Les maniobres al voltant del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat avancen. Després de l'etapa amb la desjudialització com a prioritat, ara l'autodeterminació entra també en la negociació entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol. Però aquest nou procés no serà fàcil ni ràpid.

Esquerra no dóna per conclòs el procés per treure dels tribunals el conflicte i manté que la seva aposta és l'amnistia, però si finalment es culmina l'aprovació de la reforma del Codi Penal, els republicans donaran per bons els canvis aconseguits. Suficient per tancar la primera fase de la taula de diàleg amb una reunió que ja estava prevista a finals de novembre, però que va ser posposada i que s'acabarà celebrant les properes setmanes, encara que no es preveu immediatament atès el clima de crispació i alt voltatge polític que s'està vivint al Congrés a col·lació de la reforma del Codi Penal i de la renovació del Tribunal Constitucional. Dues qüestions que el Govern espanyol ha decidit lligar i que amb la intromissió del Tribunal Constitucional a instàncies de la dreta espanyola ha generat no només una monumental bronca política sinó una crisi institucional d'Estat important i inèdita amb l'enfrontament entre el poder judicial i el legislatiu.

La derogació del delicte de sedició i la resta de canvis del Codi Penal, amb la malversació i els desordres públics com a principals cavalls de batalla, pengen d'un fil després de la seva aprovació al Congrés aquest dijous. En espera de la decisió final del Constitucional sobre el procés parlamentari  i si el tràmit arribarà la setmana que ve a l'aprovació definitiva al Senat o serà avortat pel Constitucional aquest proper dilluns. Però si finalment tot arriba a bon port, ERC i el Govern donaran per tancada la primera fase negociadora amb el Govern espanyol a la taula de diàleg. I els republicans preveuen obrir una nova fase que tindrà el referèndum d'autodeterminació com a eix de la negociació.

El referèndum impacta a la tensionada política espanyola

La proposta d'Esquerra de referèndum ha caigut com una bomba de rellotgeria al ja extremadament tensionat panorama polític espanyol a causa dels acords entre ERC i el Govern espanyol per reformar el Codi Penal que ha provocat una furibunda ofensiva de les dretes espanyoles. Amb profund malestar al PSOE que també ha vist créixer les discrepàncies internes. També al PSC es mostren molestos amb la proposta. "No ajuda gens", asseguren fonts de la direcció dels socialistes catalans, que afegeixen: "Prenem nota". Un advertiment que, en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat, no és fútil.

Però Esquerra no està disposada a afluixar i el president de la Generalitat ha estat molt clar i contundent. Aragonès ha replicat a Pedro Sánchez que ara s'ha d'abordar la "relació de Catalunya i Espanya": "Això no s'acaba aquí". Mentre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir dijous a la nit des de Brussel·les que amb la reforma del Codi Penal el 'procés' "es va acabar", el cap de l'executiu català va assegurar aquest divendres en una entrevista a la Cadena SER que ell no renuncia a la independència. "Si algú pensa que perquè hem arribat a acords, hem renunciat a les nostres conviccions és que no entenen el que passa a Catalunya", ha avisat. Tot i la posició del Govern espanyol, Aragonés ha exigit "entrar en els propers mesos" a la "qüestió de fons" i parlar sobre "totes les opcions".

"Quan hi ha posicions oposades cal intercanviar opinions i intentar camins per trobar solucions", ha dit. Tot i que Aragonès s'obre a discutir una reforma de l'Estatut si alguna part ho posa sobre la taula, el president aposta per un referèndum pactat amb l'Estat com la "via més efectiva" per assolir la independència. Preguntat per si faran servir aquesta carta per condicionar el suport a Sánchez en el futur, Aragonès va admetre que "evidentment" aprofitaran "totes les oportunitats per intentar avançar" cap a un referèndum.

