habitatge
Habitatge ERC, Junts, els Comuns i la CUP presenten una llei de l’habitatge per recuperar els decrets antidesnonaments tombats pel TC
Els grups donaran suport a una iniciativa treballada per la PAH per recuperar el decret 17/2019, anul·lat pel Constitucional el gener passat. Si s'aprova, els grans tenidors es veuran obligats de nou a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables per extinció de contracte i en alguns casos d'ocupació
Publicidad
barcelona, Actualizado:
El Parlament de Catalunya votarà una nova llei per evitar els desnonaments de les famílies vulnerables i recuperarà els preceptes tombats pel Tribunal Constitucional (TC). Així ho han anunciat la PAH des del Parlament, conjuntament amb els grups parlamentaris que donaran suport a la iniciativa parlamentària: ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem. La nova llei d'ampliació de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional recuperarà el decret 17/2019, anul·lat el passat gener per una qüestió de forma pel TC. Es tracta de la primera llei social que es podria aprovar en aquesta legislatura, que de moment compta amb la majoria parlamentària necessària per tirar endavant.
Publicidad
Segons ha anunciat la portaveu de la PAH, Lucia Delgado, la proposició de llei recuperarà l'obligació dels grans tenidors d'oferir un lloguer social a famílies vulnerables per expiració de contractes de lloguers i per alguns casos d'ocupació, unes demandes que incloïa el decret 17/2019. El TC va resoldre favorablement el recurs interposat pel PP contra la llei d'habitatge per una qüestió de forma, en considerar que el Govern no podia legislar sobre aquesta matèria amb un decret sense passar la proposta pel Parlament.
La nova llei també inclou mecanismes per evitar que els grans tenidors esquivin la llei, tal com van provar de fer durant l'any escàs que el decret 17/2019 va estar actiu. Entre aquests, es fixarà un termini màxim d'un mes perquè el propietari faci l'oferta de lloguer social a la família, un fet que marca de manera nítida quan l'administració podrà començar a interposar les sancions, un dels elements que el moviment pel dret a l'habitatge considera que ha funcionat pitjor: "D'aquesta manera no hi haurà cap impediment per iniciar el tràmit sancionador", ha dit el membre de la Comissió Jurídica de la PAH Josep Babot, qui ha considerat que "canviaran moltes coses" quan arribin les multes: "S'ho pensaran dos cops abans de saltar-se la llei". El text també inclourà un precepte perquè s'interrompi el procés judicial per tal que el gran tenidor pugui fer l'oferta a les famílies en aquest termini.
Dubtes sobre els recursos econòmics
Durant la compareixença, els grups polítics que hi donaran suport han carregat contra el TC per haver tombat "un consens social" com el de la llei d'habitatge. El diputat republicà Pau Morales ha recalcat que aquesta serà "la primera llei social del nou Govern": "L'Estat espanyol, el PP i el TC han deixat desprotegides moltes famílies adduint una qüestió de forma de la 17/2019". Per la seva banda, Glòria Freixa (JxCat) ha assenyalat la manca pressupostària des de l'Estat: "Demanem a les formacions que avui ens acompanyin que ens ajudin a demanar el Govern espanyol que acabi amb l'infrafinançament endèmic".
Publicidad