Javier Pérez Royo: "És molt difícil que la monarquia sobrevisqui"

El catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo està confinat a la seva casa de Sevilla. Porta l'aïllament de la millor manera possible tot i que troba a faltar sortir a caminar. No obstant això, als seus 76 anys, afirma que continua practicant al voltant de tres hores d'esport al dia. Ara, dins de casa seva. En aquestes circumstàncies, com a la resta de la ciutadania, el va sorprendre aquest diumenge el comunicat de la Casa Reial en què Felip VI anunciava que renunciava a l'herència del seu pare Joan Carles I i que a partir d'ara el rei emèrit deixarà de percebre l'assignació que tenia fixada en els pressupostos de la Casa Reial.

El catedràtic ja va escriure l'any 2016 un article en CTXT que avançava els problemes a què s'enfronta ara la monarquia parlamentària que va néixer el 1978 i que va ampliar en l'obra Constitució: la reforma inevitable realitzada juntament a Antón Losada.

"Espanya necessita passar comptes amb la seva monarquia". Aquesta frase me la va dir no fa molt de temps.

La monarquia ha estat i segueix sent el principal problema de la història constitucional d'Espanya. No hem fet un ajust de comptes amb la monarquia com sí que ho han fet la resta de països constitucionals del nostre entorn. A Espanya la monarquia sempre ha estat prèvia i indisponible per al poder constituent del poble espanyol. No hem pogut decidir sobre ella. Venia donada d'abans. Les úniques dues excepcions, com sabem, han estat les dues repúbliques. Dues excepcions molt curtes i que van provocar les reaccions que van provocar.

Els últims fets sembla que ratifiquen la seva apreciació, que necessitem una venjança.

"Ho he dit moltes vegades: la monarquia és un problema. I és un problema que va a més"

Porto avisant d'això des de fa temps. Ja ni me'n recordo des de quan. Ho he dit moltes vegades: la monarquia és un problema. I és un problema que, a més, va a més.

¿I què fem ara?

Doncs és un problema que necessita d'una comissió d'investigació al Congrés. Em sembla evident. No es tracta d'un problema judicial. És un problema polític. I el que es necessita és una veritat política. Que la societat, a través dels seus òrgans representatius legitimats democràticament, estableixi què ha fet Joan Carles I.

Després, ja podem entrar en responsabilitats penals o no. Aquí no hi entro. Per a mi l'important és el Parlament, que representa tota la ciutadania. Cal fer una comissió d'investigació de veritat, on s'agafi tota la documentació que hi hagi i es faci una investigació de principi a fi.

Més enllà que els els polítics hagin d'actuar, no és important que també sigui una qüestió de justícia?

Per descomptat. Però això és una altra qüestió. La Justícia ha d'actuar. Però l'ajust de comptes que hem de fer amb la monarquia és polític. Els ciutadans han de poder debatre i reflexionar amb dades a través d'una comissió parlamentària. Que la societat espanyola es pugui preguntar i reflexionar sobre qüestions com ara què ha suposat la monarquia per nosaltres; què ens ha aportat; i com ens ha condicionat en aspectes com el discurs del rei d'el 3 d'octubre. Aquesta monarquia segueix condicionant a la democràcia.

Pot la Justícia actuar contra Joan Carles I?

Imagino que sí, que ara mateix es podria plantejar la seva recerca. Fins ara s'ha dit que Joan Carles I estava cobert per la inviolabilitat perquè eren actes que havia fet mentre era monarca. També cal tenir en compte que en aquest cas ja no només hi ha actors espanyols. Fora d'Espanya aquesta inviolabilitat no cobreix al rei.

I amb la figura de la inviolabilitat, per a què això que ha passat no torni a passar, s'hi pot acabar?

La inviolabilitat del monarca està des del principi en les democràcies parlamentàries i està íntimament lligat a la qüestió del referèndum. Els actes d'un monarca estan ratificats pels ministres. Per què? Perquè, teòricament, un rei no pot fer res. El que fa un rei com a cap de l'Estat està sempre ratificat. Per tant, són actes materialment del govern que formalment els realitza un rei. En les monarquies parlamentàries el monarca no fa més que el que li dicta el govern. Els actes del rei com a cap d'Estat són actes nets. Aquí no hi ha problema. El problema sorgeix quan Joan Carles ha fet pel seu compte coses que no tenen res a veure amb la prefectura de l'Estat.

