L'Advocacia de l'Estat demana tres anys i mig de presó per a Jové per l'1-O i no acusa Salvadó

L'Advocacia de l'Estat ha demanat tres anys i mig de presó i set d'inhabilitació per al diputat d'ERC Josep Maria Jové per l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, i també un any d'inhabilitació per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Paralelament, no ha fet cap acusació contra Lluís Salvadó, actualment president del Port de Barcelona. 

L'organisme públic atribueix a Jové un delicte de malversació i un altre de desobediència greu. Pel que fa a la consellera catalana, l'acusa només d'aquest últim. D'altra banda, cal destacar que la Fiscalia demana set anys de presó i 32 anys d'inhabilitació per a Jové, i sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d'inhabilitació per a Salvadó. Les dues parts sí que coincideixen en l'acusació de Garriga.

Jové era en el moment dels fets secretari general del Departament d'Economia. Tenia al seu càrrec Salvadó com a secretari d'Hisenda i Garriga com a directora de Serveis.

L'acusació de l'Advocacia

L'Advocacia de l'Estat acusa Jové en el seu escrit d'haver ordenat i autoritzat les despeses relacionades amb l'organització de l'administració electoral. En concret, els relatius a la distribució de les notificacions del nomenament dels integrants de les meses electorals del referèndum i de les targetes censals a través de l'empresa Unipost. Sosté que el càrrec al Departament de la Vicepresidència i Economia fou d'un import de 193.899,93 euros.

També se'l acusa d'haver portat a terme la tramitació per a l'autorització de la transferència del Fons de Contingència, per un import de 3.430.000 euros, instada pel Departament de Presidència. Això ho va fer "cooperant de forma imprescindible en l'ordenació de les despeses de publicitat institucional del referèndum".

En concret, pel delicte de malversació li demana els tres anys i mig de presó i cinc anys d'inhabilitació, i pel de desobediència reclama dos anys més d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. A més, l'Advocacia insta a deduir testimoni al Tribunal de Comptes per a "l'establiment i reclamació definitiva de les quantitats desviades".

La sortida del TSJC del president del Consell Nacional d'ERC, Josep Maria Jové, i del diputat d'ERC Lluís Salvadó. — Guillem Roset / ACN

Pel que fa a la consellera Garriga, l'acusa de desobediència greu i li demana un any d'inhabilitació. La petició també contempla una multa de 30.000 euros.

"Causa general"

ERC ha situat l'acusació de l'Advocacia contra Josep Maria Jové i Natàlia Garriga dins la "causa general" contra l'independentisme. El partit "constata" que la judicatura "continua segrestada per la dreta i l'extrema dreta espanyoles" i veu "evident" que "el conflicte polític continua vigent".

Alhora, els republicans reiteren que fer un referèndum "no és un delicte sota cap Codi Penal", després que aquest supòsit quedés "explícitament despenalitzat" l'any 2005. En aquest sentit, posa de relleu que les penes que demana l'Advocacia de l'Estat són menors a les de la Fiscalia, el que atribueix a la reforma del Codi Penal.

El posicionament de l'Advocacia de l'Estat "confirma" per ERC que la interpretació de la malversació d'altres instàncies "és arbitrària, tendenciosa i retorçada". Esquerra acusa així el Tribunal Suprem i la Fiscalia d'obviar "de manera flagrant" la voluntat del legislador.

És el que ha passat aquest mateix dimarts amb el posicionament emès pel jutge del Suprem, Pablo Llarena, segons ERC. Insisteix en una interpretació "maliciosa i parcial" de la malversació per acusar els sobiranistes a l'exili.