L'orgia diplomàtica de Barcelona

Relacions perilloses amb el narcotràfic, passat ultradretà, negocis sospitosos, nepotisme... Podríem estar parlant de molts dels polítics que han saltat a les pàgines dels diaris en els darrers anys en diferents casos de corrupció o presumpta corrupció. Però en realitat ens referim al molt desconegut món de la diplomàcia amb seu a Barcelona. Un món que ha investigat el periodista Rafa Burgos en un llibre amb un títol ja d'entrada provocador: L'orgia diplomàtica. Ambaixadors i cònsols al descobert (Pol·len Edicions), que es va presentar aquest dimarts a la capital catalana.

Un moment del 'tour' de presentació del llibre. POL·LEN EDICIONS

Tot comença amb el Kazakhstan

"A la vostra esquerra, veieu una bandera blava? És el consolat del Kazakhstan", explica Burgos als peculiars 'turistes' que l'acompanyen en la presentació. I relata com va ser precisament aquesta república centreasiàtica -i democràticament dubtosa- el detonant del seu llibre. Passant per Santa Coloma de Gramenet.

"Quan investigues casos de corrupció, gairebé sempre t'acabes trobant amb un cònsol o un ambaixador", assegura Burgos

"Quan investigues casos de corrupció, gairebé sempre t'acabes trobant amb un cònsol o un ambaixador", assegura Burgos. Especialment, segons remarca, en el cas dels cònsols honoraris. A diferència dels diplomàtics de carrera, aquests representants són habitualment ciutadans del país on s'estableix la seu consolar, elegits per la seva relació -"seva, o dels seus avantpassats" amb el país que representen. Es tracta de càrrecs no remunerats, i Burgos es pregunta "quin interès poden tenir" a exercir-los empresaris i empresàries habitualment molt ocupats. I es respon ell mateix, a partir de les confessions dels propis interessats: "pel prestigi, les relacions, les portes que pot obrir i els negocis que pot facilitar".

Jordi Sumarroca, consol honorari de Lituània

Cultivar relacions i contactes, d'entrada, no és il·lícit. Però es dóna la casualitat que no pocs d'aquests cònsols honoraris han estat esquitxats -o remullats del tot- en casos ben poc clars, segons recorda Burgos. I hi posa diversos exemples. El més clar, el de Jordi Sumarroca, president de Teyco i en primer pla per les investigacions del cas del 3%, de presumpte finançament il·legal de CDC. I que va ser cònsol honorari de Lituània a Barcelona, una dada força desconeguda per al gran públic.

Jordi Pujol Ferrusola i el Gabon

Un altre celebèrrim personatge públic, imputat en mil i una causes, hauria pogut formar part d'aquest selecte club diplomàtic. Segons recorda Burgos, el fill gran de l'expresident Jordi Pujol, Jordi Pujol Ferrusola,va fer l'intent de "comprar" per uns 100.000 el càrrec de cònsol honorari de Gabon, un altre país africà "summament corrupte" en el qual 'Júnior' va fer no pocs negocis.

El consolat de Mèxic, al passeig de la Bonanova. POL·LEN EDICIONS

Sagues familiars

Burgos explica que, sovint, els cònsols honoraris són nomenats ja no per mèrits propis, sinó heretats. I posa el cas de Sol Daurella cònsol honorària d'Islàndia, i propietària d'una embotelladora de Coca-Cola al país nòrdic. Però que té aquest honor no per ella mateixa, sinó "perquè el seu avi ja tallava el bacallà a Islàndia, i ho dic literalment, perquè importava aquest peix".

La coberta del llibre. POL·LEN EDICIONS

L'autor precisa que els diplomàtics de carrera han de superar unes exigents oposicions. Però afegeix que "si hi vas amb un bon cognom, tens més probabilitats d'aprovar-les". I encara hi veu més nepotisme en el cas dels consols honoraris, que "sovint nomenen vicecònsols als seus propis fills", de forma que "tot queda a casa".