'Marçalianes', el llegat més viu de Maria Mercè Marçal

"Prenc el camí que m'ha portat cap a tu". Aquest vers de Maria Mercè Marçal és el cor al voltant del qual s'ha pensat la jornada Marçalianes que se celebra aquest dijous al CCCB i es podrà seguir per streaming, presencialment si s'ha reservat plaça prèvia i a la que s'hi pot participar a través de les xarxes socials escrivint un vers o una frase de la Marçal, acompanyant-lo del hashtag Marçalianes.

"Fins ara, aquestes jornades, que es fan cada dos anys, han estat més vinculades a la vessant política i activista de la Maria Mercè Marçal, i com que el CCCB ens va proposar de fer-ho aquí, vam pensar a proposar una edició més centrada en el seu procés creatiu i en la seva poesia", explica la poeta Mireia Calafell i membre de la Fundació Maria Mercè Marçal.

Ateses les circumstàncies dictades per la pandèmia, la jornada es va plantejar fonamentada en un suport digital, on del que es tracta és que 12 creadores i creadors (poetes, fotògrafs i cantants) expliquin a través de càpsules de vídeo de tres minuts la seva relació amb l'obra de Maria Mercè Marçal. A banda d'aquesta part audiovisual que es podrà consultar al web cccb.org, dijous a les set, al hall

del CCCB s'hi trobaran poetes relacionades amb Marçal com Maria Cabrera o Blanca Llum Vidal, entre d'altres, que a banda d'explicar-se, llegiran poemes de Maria Mercè Marçal per acabar una celebració que busca reivindicar la figura d'una escriptora valenta i brillant.

La importància d'una escriptora que va obrir camins

Maria Mercè Marçal, morta a Barcelona el 1998, va ser poeta, narradora, editora i traductora, però també va ser una activista i feminista que segueix sent un referent per a les generacions que l'han seguit. "Tota la lectura més feminista de la seva obra és molt important, ella va obrir molts camins. Va obrir camí parlant d'una idea de maternitat molt més completa amb els seus clarobscurs; va obrir camí amb el fet d'escriure poemes eròtics cap a una altra dona... Però també hi ha qüestions més estètiques, és una virtuosa de la llengua, pot anar de cançonetes populars a un artifici del llenguatge espectacular", argumenta Mireia Calafell.

Les participants d'aquesta jornada, admiradores i admiradors de l'obra de Maria Mercè Marçal són: Joana Gomila, Martí Sales, Íngrid Guardiola, Lucía Herrero, Míriam Cano, Guillem Gavaldà, Marina Herlop, Lucía Piedra, Laia Estruch, Berta García-Lacht, Aina Torres i Nico Roig.

En el cas d'Aina Torres es va acostar a la poesia de Marçal molt jove, però no perquè l'estudiés a l'escola o a l'institut, sinó perquè un dia es va trobar un vers seu pintat al carrer o a un pòster, va llegir Divisa i es va deixar irradiar per l'òrbita Maria Mercè Marçal. De fet, diu que la considera la seva "mare literària".

"Hem d'anar a la recerca i captura de les mares literàries escamotejades", aquesta frase d'ella la tinc molt present", confessa Aina Torres, que al seu primer poemari va dedicar a la Marçal Sextina a les dones, i que segueix bevent d'aquesta intenció de la Marçal de recuperar testimonis femenins del passat com ha demostrat amb la biografia que va escriure sobre Montserrat Roig i també amb Dones Rebels, el seu darrer llibre.

Per a Aina Torres qualsevol poemari de Maria Mercè Marçal pot ser una bona porta d'entrada per llegir-la, i també destaca la importància de Sota el signe del drac, on Marçal parla del fet de ser dona i escriptora, un volum imperdible i recentment publicat per Comanegra en una edició a cura de Mercè Ibarz. El volum recull unes proses que analitzen què vol dir ser dona escriptora, i ens planta la mirada oberta, transgressora i literària de Marçal, una mirada rotundament vigent i que gràcies a les Marçalianes es perpetua.