EsportsEl Govern limita la consulta sobre els Jocs d'Hivern a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran i n'exclou el Berguedà i el Ripollès

El Govern ha decidit que la consulta vinculant sobre la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern es faci a la primavera i es limiti als habitants de 16 anys o més de les sis comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, és a dir, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i la Vall d'Aran. En total, per tant, podrien votar unes 63.000 persones. D'aquesta manera en queden fora els del Berguedà i el Ripollès, dues comarques que en principi rebrien l'impacte d'algunes de les obres d'infraestructures que es podrien lligar a l'organització de l'esdeveniment. Precisament, la plataforma opositora Stop JJOO havia reclamat que els residents del Berguedà i el Ripollès també votessin a la consulta sobre el projecte. 

La decisió de celebrar la consulta a la primavera i a les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran l'ha anunciat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a la primera reunió de la Taula de representació territorial de la candidatura olímpica. En una roda de premsa celebrada aquest divendres a la tarda, Vilagrà ha remarcat que "la consulta i la pregunta no estan tancades, però serà una pregunta clara de suport a la candidatura i serà vinculant".

D'altra banda, ha explicat que abans de la consulta es farà un "bon procés participatiu" al territori per informar institucions, entitats i ciutadania sobre la candidatura i les propostes del govern. En tot cas, ja ha apuntat que el que plantegen és una candidatura "sòlida, coherent i sostenible" que no suposi "obres faraòniques" per a disciplines esportives sense tradició a Catalunya. De fet, encara no s'ha tancat quines disciplines es podrien fer al territori en funció dels equipaments i les infraestructures i la pràctica esportiva i no es descarta recórrer a altres estats o a l'Aragó.

En aquest sentit, Vilagrà ha augmentat que el Comitè Olímpic Internacional preveu la possibilitat de candidatures amb més d'un estat si bé el Govern ha posat a disposició els equipaments perquè el "centre" estigui al Pirineu català i en tot cas hi hagi col·laboracions externes "minoritàries". La consellera ha admès que és possible que alguna disciplina es desenvolupi a Aragó i ha concretat que no se n'ha parlat amb Andorra.

Enquesta favorable

D'altra banda, aquest divendres s'han conegut els resultats d'una enquesta encarregada pel Govern que mostra com tres de cada quatre catalans donen suport a la celebració dels Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus.

La presentació de la candidatura és un pas més endavant en un projecte que ha generat oposició d'alguns sectors socials englobats a la plataforma Stop Jocs Olímpics i que ha trobat el suport de personatges del món esportiu com Kilian Jornet però també de l'expresident de la Generalitat Quim Torra o d'altres com Lluís Llach. Però també oposició política especialment desde la CUP però també amb fortes reticències per part dels comuns. La candidatura però compta amb un ampli consens polític ja que és impulsada pel Govern de ERC i Junts i també el suport del PSC, els tres principals grups del Parlament. Segons l'enquesta difosa avui el projecte també comptaria amb un fort suport social.

El Govern es va comprometre a realitzar una consulta per tirar endavant els Jocs que s'hauria de realitzar enguany. Un referèndum que en principi està previst realitzar al Pirineu, tot i que En Comú Podem i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, demanen que també es realitzi a la capital catalana ja que la candidatura es conjunta. Així doncs, les dades de l'enquesta difosa aquest divendres pot donar alguna pista de per on es mou la intenció de vot de la ciutadania a dia d'avui. El 73,3% del conjunt de la societat catalana també veu positiu per al territori la proposta de fer uns Jocs al 2030, i el 68,1% creu que beneficiaria tot Catalunya. La xifra encara augmenta gairebé un punt, fins el 74,6% dels ciutadans de l'Alt Pirineu i Aran creu que la celebració d'uns Jocs Olímpics d'Hivern seria interessant per al Pirineu, mentre que el 20,7% opina el contrari.

Entre els aspectes que més es valoren destaca la millora de les infraestructures, la promoció i internacionalització i la creació d'ocupació. Preocupa el cost econòmic, l'impacte ambiental i el llegat que en quedarà. L'enquesta s'ha fet a 1.506 persones, 300 de les quals de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.

Segons l'enquesta, la millora de les infraestructures és el principal repte del Pirineu. Ho és per a la societat catalana que ha estat consultada en un 25%, i també per a la gent de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, en un 34%. Els ciutadans del Pirineu, també veuen com a reptes la millora dels serveis sanitaris, la potenciació dels serveis d'oci, la millora del transport públic i frenar el despoblament o l'envelliment de la població així com la creació d'ocupació.

En general, hi ha coneixement del projecte dels JJOO d'Hivern 2030. El 66% de la societat catalana i el 82% de ciutadans del Pirineu n'estan al corrent. Es percep com un projecte interessant, tant per a Catalunya com per al Pirineu, perquè els Jocs poden aportar promoció de la zona, creixement econòmic, turisme, millora de les infraestructures, internacionalització i més ocupació, entre d'altres.

El 64,4% de les opinions espontànies sobre els Jocs entre la societat catalana, i el 61,7% entre la ciutadania de l'Alt Pirineu i Aran, són positives, segons l'enquesta. Destaquen els aspectes positius en general (47,1%) i la potencial millora econòmica (10,3%). La gran majoria de la població consultada està d'acord que els JJOO contribuirien a augmentar el turisme i la visibilitat del Pirineu a nivell internacional, especialment a les comarques de la Val d'Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Les principals preocupacions

Per contra, pels més detractors del projecte, el motiu principal de rebuig als JJOO és el cost econòmic que tindrien (un 53% per als catalans i un 55% per a la gent del Pirineu) i el fet de no percebre's com una prioritat. La creació d'infraestructures que puguin quedar abandonades després dels JJOO és el principal risc percebut tant al territori (45%) com pels catalans en general (47%).

Així mateix, l'impacte mediambiental que podrien generar també se situa com una de les principals preocupacions. Al territori, el fet de no disposar de neu suficient seria el segon risc identificat per un 36% dels sondejats, i en el cas del conjunt de Catalunya, aquest temor el té un 31% dels enquestats. D'altra banda, també destaca la preocupació de la societat que l'ocupació sigui precària i temporal o que el turisme que generin els Jocs no sigui sostenible.

L'enquesta, que ha estat encarregada per la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva, s'ha fet per saber les necessitats del territori, la percepció, l'interès i coneixement sobre el projecte, així com quines oportunitats i dubtes s'identifiquen. El sondeig es va portar a terme entre el 9 i el 20 de desembre de 2021.