La convocatòria de reunió a tots el partits pro-referèndum per part del President de la Generalitat havia posat en tensió la musculatura de tots els actors polítics. El rebuig explícit i per escrit de Mariano Rajoy a l'oferta de diàleg que li va adreçar per carta Carles Puigdemont no deixava entreveure ni la més mínima possibilitat de pactar amb l'Estat la celebració d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Les entitats sobiranistes van exigir ràpidament que es donés el més aviat possible una data i una pregunta per la consulta. "No té sentit esperar més" van dir i el govern de la Generalitat, aquest dimecres, ha explicat als respresentants dels partits que l'han volgut escoltar que li sembla "imprescindible' acordar data i pregunta en els pròxims dies, però que manté oberta la possibilitat de dialogar.

Considera el Govern que compta amb "una sòlida majoria parlamentària" per atendre a qui demana una cosa concreta: votar, fer un referèndum, però ha volgut donar-se encara uns dies més, o potser unes setmanes, abans de concretar el que li demanen les entitats sobiranistes i els partits independentistes. "No estem en condicions" encara de donar data i pregunta, ha dit la consellera de Presidència, Neus Munté.

Ha explicat que la reunió amb els partits pro-referèndum ha  finalitzat "sense conclusions" i que només ha servit per "intercanviar opinions sobre la negativa formalitzada pel Govern en diferents moments i formats al llarg dels últims dies".

Carles Puigdemont volia escoltar les formacions polítiques i, "a partir d'aquí, els següents passos aniran en aquesta mateixa línia", ha explicat la consellera, que no ha estalviat crítiques a l'executiu central, al qual ha acusat d'ignorar la realitat catalana i de menysprear "la pluralitat que envolta la proposta del referèndum". Fer-lo significa "escoltar els ciutadans". "Ens sembla molt greu contraposar el referèndum a escoltar a la gent". "Són la mateixa cosa", ha explicat, al mateix que constatava la contradicció en el missatge que hores abans havia llançat Soraya Sáenz de Santamaria: "Convidar-nos a dialogar al Congrés el referèndum i dir-nos que és innegociable. No hi ha millor definició de via morta que això mateix". "De cap manera donem per morta la via del diàleg. Qui la dóna per morta, perquè no l'ha volgut mai, és el Govern de l'Estat ".

Crítica a els Comuns

Munté també ha lamentat l'absència dels representants de Catalunya en Comú en la cimera convocada per Puigdemont: "No entenc les excuses que han donat per no venir. "No entenem el rebuig a la invitació del President del país i en canvi, que secundin la invitació de Rajoy a que acudim a Congrés".

Xavier Domènech, coordinador de Catalunya en Comú, havia plantejat reiteradament que el lloc per tractar sobre les condicions de la consulta era el Pacte Nacional pel Referèndum.  Plantejar això "és una reflexió legítima que es podria haver fet en el si de la reunió que hem celebrat", ha dit Munté.

Decebuts amb Pedro Sánchez

"L'expectativa de canvi ha durat molt poc a la casa dels socialistes espanyols", ha dit la consellera quan se li ha preguntat per la conversa entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez en la qual aquest li ha garantit que el seu partit estarà en la defensa de la Constitució davant de qualsevol intent de trencar-la i, en aquest context, ha expressat la seva opinió contrària a un referèndum a Catalunya.

"No hi ha novetat, perquè malgrat les diferències que hi ha entre ells, quan es tracta de negar la paraula als ciutadans de Catalunya, ràpidament PSOE i PP, PP i PSOE, es posen d'acord", ha dit Munté.

Podem i el Pacte Nacional

El secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, que sí ha volgut assistir a la reunió, ha posat "damunt de la taula la necessitat que el Pacte Nacional pel Referèndum segueixi fent la seva feina" i ha celebrat que la proposta "hagi estat ben rebuda pel Govern".

Ha explicat que divendres té una reunió amb la plataforma unitària a favor de la consulta i que en aquesta trobada els transmetran que el Govern veu amb bons ulls la continuïtat dels seus treballs.

Podem ha anat a la reunió amb la voluntat d'escoltar els plans de Puigdemont pel referèndum, encara que Fachin ha deixat clar que aquest no és el seu escenari.

Ell no ha demanat a Puigdemont que fixi cap data o pregunta per a un referèndum unilateral: "Creiem que no existeix tal cosa i a més no és el nostre escenari. Quan el Govern vulgui fer un anunci en aquest sentit, ho valorarem, però no podem concretar una cosa que no compartim".

CUP: "Aquest referèndum no serà pactat"

"Volem menys retòrica i més concreció", ha dit la diputada de la CUP, Anna Gabriel,  a la sortida de la cimera. "La reunió d'avui no ha estat sobrera, però no volem que es repeteixi", ha afegit al mateix temps que reclamava que en la pròxima es fixi data i pregunta. "Aquest referèndum està en mans del país i no serà pactat", ha pronosticat.

Gabriel ha post de manifest la seva inquietud per les paraules de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría dedicades a la seva formació. Interpreta que "quan s'ha tancat la via del diàleg lúnica que deixen oberta és la de l'amenaça". "Ens inquieta el relat repressiu sobre la CUP", ha dit.

Data i pregunta

Totes les formacions independentistes han coincidit, això sí, amb més o menys matisos sobre la conveniència del diàleg o la 'inevitable' unilateralitat, en que el Govern català ha d'explicar sense demora les condicions del referèndum.

La coordinadora de l'PDeCAT, Marta Pascal, ha coincidit amb Gabriel a demanar com més aviat millor la data i la pregunta, però ha defensat que aquest pas no ha de suposar tancar la porta al diàleg amb l'Estat: "Som grans defensors de la via escocesa".

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha emplaçat el Govern a "consensuar la millor data i la millor pregunta" amb partits i actors socials; i el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, creu que aquesta qüestió s'ha d'abordar "immediatament.

El diputat de JxSí Lluís Llach ha lamentat que l'Estat tingui "un llenguatge dislèxic i axiomes autoritaris" cap al referèndum i s'ha mostrat partidari d'oferir espais de comoditat a qui es defineixen com a republicans i sobiranistes, en una nova referència al Pacte Nacional pel Referèndum.