Les fronteres de la UE, cada cop més blindades i més lluny d'Europa
Un nou informe posa llum als acords que la UE en conjunt i diversos estats a títol individual signen amb estats autoritaris per evitar l'arribada de refugiats i migrants al continent, una pràctica que s'ha accentuat els darrers anys, que suposa un negoci milionari i que amaga constants vulneracions de drets humans.
Publicidad
barcelona, Actualizado:
La política de tancament de fronteres contra les persones migrants del nou govern italià ha tornat a posar al primer pla polític i mediàtic el tracte dispensat pels països de la Unió Europea a aquells que fugen de la seva terra, ja sigui per pura supervivència o per intentar buscar una vida millor. El blindatge fronterer no és, però, una novetat, sinó una política que fa anys que pràctica el club comunitari i que, simplement, cada cop s'endureix més. Aquesta és una de les conclusions principals de l'informe Expandint la fortalesa. Les polítiques d'externalització de les fronteres UE, que s'ha presentat aquest dijous al Casal de Barri Pou de la Figuera de Barcelona. El document, elaborat per Mark Akkerman, el van publicar originàriament el Transnational Institute (TNI) i la campanya holandesa contra el comerç d'armes Stop Wapenhandel, mentre que a l'Estat espanyol ha anat a càrrec del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. L'informe també es presentarà aquest cap de setmana durant el Tribunal Permanent dels Pobles (TPP) que es fa a Barcelona.
Publicidad
L'informe destaca que malgrat el que diuen determinats discursos, només hi ha un estat europeu, Alemanya, entre els 10 països de tot el món que reben un major nombre de persones refugiades, ja que la majoria de desplaçats són acollits a països del sud. Les persones que arriben a comunitats fronteres, com poden ser les illes de Lampedusa (Itàlia) o Lesbos (Grècia) són víctimes no només de la guerra o els conflictes als seus països d'origen, sinó també de les "polítiques europees en matèria de migració des de l’acord de Schengen". El treball subratlla que "aquestes s'han centrat en la fortificació de les fronteres, desenvolupant sistemes de vigilància i de seguiment de persones cada vegada més sofisticats i augmentant les deportacions, mentre es proporcionen cada vegada menys opcions legals de residència tot i la necessitat creixent". Conseqüència? Les rutes per a les persones desplaçades s'han tornat cada cop més perilloses.
Més enllà dels acords signats per la Comissió Europea, hi ha estats que individualment també financen aquesta externalització de fronteres. Són, per exemple, Itàlia, Espanya o Alemanya. L'informe alerta, però, que "molts dels governs que reben el suport són profundament autoritaris i que, sovint, aquest suport es destina precisament als òrgans de seguretat dels Estats més responsables de la repressió i de les vulneracions dels drets humans". Alguns d'aquests estats són el Txad, Nigèria, Bielorússia, Líbia o el Sudan. De fet, dels 35 països en què es prioritza l'externalització de la frontera, només quatre són considerats democràcies plenes i la majoria són règims autoritaris. "Són acords bilaterals que no són revisats per ningú, no hi ha cap control de com s'implementen", ha denunciat Niamh Aine Ni Brhiain. La investigadora també ha afirmat que amb aquests acords, "Europa legitima dictadures".
Negoci astronòmic
El blindatge i el control fronterer també s'ha convertit en un enorme negoci els darrers anys, fins al punt que només entre 2014 i 2016 l'externalització hauria suposat un negoci de més de 15.000 milions d'euros. I qui se n'ha beneficiat? Bàsicament, la indústria militar i de seguretat europea. Són noms com el gegant armamentista francès Thales, que proporciona equipament militar per la seguretat de les fronteres i sistemes i equipament biomètrics; companyies com Veridos, OT Morpho o Gemalto, que també són proveïdors de seguretat biomètrica; empreses alemanyes d'armament, com Hensolt, Airbus i Rheinmetall; o les italianes Leonardo i Intermine (Itàlia), entre d'altres.