El jutge Pablo Llarena ha acordat retirar les ordres europees de detenció dictades contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí i que es comuniqui la seva decisió a les autoritats belgues, han informat fonts del Tribunal Suprem.

Llarena considera que s'han de retirar les ordres europees que va emetre la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela perquè està investigant "un delicte de naturalesa plurisubjetiva dotat d'unitat jurídica inseparable", la qual cosa exigeix una única contestació per evitar respostes contradictòries.

És a dir, exposa que, amb posterioritat al fet que s'emetessin les ordres de detenció, "s'ha definit que els fets poguessin haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable".

Per això, "la depuració de les diferents responsabilitats penals cal que es dugui a terme de manera unificada, doncs d'una altra manera podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips", ha argumentat.

'Evitar una bufetada molt grossa'

L'advocat espanyol de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha considerat aquest dilluns que el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha decidit retirar l'ordre europea de detenció del president i el quatre consellers que l'acompanyen "davant la probabilitat de rebre un bufetada de la justícia belga".

"Hagués estat una bufetada molt grossa que la justícia d'un altre país europeu digués que la justícia espanyola no garanteix un judici just", ha valorat en declaracions a Televisió de Catalunya després que Llarena hagués acordat retirar les Ordres Europees de Detenció contra Puigdemont, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret, que es troben a Bèlgica.

Ha explicat que la interlocutòria del magistrat justifica la decisió per evitar que els membres del Govern que es troben a Bèlgica no siguin extradits per tots els delictes pels quals se'ls investiga, la qual cosa impediria que se'ls jutgés per això i els situaria en una situació desigual pel que fa a la resta de consellers cessats.

"Diu la interlocutòria que només els extraditarien per uns delictes i per tant tindrien un millor tracte que els que s'han quedat aquí, però crec que és la por al fet que l'extradició fos completament denegada" per risc al fet que no tinguessin un judici just, ha dit l'advocat.

Cuevillas ha qualificat d'insòlita la decisió de Llarena i ha explicat que Puigdemont, amb qui ha parlat, l'ha rebut amb alegria, encara que segueix sense poder sortir de Bèlgica, i "quan posi peu en territori espanyol serà detingut immediatament. Això és obvi".

Preguntat per si es planteja tornar durant la campanya electoral, ha respost que "això és cosa del president [Puigdemont] directament" i una decisió política del també candidat de JuntsxCat a presidir la Generalitat.

"La gran diferència és que ara vindrà si vulgues, no conduït o lliurat per la justícia belga", ha resolt.

Més 'investigació' sobre el referèndum

La policia espanyola ha anat aquest matí a la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya de la Generalitat (Idescat) per buscar documentació relacionada amb la confecció del cens utilitzat per al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Segons han informat fonts properes a la investigació, el requeriment ha estat ordenat pel titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que instrueix una causa sobre els preparatius del referèndum.

Els agents s'han personat a primera hora d'aquest dimarts amb el requeriment judicial a les oficines de l'Idescat, organisme de la Generalitat que centralitza els treballs estadístics realitzats per les diferents institucions autonòmiques.

Amb aquest requeriment, el magistrat pretén indagar si l'Idescat va exercir algun paper en la confecció del cens que es va utilitzar per a les votacions de l'1-O, l'elaboració del qual de forma irregular podria constituir un delicte de revelació de secrets.

El jutge va obrir recentment una peça separada per 'investigar' diverses denúncies per revelació de secrets per l'ús de dades personals en l'enviament de cartes per part del Govern català per designar als membres de les meses electorals de l'1 d'octubre.

El magistrat tracta d'esbrinar si les dades personals de ciutadans que gestiona el Idescat van poder ser fetes servir per confeccionar el cens que es va utilitzar per a la votació de l'1 d'octubre.

El jutge indaga també si va haver-hi un delicte de revelació de secrets en l'enviament de prop de 55.000 cartes a ciutadans catalans perquè formessin part de les taules electorals o en les dades incloses a la pàgina web que la Generalitat va crear perquè els ciutadans sabessin en quins local podien votar.

De fet, va ser el propi president de la Generalitat Carles Puigdemont qui en els dies previs a l'1-O va publicar a través del seu compte de Twitter l'adreça que donava accés a aquesta pàgina web amb el cens electoral.

Després de la publicació d'aquest missatge, la Fiscalia va obrir diligències per investigar el possible origen delictiu de les dades de la pàgina web -que assenyalava el local de votació assignat a cada elector quan aquest facilitava el seu DNI o data de naixement-, tenint en compte que la Generalitat no tenia accés al cens electoral.