I com solucionem aquest tipus de situacions?

Teòricament no hi ha possibilitat. L'única cosa que se m'ocorre és una investigació parlamentària que es pot emportar la monarquia per davant. Per a mi, com ja he dit, el problema fonamental és polític i no judicial. A mi em seria igual fer un judici al rei. Això té molt de morbo i tal, però hauria de donar-nos igual. Crec que el que ens ha de preocupar és quin paper ha jugat aquesta monarquia en la nostra democràcia, quina classe de monarca volem o si volem viure en una república en lloc d'una monarquia. Aquest és el problema fonamental.

"Ha de quedar clar que la sobirania nacional resideix en el Parlament espanyol i que el cap de l'Estat no és res"

L'objectiu és que ha de quedar clar que la sobirania nacional resideix en el Parlament espanyol i que el cap de l'Estat no és res. És un òrgan. No un poder i, per tant, no pot tenir cap protagonisme en el sistema polític.

Com interpreta el comunicat que va llançar la Casa Reial diumenge?

Doncs com una mena de tallafocs. S'han adonat que tota la informació anava a sortir o ja estava sortint. No hi havia qui ho parés i les peticions per investigar-ho al Congrés anaven a seguir creixent. I el rei ve a reconèixer que el seu pare és un presumpte corrupte, que no té el comportament honorable que se li pressuposa, però que ell si serà honest.

El comunicat parla directament de "possibles actius, inversions o estructures financeres" que poguessin estar "fora de la legalitat" o fora "dels criteris de rectitud" de la pròpia Corona.

El comunicat, pràcticament, certifica que molt del que s'està publicant és cert. I, a més, ho ratifica el fet d'emetre'l sense més. Però també cal recordar que a un testament no s'hi pot renunciar fins que la persona ha mort. Joan Carles haurà de fer testament i en el moment de la seva mort Felip VI haurà de renunciar-hi. El Rei el que està fent ara és anunciar que renunciarà. Però no pot fer-ho fins que no es produeixi la mort de testador.

També crida l'atenció que el comunicat diu que coneixen aquesta informació des de fa un any.

Sí i ara posa el crit al cel amb els negocis del seu pare, però és que ell no sabia què feia el seu pare abans? I hi ha més coses que ha de saber i no només des d'aquesta data. Felip VI ha tret aquest comunicat quan no ha tingut més remei i com a forma d'evitar, sigui com sigui, la caiguda de la monarquia.

Aquí caldria saber moltes més coses que no sabem. Què és el que ha anat passant dia a dia i també les negociacions que hi ha hagut entre pare i fill per veure com tracten aquest assumpte. Jo crec que tot això és un indicador que durant molt de temps la monarquia va pensar que podia anar al seu aire, que no havia de retre comptes davant ningú. Però, de sobte, s'ha vist 'enxampada' i ara vol donar una imatge de què són el súmmum de la rectitud.

Quin futur li veu?

Si s'agafa la història d'Espanya i s'estudia ... És molt difícil que la monarquia sobrevisqui. També es pot arribar a la conclusió que cal plantejar un referèndum. Estem en una situació molt delicada i especial. Cal plantejar als espanyols si volen viure en una república o una monarquia.

I com ho fem amb la Constitució?

La Constitució no ho permet. Només permet un referèndum consultiu i no està del tot clar. És difícil encaixar un referèndum d'aquest tipus en la nostra Constitució. I això és un problema gran. La monarquia ha estat el problema pel qual no hem afrontat el debat d'una possible reforma constitucional.

