L’índex de referència dels lloguers, un “primer pas” per acabar amb la bombolla de preus

BARCELONA.- El preu dels lloguers dels pisos s’ha desbocat, dificultant l’accés a l’habitatge per a un gruix cada cop més gran de la població. Només durant el 2016, els lloguers s’han encarit un 14,6% a Catalunya -i un 16,2% a la demarcació de Barcelona-, segons les dades que va presentar la setmana passada el portal Fotocasa. Per intentar acabar amb aquesta espiral a l’alça, el govern de la Generalitat va anunciar aquest dimarts la imminent creació d’un índex de referència dels preus del lloguer. Tot i que serà orientatiu, la voluntat de l’executiu és que vagi acompanyat de mesures que contribueixin a què els propietaris posin els pisos al mercat a un preu inferior a aquest índex. Ara bé, serà efectiu?

El govern català vol que l’índex sigui una realitat en un termini de dos mesos, però la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha anunciat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio que la implantació serà “gradual” i que d’entrada es crearà en els “115 municipis de més demanda”, concentrats a l’àrea metropolitana de Barcelona, els dos Vallès o l’àrea metropolitana de Tarragona, entre d’altres.

El paper dels ajuntaments

Tot i que la mesura respon a una voluntat d’intentar intervenir al mercat, la realitat és que la Generalitat no té competències per fixar els preus dels lloguers i perquè l’índex sigui efectiu necessitarà la col·laboració d’altres administracions. En aquest sentit, una de les mesures exposades és que els ajuntaments penalitzin en l’impost sobre béns immobles (IBI) als propietaris que lloguin per sobre del preu fixat a l’índex o, el contrari, bonifiquin els que ho facin a un preu inferior. Donar preferència als ajuts a la rehabilitació als que lloguin per sota de l’índex és una altra opció.

El grup de treball català també proposa que els contractes tornin a ser per un mínim de cinc anys, prorrogables a tres més, i que existeixi l’opció de crear un contracte de llarga durada, d’entre 15 i 25 anys, entre d’altres qüestions.