La idea dels republicans es basa a elaborar un plantejament que emmarqui les condicions per fer un referèndum a Catalunya que pugui aconseguir el suport del màxim de forces polítiques i socials. Una plataforma negociadora d'ampli consens a Catalunya que el Govern pugui portar com a "proposta de país" a la taula de diàleg i negociació per confrontar-la amb el Govern espanyol. Un projecte que té el seu punt de partida en la ponència política que preveu aprovar ERC al Congrés Nacional a principis de l'any que ve. Però que serà de llarg recorregut i amb voluntat integradora per arribar a un text de consens que aplegui les condicions acceptables per a una àmplia majoria política i social a Catalunya sobre com la ciutadania pot exercir el dret a decidir el seu futur polític. El que els republicans anomenen "la majoria del 80% del país favorable al referèndum".

La proposta de partida -que Esquerra ja ha donat a conèixer però que s'aprovarà al Congrés Nacional del partit del proper mes de gener- inclou entre altres condicions la participació dels més grans de 16 anys, una participació mínima del 50% del cens i la necessitat d'un 55% de suport al sí a la independència. En la línia del referèndum d'independència celebrat per Montenegro per separar-se de Sèrbia.

Un referèndum menys independentista i més de consens

Fonts de la direcció republicana admeten que aquesta seria una proposta de referèndum "menys partidària del moviment independentista", però consideren que tindria "més legitimitat del conjunt de la societat catalana". És a dir, que no encaixa amb el precepte independentista clàssic que els catalans i les catalanes tenen dret a la independència amb un 50% més un vot com a essència de qualsevol procés democràtic. Però els republicans apunten que les garanties percentuals proposades poden atreure sectors indecisos i inquiets per una excessiva fragmentació entre dues meitats massa iguals de la societat respecte a la independència.

De moment, la proposta d'Esquerra només ha rebut un cert recolzament del sector que representa En Comú Podem a Catalunya i Unides Podemos a l'Estat. que la consideren "legítima" i que estan disposats a estudiar i debatre. Al camp de l'independentisme ni Junts ni la CUP han vist amb bons ulls renunciar al 50% més un vot. I el PSC, en sintonia amb el Govern espanyol, tanca la porta a un referèndum d'autodeterminació. Encara que els socialistes catalans sí que avalarien una consulta però per ratificar o rebutjar els acords que es puguin establir a la taula de diàleg entre els dos governs. Segons el primer secretari del PSC, Salvador Illa, en la línia d'un nou Estatut. Però cal veure fins a quin punt en aquests possibles acords hi ha algun tipus d'exploració respecte al dret a decidir que es pogués considerar per portar els catalans i les catalanes a una consulta.

Malgrat tot, el líder del PSC, Salvador Illa, ha recriminat al president Pere Aragonès la nova proposta d'ERC per un referèndum pactat amb l'estat espanyol. "A Catalunya no hi haurà referèndum d'autodeterminació. Ja n'hi ha prou de somiar truites", ha dit el cap dels socialistes catalans. En una atenció a mitjans des del Parlament, Illa ha explicat que aquest dimecres ha intercanviat uns "missatges" amb el president de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, per "reafirmar" que el PSC "continuarà garantint la Constitució". Ara bé, Illa també li ha demanat "altura de mires" en un moment "important" per "garantir la concòrdia, la convivència i el retrobament a Catalunya". "Estem molt millor que fa cinc anys", ha dit aquest dimecres, afegint: "Allò que és bo per Catalunya és bo per Espanya". García-Page, va criticar dimarts la reforma del Codi Penal "pactada amb els independentistes" per part del govern espanyol.

Des d'Esquerra mantenen la calma i asseguren que ja s'esperaven les reaccions contràries que s'estan produint. També el cop de porta que diversos ministres del Govern espanyol han donat a qualsevol tipus de referèndum. Els republicans inscriuen la seva proposta en "l'escenari actual en què ERC ha assumit el lideratge complet del Govern després de la sortida de Junts". "Ens toca liderar i assumim la responsabilitat. Ho hem fet en el tema de la desjudialització aconseguint allò que semblava impossible com la derogació del delicte de sedició i ara ho farem respecte a l'autodeterminació perquè considerem que el referèndum continua sent el millor instrument per solucionar el conflicte polític de forma democràtica i que els catalans i les catalanes puguin decidir el seu futur polític".

