La Gabriel García Márquez de Barcelona es proclama millor biblioteca pública del món

La Gabriel García Márquez de Barcelona s'ha coronat com la millor biblioteca pública del món. El centre compartia nominació al Premi Millor Biblioteca Pública 2023 amb la Public Library Janez Vajkard Valvasor Krškov d'Eslovènia, la City of Parramatta Library d'Austràlia i la Shangai Library East de la Xina.

La decisió s'ha anunciat aquest dilluns al Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) i que se celebra a Rotterdam. A l'acte hi han assistit la directora de la biblioteca, Neus Castellano, i el gerent de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos.

El jurat ha valorat la bona valoració amb la interacció amb l'entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l'edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l'aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis. També el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca Nacions Unides i la visió global del servei que estableix l'IFLA. Les darreres biblioteques guanyadores d'aquest premi han estat: la Missoula Public Library (EUA), Deichman Bjørvika (Noruega) i l'Oodi Helsinki Central Library (Finlàndia).

Fusta, llum i sis plantes

La García Márquez és el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona. Està situada al carrer del Treball 219, al barri de la Verneda: substitueix a l'anterior biblioteca, però la d'ara és deu vegades més gran que l'antiga. Oberta fa poc més d'un any, està especialitzada en literatura llatinoamericana i és un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats.

L'interior el presideix el bust de l'escriptor colombià que dona nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975. Gran part de les parets exteriors són de vidre i al sostre també hi ha finestres que amplien la lluminositat de l'edifici. L'espai infantil té unes grades de fusta i uns coixins perquè els nens hi puguin jugar i llegir. La sala s'anomena Habitació de les sensacions perquè està dotada d'elements sensorials.

Amb l'ambició de què la biblioteca sigui també centre neuràlgic de la vida cívica i cultural del barri, l'espai està equipat amb un estudi de ràdio que servirà com a ràdio comunitària de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. S'anomena Ràdio Macondo en honor al poble fictici on se situen algunes de les novel·les de García Márquez.

A més de tenir l'objectiu de tenir una gran oferta de literatura llatino-americana, té una zona dedicada a l'obra de García Márquez. Títols com El Coronel no tiene quien le escriba o Cien años de soledad es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.

Però García Márquez no és l'únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, veí del districte de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez. Està dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d'altres.