“Avui estan tranquils perquè esteu vosaltres, perquè us han vist. Mai estan així ni ens parlen normal com ara, sempre ens peguen i ens amenacen”, relaten diferents persones a un equip d'investigadors sobre la violència policial exercida contra les portadores en el pas fronterer entre territori espanyol (Ceuta i Melilla) i marroquí.

Les portadores, com recull un nou informe sobre la vulneració dels drets humans a la frontera sud resultat d'aquesta recerca, són una majoria de dones treballadores d'origen marroquí que transporten mercaderies de forma al·legal a la regió fronterera i que, sota la impunitat d'un comerç no regulat, són objecte d'agressions verbals i físiques per part dels agents de seguretat de l'Estat espanyol.

Durant la recerca sobre el terreny, l'equip ha estat testimoni de la “violència verbal cap a les portadores, empentes i cops tant amb les porres com amb els peus, sempre des d'una posició més elevada que la resta del grup de portadores que tractaven de passar” per part dels agents de seguretat a Ceuta i Melilla. Així ho recull un informe elaborat pel Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans, Novact i Fotomovimiento, que s'ha presentat aquest dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya i documenta aquests episodis de violència institucional entre territori espanyol i marroquí que “es produeixen en una situació d'absoluta impunitat”.

La recerca, duta a terme a principis del 2017, ratifica que “les forces de seguretat esquincen amb ganivets els embalums de les portadores, ja sigui mentre els estan carregant en l'esquena o fins i tot en el punt de recollida”, com denuncien des de fa anys altres organitzacions i entitats sobre el terreny. “Vam ser testimonis d'aquests fets” -relata l'informe-, “duts a terme amb violència i majoritàriament cap a persones ancianes que carregaven amb els fardells en la seva esquena en aquest mateix moment”. Aquestes dones, l'edat de les quals oscil·la entre els 35 i els 60 anys, viuen d'una activitat que consisteix a transportar fardells des de Ceuta o Melilla a territori marroquí sobre les esquenes (cada fardell pot pesar fins a 90 kg) a canvi de rebre un salari d'entre 3 i 5 euros per fardell.

Un “comerç atípic” que genera 1.000 milions anuals

Les portadores, com explica l'informe, són l'expressió feminitzada de l'anomenat “comerç atípic” de la regió fronterera, que permet la circulació de mercaderies entre Ceuta i el Marroc, ja que entre ambdues ciutats no existeix una duana comercial, encara que sigui de forma il·legal i sense drets per a les treballadores. Segons dades del 2005 del Consell espanyol d'Economia, el “comerç atípic” generava aproximadament 1.000 milions d'euros anuals entre ambdues ciutats. A més, segons les dades de la Cambra de comerç Americana de Casablanca, del “comerç atípic” viuen directament 45.000 persones, de les quals el 75% són dones.

Amb aquestes xifres, un informe del 2016 de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA) va arribar a afirmar que “el treball de les portadores no és una activitat econòmica secundària i de poca transcendència de la frontera hispà-marroquina, sinó que, per contra, constitueix el motor econòmic de la zona fronterera”.

El pas fronterer: asfíxia, allaus i fins i tot morts

Segons van poder comprovar els investigadors, es produeixen col·lapses i devessalls en els passos fronterers de Ceuta (Tarajal, Tarajal II i pont del Biutz) i Melilla (Barri Xinès) quan les portadores han de transportar les seves mercaderies cap a territori marroquí perquè “les estructures arquitectòniques dels passos fronterers no estan preparades per al trànsit diari de milers de persones carregades amb embalums”. “Una de les causes principals de vulneracions de drets que sofreixen les portadores és l'estructura d'aquests passos, que dificulta el seu trànsit, creant situacions de tensió, amuntegament, asfíxia i fins i tot allaus”, recull l'informe.

Aquesta estructura dels passos fronterers, com critica l'estudi, ha arribat a provocar morts com la de Souad del passat mes de març del 2017, que va morir després d'una allau a la sortida del Tarajal II; o les anteriors de Safia Azizi en el pas del Barri Xinès l'any 2008, i de Busrha i Zhona “aixafades i asfixiades” en una allau en el pas del Tarajal en el 2009.

Per això, l'informe proposa que “el Govern realitzi les reformes arquitectòniques necessàries per assegurar que els passos fronterers pels quals realitzen els ports estiguin adaptats a la seguretat de les persones i al respecte als drets humans”. També que “es doti de mitjans perquè la gestió del fenomen no sigui exclusivament policial” per acabar amb la violència institucional contra les portadores en els passos habilitats tant a Ceuta com a Melilla.

La frontera sud: un espai d'excepcionalitat jurídica

A més d'abordar la realitat de les portadores, l'informe titulat Cap al restabliment de la legalitat a la frontera sud també relata com es continuen vulnerant els drets humans de les persones migrants tant en territori espanyol (Ceuta i Melilla) com al Marroc a través de la violència policial d'ambdues regions, les tanques, les devolucions en calent, el confinament en els CETI, les condicions dels centres dels menors no acompanyats o la denegació de l'asil per a la majoria de sol·licitants en funció de la seva nacionalitat.

Una imatge de la frontera sud.

Per això, l'informe sosté que la frontera sud amb el Marroc “s'ha configurat com un espai d'excepcionalitat jurídica en el qual es vulneren sistemàticament els drets humans”. A més, per acabar de demostrar com es vulneren els drets a la frontera sud, l'informe inclou la repressió exercida per les forces de seguretat tan marroquines com a espanyoles contra l'equip d'investigadors per observar i documentar allò succeït a la frontera sud. Quatre dels cinc membres de l'equip van ser denunciats sobre la base de la coneguda com a Llei Mordassa per desobediència a l'autoritat i podrien ser multats fins amb 30.000 euros per divulgar aquest informe.