Nova etapa, a quatre anys vista

Això sí. Aquesta nova etapa de la taula de negociació va per a llarg. S'obre un període estimat de quatre anys per intentar trobar primer la proposta de consens a Catalunya i per a la posterior negociació entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol. Amb uns primers passos i treballs durant el 2023 en què s'anirà perfilant la proposta en espera de l'escenari que s'obri després de les eleccions generals previstes per a finals de l'any que ve. A Esquerra admeten que un Govern espanyol de les dretes acabaria amb tota l'operació negociadora i obriria un nou "escenari repressiu" de conseqüències insospitades. Però el manteniment d'una majoria que permeti a Pedro Sánchez continuar a la Moncloa -i al PSOE i UP al Consell de Ministres- obriria un ampli ventall de possibilitats.

Esquerra no amaga que si els seus vots al Congrés són imprescindibles per a una nova investidura de Sánchez, els republicans posaran sobre la taula negociadora la necessitat d'un compromís per trobar una fórmula sobre com consultar els catalans i les catalanes sobre el futur polític. I si arriba aquest moment, ERC vol estar preparada amb una proposta concretada i amb el màxim suport possible a Catalunya. "No només dels partits polítics que aposten per una solució democràtica de Catalunya, també buscarem el suport de la societat civil, des de les principals entitats independentistes fins a sindicats i altres agents socials", asseguren des de la direcció d'Esquerra.

Rovira: "El PSOE també rebutjava els indults"

En aquest sentit i davant del ferm rebuig expressat des del Govern espanyol al referèndum, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha estat explícita en una connexió amb diversos periodistes des de Ginebra, on resideix: "Res del que hem aconseguit el PSOE ho ha acceptat per voluntat pròpia. Hem hagut d'empènyer la derogació de la sedició, els canvis en la malversació, etc. Ara rebutgen la proposta de referèndum però també rebutjaven els indults i finalment s'han fet tots aquests passos".

"La nostra feina és aconseguir els màxims suports a Catalunya a una solució democràtica del conflicte que aglutini el 80% que està per aquesta via i després fer entendre al Govern espanyol la necessitat d'un referèndum, amb les condicions que fixem, però que es pugui votar . Si arribem a un acord respectarem les condicions i si el sí guanya amb un 54,9% no podrem avançar cap a la independència si és així com ho fixem. A nosaltres ens agradaria un referèndum clar i nítid, del 50 més 1, però si no és possible, no descansarem per trobar la fórmula perquè els catalans i les catalanes puguin votar el seu futur".

Rovira afegeix que la proposta de referèndum que assumirà Esquerra si s'aprova la ponència política al Congrés Nacional del partit confirma "l'aposta per una República Catalana independent" d'Esquerra, "com la millor eina per servir la ciutadania i garantir els drets i les llibertats per a tots". I alhora pretén obrir "el debat a la societat catalana". Segons Rovira, tot això entronca amb la idea d'Acord de Claredat plantejada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant l'últim debat de política general.

Accelerada de l'Acord de Claredat les properes setmanes

En aquest sentit, el Govern vol accelerar l'Acord de Claredat les properes setmanes. Així ho ha explicat la portaveu de l'Executiu. Patrícia Plaja ha afirmat que la proposta d'ERC "va en la línia" del que defensa el Govern. També va treure importància al rebuig del ministre de Presidència, Félix Bolaños, que va respondre que "en cap cas" hi haurà un referèndum a Catalunya. "I què? Ha dit que no a tantes coses que després han acabat passant".

La portaveu ha afegit que la proposta és d'un partit, però que el Govern "valora molt positivament" que una formació independentista faci propostes concretes i que vagin en la línia de l'Acord de Claredat. "És la manera d'avançar i enfortir la posició a favor del referèndum", ha subratllat.

Plaja ha apuntat que l'Executiu català vol la "major implicació" en l'Acord de Claredat per tenir la "màxima força" possible davant l'Estat. És per això que el Govern espera "donar forma" a l'Acord, perquè "agafi ritme" les properes setmanes.