Un dels grans titulars en clau catalana de les eleccions generals del 23-J és la forta caiguda de l'independentisme, que perd 9 dels 23 diputats que tenia al Congrés i gairebé 700.000 vots amb relació als comicis del 10 de novembre del 2019. Amb tot, l'aritmètica situa ERC i, sobretot, Junts en una posició clau per permetre una nova investidura de Pedro Sánchez o anar cap a una repetició electoral.

Entre Esquerra, Junts, la CUP i el PDeCAT van sumar diumenge 985.991 vots, el 28,2% del total, el que significa que per primera vegada l'independentisme cau per sota del milió de sufragis des de l'esclat del Procés, l'any 2012. A anys llum queden els més de dos milions que l'espai va aglutinar a les eleccions al Parlament del desembre del 2017, convocades sota l'aplicació del 155 i en un dels moments àlgids del conflicte polític.

En aquesta ocasió una part de l'electorat tradicional de l'independentisme ha optat per l'abstenció -determinats sectors l'havien promogut, decebuts amb els partits-, però en cap cas pot menystenir-se un transvasament de vots cap al PSC i, en menor mesura, Sumar En Comú Podem en clau conjuntural i amb el clar objectiu d'impedir un govern de PP i Vox a l'Estat.

Paral·lelament, almenys fins ara els estudis tampoc apunten que aquesta situació s'hagi de repetir en unes hipotètiques eleccions al Parlament i, per tant, no es pot concloure que l'independentisme no tingui opcions de seguir al capdavant de la Generalitat.

Anem a pams. En comparació amb les anteriors generals -celebrades el 10 de novembre del 2019-, el conjunt de l'independentisme ha perdut 14,4 punts de suport -passa del 42,6% al 28,2%- i 660.000 vots, a més de nou diputats, repartits entre els sis que es deixa ERC -de 13 a 7-, un menys de Junts -de 7 a 6- i els dos de la CUP, que ha quedat fora del Congrés. En xifres absolutes, Esquerra cau a poc més de la meitat dels sufragis que tenia -se'n deixa 412.000-, Junts n'obté 140.000 menys i la CUP tot just ha retingut el 40% dels suports -de gairebé 250.000 vots a 100.000-. El PDeCAT només ha rebut 32.000 vots, el 0,9%, i queda per sota fins i tot dels animalistes del Pacma.

Cal recordar, però, que els comicis del 2019 van arribar tot just quatre setmanes després de la sentència del judici al Procés, que va comportar una forta mobilització de rebuig a les condemnes del Suprem a presó a nou dirigents independentistes i que els partits d'aquest espai van aconseguir aleshores el millor resultat global de la seva història al Congrés.

L'abstenció creix més en feus independentistes

A diferència del conjunt de l'Estat, la participació a Catalunya ha estat inferior a les anteriors generals, ja que s'ha passat del 69,4% al 65,4%, el que traduït a xifres absolutes equival a 350.000 vots. I, certament, la caiguda ha estat superior en territoris de majoria tradicionalment independentista, però la pèrdua de vots dels partits sobiranistes no pot atribuir-se únicament a la menor participació, ja que se situa gairebé en el doble.

El creixement de l'abstenció ha estat més destacat a les províncies de Girona (+6 punts) i Lleida (+4,43), que no a les de Barcelona (+3,78) i Tarragona (+3,08). Si posem el focus en municipis concrets, destaca la davallada de l'assistència a les urnes a feus històrics independentistes, com Vic (-11,23 punts), Berga (-12,46), la ciutat de Girona (-10,19), Olot (-12,29), Banyoles (-10,6), Santa Coloma de Farners (-10,12), Tàrrega (-10,57), Balaguer (-8,08) o Móra d'Ebre (-7,44), mentre que a grans trets resisteix millor en nuclis de l'àrea metropolitana de Barcelona o del litoral de Tarragona, on el PSC habitualment hi ha tingut una força important.

El darrer Baròmetre d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat el 5 de juliol, ja apuntava a un important transvasament de vots de partits independentistes cap a PSC o Sumar, més acotat cap als socialistes des de Junts i cap a Sumar des de la CUP i amb pes cap a les dues formacions des d'ERC. En aquest sentit, el director del CEO, Jordi Muñoz, ha comentat aquest dilluns que el principal error del Baròmetre va ser la infraestimació de Sumar, tot i detectar que mantenia una línia ascendent, i que en part això va lligat a una sobreestimació d'ERC i la CUP.

Desmobilització a l'alça

La pèrdua de suports als partits independentistes ja havia estat important a les eleccions municipals del 28 de maig, quan van aglutinar 1.261.962 vots, el 42% del total, però s'ha aprofundit de manera important en només dos mesos, en gran part pel vot dual cap a opcions d'obediència estatal, com PSC o Sumar En Comú Podem. De fet, totes les opcions independentistes han retrocedit respecte els comicis locals.

Des que el 2012 va arrencar el Procés, les formacions partidàries de l'Estat propi s'havien mogut al Congrés entre un mínim de 17 diputats i el 31,1% dels vots -el 2015- i un màxim de 23 i 42,6% -el 2019- i en aquesta llarga dècada mai havien quedat per sota dels 1,1 milions de vots. A les municipals del 2015 havien superat els 1,4 milions de suport, xifra que va créixer fins a prop dels 1,6 quatre anys després.

La major mobilització independentista, però, sempre s'ha produït a les eleccions al Parlament, en què en xifres absolutes va tocar sostre als comicis del 21 de desembre del 2017 -convocats sota l'aplicació del 155 i amb diversos dirigents independentistes empresonats o a l'exili-, amb gairebé 2.080.000 sufragis (el 47,5% del total), 115.000 més que els registrats el 2015.

En termes relatius, però, el major volum de vot va arribar al febrer del 2021, amb el 50,7%, tot i que en un context ja de desmobilització i menor participació a les urnes això va traduir-se en poc menys d'1,45 milions de paperetes. En tots els casos, però, l'independentisme va obtenir la majoria de diputats a la cambra.

Finalment, a les dues europees celebrades en aquest període (2014 i 2019), les formacions partidàries de l'Estat propi van moure's entre els 1,1 milions de sufragis -2014- i els 1,7 milions -2019, en una cita que va coincidir amb les municipals d'aquell any-.

Amb tot, l'últim Baròmetre del CEO preveu una major resistència de l'independentisme en unes hipotètiques eleccions al Parlament, ja que situa la suma d'ERC, Junts i la CUP entre un mínim de 63 diputats i un màxim de 77, de manera que podrien superar la majoria absoluta de 68, amb Esquerra competint per la victòria amb el PSC. Si es confirma, seria el retorn del vot dual, en què una part dels ciutadans opta per partits d'obediència estatal al Congrés i per opcions estrictament catalanes al Parlament, una cosa clàssica als anys 80 i 90, quan els socialistes s'imposaven sempre a les generals i CiU feia el mateix a les catalanes

Òbviament queda el dubte de quin impacte tindrà el resultat de les generals i, sobretot, què passarà amb l'escenari que han deixat les urnes i les negociacions que s'obriran les properes setmanes per comprovar si la sagnia independentista s'atura o, en canvi, la crisi dels tres partits d'aquest espai va a més.