JUDICI 9-NEl Tribunal de Comptes reclama 5,25 milions d'euros a Artur Mas pel 9-N

El Tribunal de Comptes ha reclamat aquest dilluns a l'expresident català Artur Mas i tres dels seus consellers una fiança solidària de 5,2 milions d'euros per les despeses que va comportar organitzar i celebrar el referèndum del 9 de novembre de l'any 2014.

Aquesta quantitat respon a les despeses de l'organització del referèndum, uns 4,8 milions d'euros, més els interessos generats des de la data de celebració de la consulta fins avui, que suposen al voltant de 400.000 euros.

Mas seria responsable solidari de 5,2 milions d'euros, com a president de la Generalitat el 2014 i màxim responsable dels comptes públics. Al costat de Mas, entre els encartats es troben les ex-conselleres Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, tots ells inhabilitats per la seva participació en la consulta del 9-N, així com altres set càrrecs polítics i tècnics dels departaments de Presidència i Governació de la Generalitat (Lluís Bertran Saura, Josefina Valls Vila, Carolina Pardo Miquel, Jaume Domingo Planas, Ignasi Genovés Avellana, Jordi Serra Català i Jordi Vilajoana Rovira).

Els advocats anuncien que recorreran

Després de donar-se a conèixer la notícia, els seus advocats han anunciat que recorreran, en un termini de cinc dies, la resolució. L'advocat de Mas, Rafael Entrena, ha expressat la "absoluta disconformitat" amb la resolució, que, segons ha dit, té una fonamentació jurídica "molt defectuosa". Entrena ha assegurat que és un "claríssim exemple de desviació de poder". "S'ha instrumentalitzat al Tribunal de Comptes per exigir a la pràctica responsabilitats polítiques i advertir a tercers pel que puguin fer", ha dit.

Per la seva banda, l'advocada d'Homs, Montse Rosell, ha insistit que es plantejarà un recurs per les "moltes i greus irregularitats" i ha assegurat que no s'ha respectat cap garantia dels presumptes responsables. Rosell ha insistit en el fet que se'ls exigeixi una fiança sense tenir el més mínim dret de defensa. En el recurs, ha avançat que una de les causes per demanar que quedi en suspens l'obligació de pagar és "que s'ha produït una evident indefensió". I per això, ha dit, "demanarem la suspensió cautelar".

Tres milions a Rigau i dues a Homs

El Tribunal de Comptes ha notificat aquest dilluns a tots els denunciats els diners que hauran de consolidar abans de 15 dies per garantir que puguin fer front a una eventual condemna. La fiança té la peculiaritat de ser "solidària", és a dir, que si algun dels encartats no té diners, els altres hauran de respondre per ell.

Després de la de Mas, la fiança més elevada seria la imposada a Rigau, d'uns 3 milions d'euros, mentre que la d'Homs seria de 2,1 milions, i la d'Ortega, de 0,8 milions, han explicat fonts de Societat Civil Catalana (SCC), que ha instat que s'incoarà l'expedient. D'acord amb aquestes fonts, està per veure si es mantindran aquestes quantitats perquè pot haver al·legacions i fins i tot pot haver liquidacions complementàries que augmentin el còmput.

Cap dels exdirigents catalans han acudit aquest dilluns a la seu del Tribunal de Comptes pel tràmit que ha tingut lloc aquest dilluns, ja que no tenen aquesta obligació

Fonts del Tribunal de Comptes han explicat que es facilitarà als representants legals una acta de liquidació provisional amb el que ha de pagar cada un dels encartats, representats per quatre advocats i un procurador.

Inhabilitats pel Suprem

Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal. D'una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a dos anys d'inhabilitació a Artur Mas i a nou mesos a les conselleres Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de al 2014.

Per la seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d'aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d'inhabilitació pels mateixos fets.

En la seva resolució, el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se l'acusava i no es qüestionava si l'aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si hi havia existit malversació de fons públics amb l'organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d'euros.