La Generalitat i el govern central mostren una "enorme distància" en la primera Comissió Bilateral en set anys

Per una banda, una reunió "franca", per l'altra, "dura". Més de quatre hores de trobada constaten que en la primera Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat en set anys no ha estat gens fàcil. El conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, ha sortit a parlar davant dels mitjans visiblement disgustat amb el resultat del diàleg i ha dit que ambdues institucions tenen "conceptes de normalitat molt diferents". Ho feia just després que la minsitra de Territori, Meritxell Batet, afirmés que el govern central té "un projecte per a Catalunya" i treiés pit sobre els inicis de contactes entre executius. Maragall ha contestat a Batet amb contundència: "Acabo de sentir que el govern té un projecte per a Catalunya. A la reunió ni s'ha esmentat ni s'ha aportat el més mínim element d'aquest projecte", ha dit.

Maragall s'ha arribat a mostrar escandalitzat per la "fredor" amb que els representants del govern central parlen de la situació dels presos i exiliats catalans, sobre els quals la ministra Batet ha dit que des de la Moncloa no intervindran: "Totes aquelles qüestions que estan en vies judicials escapen de les competències de l'executiu". Aquesta qüestió i la negociació sobre un referèndum han quedat fora de joc per la delegació de Madrid, que Batet també ha volgut deixar clara: "No existeix el dret a l'autodeterminació ni en el nostre marc constitucional ni al dret internacional, que està previst per casos que no inclouen ni Espanya ni Catalunya".

"Estem molt lluny d'entendre igual què vol dir 'bilateralitat'. Més aviat la neguen a la pràctica"

La frustració catalana no només s'ha generat pel rebuig a les dues demandes centrals de la Generalitat. Segons ha explicat el conseller, el govern central també ha evitat parlar sobre qüestions en negociació d'altres àmbits i ha emplaçat a la Generalitat a participar dels òrgans multilaterals, als quals el Govern no hi vol assistir per considerar que estan monopolitzades per l'última paraula del govern central. Per aquest motiu, ambdues institucions estan en un procés d'activar converses sense la resta de governs territorials, però Maragall ha posat en dubte la lleialtat de l'executiu central amb aquesta causa: "Estem molt lluny d'entendre igual què vol dir 'bilateralitat'. Més aviat la neguen a la pràctica desviant-nos als organismes multilaterals". 

L'estatut, la solució socialista

El govern socialista està determinat a respondre a la crisi territorial entre Catalunya i Espanya amb l'Estatut a mà, siguin quines siguin les demandes que la Generalitat posi sobre la taula. Batet ha anunciat que s'activaran les comissions mixtes  formades per membres de les dues institucions que contempla el text estatuari. En concret la ministra ha volgut destacar l'inici dels treball en el camp econòmic i financer, d'infraestructures i transferències. 

"Aquest treball tindrà sentit si el representem amb la lleialtat institucional que es deuen els dos governs"

Tanmateix, Maragall ha insistit en l'estupor que ha generat a les institucions catalanes el procés de negociació: "Mirant el conjunt, un s'adona de la magnitud del problema, d'una situació acumulada després d'anys de silenci, rebuig, acció contrària, d'atac a la nostra legislació i a les nostres institucions". El conseller ha dit que aquesta "acumulació de qüestions" haurien de merèixer "una altra actitud" per part de l'Estat del problema polític generat durant els últims anys.