LlenguaLa xiulada a un monòleg per ser en valencià: anècdota o fenomen preocupant?

La humorista María Zamora tan sols havia pogut eixir a l’escenari i dir "bona nit" quan va començar el problema. Un dels espectadors li va exigir cridant que parlés en castellà, mentre una altra veu del públic va recordar que "estem a Espanya" seguit de nombrosos aplaudiments. La situació es va tensar de forma tan ràpida com va tornar a la normalitat. Amb una broma, amb elegància però també fermesa, avisant que l’espectacle es mantindria en valencià n’hi va haver prou per arrencar els aplaudiments de la majoria de la plaça. Al final, només unes deu persones –de les més de 300 que esperaven l’espectacle- van optar per marxar i els monòlegs van poder-se fer sense més entrebancs.

"Açò de trobar-te algú que t’exigisca que canvies al castellà és una cosa que passa sovint si acostumes a fer humor en valencià. Ja tens les respostes més o menys preparades i, en general no va més enllà", explica la humorista Maria Juan, qui també és la productora de Riures en valencià, la marca de monòlegs programada a Moncofa (Plana Baixa). Explica que si aquesta volta ha tingut tanta repercussió, és perquè un dels tècnics va explicar-ho a les xarxes socials i es va viralitzar. "És impressionant el poder de les xarxes socials" reflexiona Juan.

Maria Juan aconsella als artistes que actuen en valencià "deixar d’anar amb por, com si estiguérem provocant pel fet de parlar la nostra llengua al nostre país" 

Basant-se en aquesta experiència, Juan, una pionera de l’stand-up comedy en valencià, va crear el segell "Riure en valencià" per deixar clar "des del mateix títol" la llengua en què es desenvolupa l’espectacle. Una prevenció que, a Moncofa, tampoc ha acabat de funcionar. Per això, la humorista aconsella als artistes que actuen en valencià "deixar d’anar amb por, com si estiguérem provocant pel fet de parlar la nostra llengua al nostre país. Al cap i a la fi, l’oferta d’humor en valencià és molt menor, i si a més hem de canviar, doncs malament". Però també demana no posar el focus en "els madrilenys". Ella ha viscut molts anys en aquesta ciutat i reivindica que "hi ha gent de tot". "De fet, si t’hi fixes un poc, el perfil de la persona no tolerant amb la llengua acaba resultant el mateix qui tampoc és tolerant amb les dones, els gais o els migrants, podríem dir que es tracta d’un perfil ‘no tolerant’, en general".

Aquesta prevenció amb les generalitzacions sobre els madrilenys també la fa Manuel Carceller, president de la Plataforma per la Llengua del País Valencià. Carceller recorda que la majoria d’incidents per discriminació lingüística que recull la seua entitat "estan protagonitzats per autòctons". "De fet –continua Carceller- l’activitat turística és poc influent en eixe sentit, perquè la majoria interactuen bàsicament en l’hostaleria i no tenim constància de massa problemes en altres àmbits".

És innegable, però, que la presència de turistes propietaris de segones residències a la costa valenciana ha deixat a l’hemeroteca un rastre d’incidents lingüístics similars als de Moncofa. Ja en un llunyà 1996, Canal 9 es feia ressò de les crítiques al rector de Xeraco (Safor) per part de turistes madrilenys per fer les homilies en valencià –la resta de la missa era en castellà-. Més recentment, el 2017, estiuejants amb apartament al municipi de Bellreguard (Safor) van protestar perquè el ple municipal es feia en valencià. "Si jo em compre un apartament a Londres, m'he d'aguantar amb l'anglès. Però ací estem a Espanya", va recollir en el seu moment el Diari La Veu.

Ara, aquests incidents són anècdotes puntuals o exemples d’una actitud generalitzada? I, van a més o, al contrari, estan disminuint? És difícil respondre a aquestes preguntes, ja que no hi ha cap recull sistematitzat i només de tant en tant tenen eco mediàtic. Per a Manuel Carceller, es tracta de "casos desagradables i minoritaris, però que cal difondre com a forma de prevenció de la intolerància i la mala educació".

Pel que fa a la segona qüestió, Maria Juan destaca el fet que cada cop hi ha més oferta cultural en valencià i aquesta té més visibilitat. "Fa uns anys, els qui fèiem comèdia en valencià ens podíem comptar amb els dits de la mà: Eugeni Alemany, Xavi Castillo, Ruben Aparisi... pocs més, ara la cosa ha canviat i potser açò fa que el que fa que aquests incidents siguen, en proporció, menys que fa anys. I també cal recordar que María Zamora i els seus companys de Moncofa són castellanoparlants que han decidit actuar també en valencià. Aquesta és la dada important".