S’identifiquen com els “Serenos 2.0”. S’emmirallen en els Guardian Angels, un grup de veïns de Nova York que a finals dels anys 70 recorrien els metros per perseguir actes delictius en un moment d'alta conflictivitat social. Ara, en plena era de l’economia col·laborativa porten a Barcelona el que anomenen “seguretat col·laborativa”. Són els Helpers, un grup de denúncia ciutadana contra la petita delinqüència via xarxes socials -com Twitter- que s'autodefineixen com “el toc a la institució” del veïnat organitzat davant la “crisi de seguretat que està patint Barcelona, especialment el districte de Ciutat Vella”. Altres veïns del barri, però, s'hi oposen frontalment en considerar-los una “xarxa de delació” amb discurs racista provinents de la “dreta més reaccionària”.

El sistema és el següent: si algú pateix un furt o presencia una acció delictiva als carrers de la ciutat, pot enviar un missatge al perfil de Twitter de BCN Helpers o piular amb el hashtag #AlertaHelpers (emulant el hashtag de denúncia antifeixista #AlertaUltra, molt actiu durant els fets de l'1 d'octubre). Immediatament, la plataforma se’n farà ressò.

Aquest diari ha pogut contactar amb els portaveus del projecte que prefereixen mantenir-se en l’anonimat: “Iniciatives apoderadores com la nostra són la conseqüència lògica i esperable que es produeixen quan la seguretat pública i l’administració no són capaces de garantir la seguretat personal”, diuen. “Hi ha masclisme exacerbat, carrers cada cop més insegurs pel col·lectiu LGTBI, un furt cada cinc minuts, menors d’edat abandonats per les institucions drogats als carrers... Quina raó hi ha per no organitzar-se? Amb l’arribada de la inseguretat, les classes populars són les més castigades”.

Asseguren ser fins a 80 persones –un 80% dones, recalquen- que, gràcies a un centenar de veïns que envien missatges de manera habitual, poden posar en marxa aquest sistema de denúncia basat en el “Social Media Intelligence”: “Els veïns no volen quedar-se de braços plegats mentre veuen com es degrada el seu barri dia a dia”. Assenyalen el Govern d’Ada Colau com a responsable de la situació “d’emergència” del districte de Ciutat Vella: “Està clar que no s’han pres la qüestió de la seguretat seriosament”. També assenyalen la gestió del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, amb els menors estrangers no acompanyats (MENA) com a part del problema: “Han contribuït a la degradació del barri i a atiar la xenofòbia, a estigmatitzar el col·lectiu marroquí. Nens de 13 i 14 anys que han deixat enrere les seves famílies estan vivint, delinquint i drogant-se als carrers”.

Sovint, als tuits amb els quals denuncien fets delictius, descriuen perfils ètnics per assenyalar a petits delinqüents, un fet que ha estat durament criticat per l’organització SOS Racisme al diari Nació Digital, però també per altres organitzacions veïnals del barri. Per contra, Helpers nega que es tracti d’una actitud racista: “Compartim la seva descripció física com una dada objectiva més, sense interpretacions ni prejudicis. Hem utilitzat altres paraules com ‘calb’, ‘cabell fosc’ o ‘pell clara’. De totes maneres, estem oberts al diàleg amb SOS Racisme”.

Adverteixen, a més, que la seva no serà l’única plataforma d’aquest tipus si la seguretat no millora: “Helpers hauríem de ser considerats com un toc d’atenció molt seriós per a les institucions. I no tant per nosaltres, sinó per les possibles i previsibles iniciatives que podrien sorgir en un futur: iniciatives que segurament no estaran carregades de tan bones intencions”.

"Dinars populars" al Raval per combatre la "inseguretat"

A l’altra cara de la moneda, part del moviment veïnal del districte de Ciutat Vella no vol ni sentir a parlar dels Helpers. És el cas d’Acció Raval, l’assemblea de veïns d’aquest barri que existeix des de fa dos anys: "Sempre assenyalen col·lectius estigmatitzats, no contrasten res, només denuncien i estereotipen el barri”. Parla Ángel Cordero, un veí de l’assemblea organitzat de fa temps. Cordero explica que, des de l’assemblea, volen mantenir un cordó de seguretat amb aquestes plataformes: “No volem fomentar a extorsionadors. Ni parlem amb Desokupa, ni parlem amb Helpers. Són moviments anticolauistes que amb l’impuls d’alguns partits polítics exageren les coses dolentes amb finalitats electorals”, diu.

Cordero, a més, apunta que les iniciatives de seguretat ciutadana contra el narcotràfic a Barcelona poden arribar a ser perilloses pels seus integrants: “Nosaltres estem perquè els veïns puguin veure que, si s’uneixen poden transformar el barri sense necessitat de liar-se a pals amb narcotraficants. És el primer punt del nostre protocol: no enfrontar-se a narcotraficants”. Cordero, que entén el problema de la “seguretat” a Barcelona com quelcom que va més enllà dels furts i els petits delictes, creu que el model defensat pels Helpers “defensa molt més al turista que al veí”.

