització del patrimoni públic, com ara posant fre a les subhastes d’habitatge administrat per la Generalitat o adquirint el 100% de l’habitatge de titularitat de la SAREB. "Vam analitzar que una regulació del lloguer, si no va acompanyada d’altres mesures, podia tenir efectes contraproduents. La regulació és necessària però insuficient", ha insistit Menéndez.

Amb aquestes reivindicacions, les entitats demanen constituir una comissió de seguiment que avali el Pacte i que estigui integrada per representants del Govern espanyol la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments, a més de les entitats i de representants de col·lectius vinculats al dret a l’habitatge. El document busca revalidar la fórmula ja emprada el 2007, quan les entitats van impulsar amb la Generalitat el Pacte per Nacional per l’Habitatge vàlid fins al 2016 i que va acabar desembocant en la Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge. Tal com ha denunciat Menéndez, la comissió de seguiment només es va reunir un cop en 10 anys i la crisi va aturar la seva posada en marxa.

Un pacte transversal

"Nou de cada deu treballadors catalans destinen més del 30% del seu sou a l'habitatge

Un dels elements del Pacte celebrats per les entitats signants és la seva transversalitat, ja que aplega sindicats com CCOO i UGT, i entitats com la FAVB, Arrels Fundació, ECOM, la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalynya, la PAH, l'Observatori DESC, la Fundació APIP-ACAM i la fundació Entrepobles. Les organitzacions participants han destacat l'efecte que té sobre els treballadors catalans l'encariment de l'habitatge després de les reformes laborals de 2010 i 2012 i l'augment de treballadors pobres: "Actualment, nou de cada deu treballadors catalans destinen més del 30% del seu sou a l'habitatge", ha denunciat la sindicalista de CCOO Liliana Reyes.

D'igual manera, la Crida ha demanat mesures concretes per a les persones sensellar, que no tenen accés a les meses que gestionen els casos d'emergència habitacional a la ciutat. També per a les persones amb diversitat funcional, que disposen cada cop de menys accés a habitatge adaptat: "Un pis amb ascensor és sempre més car que un sense", ha recordat la portaveu d'ECOM, Montserrat Garcia.

Més enllà de les reivindicacions institucionals, Delgado ha aprofitat per fer una crida a la ciutadania a seguir formant part de la lluita per l'habitatge, just després que la PAH celebrés el seu 11è aniversari: "Calen canvis legislatius, però el més important és que la gent s'organitzi. Sense això, no haguessim aconseguit cap avenç en els darrers anys".