"Cal plantejar als espanyols si volen viure en una república o una monarquia"

La Constitució del 78 està pensada per mantenir la monarquia. L'article 168 és una mena de clàusula d'intangibilitat per protegir la monarquia. Sembla que eviten que es pugui reformar la Constitució per també excloure la possibilitat de deixar fora a la monarquia en aquesta futura reforma. Aquest és el problema de fons que hi ha. La monarquia restaurada no suporta el procés de reforma constitucional. En el moment en què es plantegi la reforma de la Constitució sorgeix una pregunta: què fem amb la monarquia? Estem en una situació de paràlisi.

Què proposa vostè?

No ho sé. És molt difícil. La monarquia pot ser el fusible que ha de saltar perquè es pugui articular un sistema polític a Espanya que pugui funcionar. Estem en un moment en què la situació es pot convertir aviat en immanejable.

A l'igual cal fer saltar aquest fusible i començar un procés constituent. Fer unes eleccions constituents i fer una nova Constitució. Per què? Perquè la monarquia impedeix que la mateixa Constitució es reformi.

Als meus alumnes sempre els deia que la Constitució és un gerro que està clivellat, que té esquerdes profundes, però que té una tapa molt forta que fa que el gerro esquerdat es mantingui en peu. Si treus la tapa, el gerro es trenca immediatament. La monarquia és la tapa del règim del 78. Fa que el sistema polític es mantingui sense que esclati, sense que salti pels aires. Però, al mateix temps li impedeix evolucionar. Perquè reformar la Constitució també implica parlar sobre la monarquia i l'esquerdament que està danyant l'estructura del gerro.

És dur el que planteja. Diu que la monarquia és un problema, però també diu que amb la Constitució no podem resoldre-ho.

A la primera restauració borbònica aquest cercle ja es va donar. Hi ha un article de Mariano García Canals que explica els intents de reforma de la Constitució de 1876, després de la restauració monàrquica. És molt interessant. A Espanya es discuteix molt sobre la reforma de la Constitució de 1876, però no es formalitza cap reforma. Fins quan? Fins que arriba 1931 i Espanya se'n va a dormir monàrquica i s'aixeca republicana.

En aquest segona restauració borbònica està passant una cosa semblant. Les constitucions que no es reformen acaben saltant pels aires i aquí estem ja jugant amb foc. L'abdicació de Joan Carles I va ser el primer fusible. Ara aquest és un segon fusible.

Aquest nou escenari també afecta la nostra visió del passat recent i de la Transició.

Absolutament. El monarca és el que nomena a Arias Navarro i després a Suárez. La Transició espanyola va ser una restauració monàrquica que, després, va girar a una democràcia per garantir la supervivència de la pròpia restauració monàrquica. I per això es va fer com es va fer. Amb la Llei per a la reforma política que surt d'unes corts franquistes, amb una composició del Congrés que es va fer fent una desviació calculada del principi d'igualtat, amb un Senat que és una monstruositat, amb un sistema electoral que s'aprova per decret llei i que segueix regint les nostres eleccions ...

"A l'igual cal fer saltar aquest fusible i començar un procés constituent"

Els elements essencials de la nostra fórmula política es van definir preconstitucionalment. És a dir, les Corts constituents no van definir el sistema polític espanyol. Es va dissenyar abans en la Llei per a la reforma política i el que van fer les Corts Constituents va ser assumir com a propi el disseny.

Això del sistema polític espanyol és terrible. És la pròpia monarquia la que encotilla la Constitució i no deixa que es reformi o regeneri. La Transició va ser una restauració monàrquica que va prendre el camí de transició a la democràcia. Va estar sempre condicionada al fet que la monarquia no fos qüestionada en cap moment. La monarquia és un llast que hi és i que, a més, és un tap que impedeix l'evolució del sistema.

El periodista José Antonio Zarzalejos ha escrit, fins i tot, sobre l''autoexili' de Joan Carles.

Sí. Jo crec que Joan Carles I morirà fora d'Espanya. També ho van fer el seu pare, el seu avi i la seva besàvia. L'únic rei Borbó que ha mort aquí dels últims va ser Alfonso XII i va morir tísic. Tots els altres reis han hagut de marxar. Crec que Joan Carles I acabarà anant-se a viure a Ginebra o algun lloc així.