L'Ajuntament de Barcelona requerirà al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports que iniciï els tràmits per il·legalitzar la Fundación Francisco Franco. La raó és que considera que la seva activitat és contrària a la Llei de Fundacions, a la Llei de Memòria Històrica i a diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. L'anunci s'ha fet aquest dimecres al migdia en una trobada que ha reunit entitats memorialistes i de defensa dels drets humans amb representants del govern municipal, format per Barcelona en Comú, així com dels grups locals del PDECat, ERC, PSC i la CUP. En canvi, els que no hi han assistit són els regidors de PP i Cs, formacions que acostumen a oposar-se o abstenir-se en les votacions de condemna de la dictadura franquista.

La trobada s'ha fet amb la voluntat de construir un front antifeixista després que el president de la Fundación Francisco Franco, Juan Chicharro, anunciés la voluntat d'"expansió" a Catalunya i d'obrir una delegació a Barcelona. Entre les entitats que hi han assistit hi ha l‘Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el Centre Irídia, SOS Bebés Robados o Amical Mathausen,entre d'altres.

El tinent d'alcaldia Jaume Asens ha qualificat de provocació sobretot “tenint en compte el context actual” la pretensió de la Fundación Francisco Franco. També ha afirmat que “la fundació del dictador ens pren per idiotes quan diu que durant la dictadura no es va afusellar a ningú” i ha afegit que aquest tipus de mentides ofenen la memòria de les víctimes de la repressió franquista.

La petició d'il·legalitzar la fundació que honra el dictador es votarà al ple municipal d'aquest divendres, on s'aprovarà amb tota seguretat atès els partits que hi donen suport. El text adverteix "que les activitats d’apologia de la figura de Franco i la seva dictadura no s’ajusten a les finalitats d’interès general exigides per l’ordenament vigent per a l’exercici del dret de fundació. Un fet que es pot considerar d’anomalia democràtica tenint en compte que durant la dictadura es van produir innombrables violacions dels drets humans, la majoria de les quals avui encara no han estat suficientment investigades i reparades".

Entre moltes altres polèmiques, protagonitzades per la Fundación Francisco Franco destaca l’enviament d’una carta el desembre de 2016 a 355 alcaldes oferint assessorament i assistència legal per evitar aplicar la Llei de Memòria Històrica que, entre d'altres qüestions, obliga a retirar els símbols franquistes dels carrers i edificis públics.

Durant l'actual mandat l'Ajuntament de Barcelona ha estat especialment combatiu contra els crims de la dictadura. Al novembre va anunciar una querella contra els jutges que van empresonar persones LGTBI durant el règim. La ciutat presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, contra els crims comesos durant la dictadura i la Guerra Civil. Des de la primavera de 2015, el consistori s'ha personat en la causa oberta a l'Argentina contra els crims del règim, així com contra els bombardejos que va patir la població de la ciutat en la Guerra Civil, amb especial intensitat durant el 1938. També ha presentat altres querelles penals, com ara una contra Carlos Rey González, el militar que el 1974 va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich.