El Parlament Europeu demana a Espanya una investigació "completa, justa i efectiva" dels casos d'espionatge, entre ells el 'Catalangate'. Els eurodiputats han donat llum verda al ple de l'Europarlament a les recomanacions elaborades pel comitè que ha abordat durant un any i mig els casos d'espionatge amb programaris com Pegasus a la UE. Han tirat endavant aquest dijous amb 411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions.

Pel que fa a les recomanacions a Espanya, els eurodiputats demanen "aclarir" l'espionatge a 65 independentistes, incloent-hi els 47 no reconeguts pel CNI. Insten a l'Estat a cooperar amb els tribunals per donar una "reparació legal" a les víctimes. I reclamen garantir que hi investigacions judicials "imparcials", "sense retard" i amb recursos "suficients".

En el global de cinc recomanacions, els eurodiputats també demanen a l'Estat començar la reforma del marc legal del CNI. I sumar l'Europol a les investigacions perquè aporti la seva "expertesa tècnica".

El 'Catalangate' apareix només un paràgraf que es limita a explicar els fets revelats. Citant CitizenLab, apunta que a Espanya hi ha hagut dos tipus d'espionatge, un a membres del govern espanyol i un altre a l'independentisme català. En el cas del segon, apunta que les autoritats espanyoles han reconegut l'espionatge a 18 persones, però veu "poca claredat" sobre la situació de les 47 restants revelades per CitizenLab.

El text condemna "amb força" l'espionatge de governs i institucions dels estats membre a membres de l'oposició, jutges, fiscals, advocats i periodistes, entre d'altres. Els eurodiputats mostren "gran preocupació" que el marc de governança de la UE és "inadequat" per "respondre als atacs a la democràcia, els drets fonamentals i l'estat de dret" que suposa l'espionatge.

"Preocupació" per la manca de cooperació

L'Eurocambra també es mostra "preocupada" per les "reticències" dels estats membre a investigar l'espionatge. L'ens constata un "lent progrés i manca de transparència en les investigacions judicials" sobre "l'abús" de programaris espia.

També lamenten la manca de cooperació tant dels governs dels estats com del Consell i la Comissió Europea. "Ni els estats membre ni el Consell ni la Comissió semblen estar interessats a maximitzar els esforços per investigar completament l'abús en l'espionatge", critiquen.

En la votació, els eurodiputats també han rebutjat l'aposta per una moratòria en l'ús de programes espia mentre s'estableix una regulació, inclòs en una esmena dels Verds. També ha fracassat l'intent de Vox de qualificar els fets de 2017 de "cop d'estat" i de qüestionar la investigació de CitizenLab.

"Raonablement satisfets" a ERC

Ja en una atenció als mitjans, l'eurodiputada d'ERC Diana Riba ha celebrat "l'escrutini" de l'Eurocambra a l'Estat per l'espionatge. Considera que la cambra ha posat Espanya "al mateix nivell que Hongria i Polònia en l'ús d'aquestes tecnologies d'espionatge i en vulneració de drets". "Estem raonablement satisfets de la feina", ha dit, lamentant que s'hagi tombat l'aposta per la moratòria en l'ús de programes espia fins que hi hagi una regulació.

Riba ha destacat les mencions al 'Catalangate', tant a l'informe aprovat fa un mes com a les recomanacions. "El front comú de PP, PSOE, Vox i Ciudadanos no ha evitat que el 'Catalangate' sigui central al llarg del text", sosté. Tot i això, la vicepresidenta del comitè de la cambra sobre Pegasus ha admès que PP, PSOE, Ciutadans i Vox han aconseguit "aigualir parts del text" havent introduït "algunes esmenes".