Després de gairebé 40 anys sent la referència llibertària de Barcelona, El Lokal estava a punt de veure's abocat a l'abisme. El fons d'inversió propietari de la finca del Raval els va dir fa un mes i mig que no els renovaria el contracte de lloguer, que caducava l'1 de gener, perquè volia vendre el local. Els socis de l'associació es van reunir i es van plantejar per què no comprar-lo?

Unes setmanes després van llançar una campanya de recaptació de fons que va aconseguir arribar al 50% de l'objectiu mínim, 22.000 euros, en 48 hores. Ara ja han superat els 30.000 i van camí de l'òptim, xifrat en 37.000. Si ho fan, podran, a més de donar l'entrada i començar a pagar el préstec, fer algunes reformes.

Iñaki García, que està a El Lokal des que existeix, explica que estan "emocionats" i no esperaven obtenir tant en tan poc temps. L'espai està acostumat a establir relacions amb les persones més vulnerables del barri i veure com tots els col·lectius s'han bolcat perquè no haguessin de marxar ha estat aclaparador. Però per a molts d'ells, El Lokal els ha donat tant que col·laborar en aquesta ocasió és un gest natural.

Hi ha moltes anècdotes que expliquen com l'espai ha cuidat la salut comunitària i ha estat sempre allà on els necessitaven. Una de les lluites del barri, la del CAP Raval Nord, és un exemple. Una de les seves infermeres es va posar en contacte fa anys amb El Lokal arran de les protestes conjuntes perquè la Mari Àngels, una de les seves pacients, estava "superempastillada". Iñaki explica: "clar, la volien desnonar. Va venir, la vam escoltar i ens va explicar tota la seva història. Vivia amb el seu colom que era tota la seva família i l'anaven a fer fora. Vam parar el desnonament i quan va veure tanta gent jove defensant-la no s'ho creia". Quan va tornar a trobar-se amb la infermera, aquesta li va dir: "des que us veu a vosaltres li he baixat la dosi".

Mentre succeïen coses com aquestes, el fons d'inversió propietari de la finca on s'ubica El Lokal va començar a vendre alguns dels pisos i locals fins que van quedar tres pisos i ells. Fa un mes i mig els va fer saber que no els renovaria el contracte de lloguer perquè volia vendre el local, però com ells tenien el dret de tanteig i retracte, podria ser seu per 120.000 euros. El Lokal ja havia intentat traslladar-se amb l'editorial Virus, que va néixer allí, a un dels baixos del programa de protecció oficial de l'Ajuntament, que no van aconseguir. Amb aquest panorama, van decidir quedar-se i comprar El Lokal.

Crèdit de Coop57

El préstec l'han gestionat amb la cooperativa de serveis financers Coop57, que finança el 80%. La resta ve d'aquesta campanya de micromecenatge que els ha desbordat. "Estem comprovant que les xarxes del Lokal són molt actives i en elles hi ha molta generositat i confiança", apunta l'Iñaki. I afegeix: "i són xarxes molt transversals, des dels punkis a les putes, tothom sent que és un espai propi i ha de defensar-lo".

El Lokal és també infraestructura. "El que més triomfa és la paella" ironitza Sànchez, "perquè a veure qui en té una per a 120" persones. Van començar aportant materials per a les festes del barri i es van fer amb altaveus, projectors i fins a un generador. A ell s'acosten fins i tot les monges filipines.

L'Iñaki explica com algú del districte els digué dir que ells podrien prestar-l'hi quan la institució li negava per a un esdeveniment. Una de les germanes es va acostar i li van deixar. "Quan vaig veure que era una processó religiosa uf, no vaig voler ni saber-ho", admet entre riures, "però bé, són del barri i el que fan no és un negoci, sinó un acte cultural". Aquesta petició es repeteix cada any des de llavors i amb el mateix resultat.

A més, El Lokal és també una llibreria de referència a nivell polític, des del llibre infantil fins al fanzine. En el seu interior va néixer l'editorial Virus, que en créixer va haver de buscar-se un lloc propi. Després va arribar l'onada de desnonaments i El Lokal es va posar a aturar-los. El recaptat en les festes sempre s'ha revertit en altres lluites del barri, com la de les putes llibertàries, o s'ha solidaritzat amb altres mobilitzacions internacionals, des dels zapatistes a la resistència palestina.

"Si tenim pasta i un col·lectiu a Canàries té un problema, li enviem, sempre ho hem fet", aclareix Toni Sànchez, també part del Lokal. Si pogués sonar estrany que un grup d'anarquistes es converteixi en propietaris, tenen clar que els qui el compren són totes aquestes xarxes a través de l'associació. "Per als qui tenen una vida normalitzada, amb un sou, és genial perquè aportar a la campanya els desgrava, però hi ha hagut molta gent que no té targeta de crèdit i han vingut aquí a donar-nos els diners en mà", relaten.

Aquest temps de gestions no és una novetat per al Lokal. En Toni recorda com han ajudat gent a cobrar l'atur o donar-los d'alta en la seguretat social perquè no sabien usar un ordinador. "Són sensibilitats que coneixem perfectament, les nostres xarxes semblen informals, invisibles, però de sobte veuen que El Lokal està en perill i decideixen que no pot ser, perquè si ho perden, perden també el seu espai", relata aquest membre.

En els seus 37 anys d'història El Lokal mai ha rebut cap mena de subvenció o ajuda. Tot és autogestió. "És la nostra aposta. És veritat que vivim en aquesta societat en la qual hi ha un mercat, però intentem sempre tenir un peu a dins i un altre a fora", explica l'Iñaki. L'espai no té treballadors ni paga salaris, perquè llavors s'establiria un altre tipus de relació. Això no vol dir que en moments puntuals no hagin ajudat a algú amb un sou perquè, assenyala l'Iñaki: "tampoc som fonamentalistes".

Per exemple, a algú que ha sortit de la presó en tercer grau li han arribat a fer un contracte perquè sortís del pas. Per això la reforma la faran també ells mateixos: "no contractarem un equip de paletes perquè ja el tenim", afirma Iñaki. "Qui no ha viscut el treball col·lectiu no ho entén. Però quan alguna cosa ho fas tu, no valores igual aquest esforç que quan l'has comprat", afegeix.

Encara que l'historial indica el contrari, continuen sorpresos amb les donacions. "Algú que signa Ana ACAB ens ha donat 1.000 euros", se sorprèn el Toni, "i el Guillem, el fill d'un company que va morir i que té 21 anys va posar ahir 50 euros, això és molt emocionant", continua l'Iñaki. També partits polítics o periodistes que cobreixen Barcelona s'han mobilitzat. Al cap i a la fi, com resumeix Iñaki, "la decisió de salvar El Lokal l'han pres els socis, però la compra és col·lectiva".