Una opinió també compartida per Santi González, un altre veí membre d'Acció Riera Baixa, una de les assemblees de veïns que, davant la situació del districte, han advocat per organitzar-se carrer per carrer. “Seguretat és també tenir accés a l'habitatge, una feina amb un salari digne o sanitat pública gratuïta universal. Tot això és seguretat, no només comptar els furts”. González considera que aquest estat “d’inseguretat” prové de la gentrificació del barri, dels pisos buits i de l’excés de turistes.

Davant el que consideren una resposta veïnal “reaccionària”, “pròpia de la dreta” i de gent “directament racista”, González explica com combaten la sensació d’inseguretat al carrer Riera Baixa: “Els dissabtes, per exemple, tots els petits comerços fem venda als carrers per reapropiar-nos de l’espai públic. També fem un dinar popular a la cantonada més conflictiva”. L’objectiu: no quedar-se a casa i “omplir de vida el carrer”.  Contesta a aquelles veus que demanen més policia amb una oposició ferma: “El que hem de canviar és el model policial. En comptes de perseguir els manters, que no fan mal a ningú, que es posin a ajudar els veïns”. No pensa el mateix Cordero: “Els governs anteriors no han tingut en compte la ràtio de policia per habitants quan la població ha augmentat. Només han cobert jubilacions”.

Però... què és la seguretat?

“La presència policial al Raval és aclaparadora. Entre la policia i el servei de neteja, és pràcticament impossible que a un carrer qualsevol, com Robadors, no hi hagi un poli. Suma-li, a més les més de 12 càmeres de vigilància”. El sociòleg Miquel Fernández, membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona, contradiu la gran demanda de la dreta a la ciutat: més Guàrdia Urbana i més Mossos d’Esquadra. I ho fa emparant-se en les tres etnografies més recents sobre el districte que, assegura, així ho demostren: Dones del Carrer. Canvi urbanístic i treball sexual a Barcelona, d’Eva Sirvent i Jordi Carreras; Rambla del Raval de Barcelona, de Gerard Horta; i la seva pròpia investigació al barri, Matar al Chino.

De fet, la demanda per augmentar la presència policial no ha estat una qüestió només de la dreta. La candidatura d’Ada Colau, després d’una legislatura amb moltes pressions en aquest àmbit, va incloure en la recepta pel barri l’augment de places de la Guàrdia Urbana i una demanda per incrementar la presència de Mossos: “Per què no som capaços de donar-li la volta i definir de manera més rigorosa la seguretat? No té a veure amb els trapitxeos. Que t’atraquin és una experiència desagradable però no habitual. Que no et renovin el contracte del pis, el de feina o que els teus fills no tinguin plaça a la pública és la inseguretat més quotidiana”, explica el sociòleg, qui lamenta que Barcelona en Comú no hagi “aturat aquesta histèria” durant la campanya electoral.

Però, per què el debat de la seguretat està tant a l’ordre del dia? “Es contrau la qüestió de la seguretat a la petita delinqüència i la presència d’estrangers i se la dimensiona tot el possible”. Fernández relata un estat generalitzat “d’inseguretat” que rau en la pèrdua de garanties sobre qüestions elementals per la vida, com l’accés a l’habitatge, la salut, el treball o l’educació. Però després, des de la dreta es redueix aquesta sensació a uns pocs elements causants. “Hi ha opcions polítiques que treuen molt rèdit d’aquesta reducció: acabar amb la delinqüència amb més policia i càmeres, més notícies d’empresonaments, i fer fora els immigrants. Quan arriben al poder, la inseguretat es queda igual, perquè prové d’una altra banda, però el guany a escala de vots és brutal”, explica. Una visió ultraconservadora, diu, “vestida de neoliberalisme”, que exemplifica en la campanya de Manuel Valls.

A l’epicentre d’aquest discurs, Ciutat Vella: “És el punt de riquesa més important de Barcelona. Quan més el desvirtues, quan més el liquides, més profit en treus. Consisteix en quedar-te amb la població ideal per a l'extracció: els migrants, treballadors precaris que no es poden queixar, i turistes, població flotant que només ve a consumir”. En resposta a això, el sociòleg considera que la creació de plataformes de “seguretat ciutadana” és “la màxima perversió de tot el sistema”: “Això no és nou. Són el sometent, grups de ciutadans recolzats pels poders, que venen a fer la mateixa funció que 'Harry el Sucio': treure del mig la gent que no és productiva”.

Fernández només entén dos motius que expliquin la seva existència: “O volen assenyalar que la Guàrdia Urbana està evadint responsabilitats interessadament, o volen agafar la justícia per la seva mà i extorsionar aquesta gent perquè circuli lliurement el capital”.