Medi ambient La situació "límit" del litoral català

La costa catalana es troba en una situació límit. Un informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) alerta que la intensa urbanització i utilització del litoral i el canvi climàtic posen en perill la sostenibilitat d'aquesta zona. Per això, proposa diverses eines legislatives, impositives i econòmiques per reduir l'impacte humà a la costa.

Fragilitat dels hàbitats

L’informe, basat en l’anàlisi d’estudis i publicacions científiques recents, alerta que la costa catalana es troba en una situació límit i destaca la fragilitat dels seus hàbitats i dels serveis ecosistèmics. Així, des de l’any 2017, s’observa una regressió significativa de les platges en alguns sectors del litoral metropolità, amb taxes de regressió mitjana de fins a 9,8 m/any a Badalona i de 7,5 m/any a Montgat, i només un 20% de la costa disposa de prou espai d’acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar.

En aquest sentit, el treball recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 m3/any de sorra al litoral, majoritàriament a les platges de Barcelona, i alerta que la regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.

Crida a repensar la costa

L’informe assenyala que l’aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, l’aprovació del Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del litoral gironí i l’impuls del Pla de Revisió dels Sòls No Sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar i del Pla de protecció i ordenació del litoral constitueixen passos importants per a l’ordenació i gestió del litoral. No obstant això, l’informe fa una crida al Govern i a les altres administracions i actors vinculats al litoral a accelerar el procés d’adaptació climàtica i repensar la costa per fer-la més resistent als seus impactes (especialment, a la pujada del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals), i a fer-ho ampliant l’escala territorial de les actuacions de gestió del litoral perquè abasti l’àmbit de la conca hidrogràfica i la zona marina d’influència.

El treball del CADS també suggereix l’impuls de tota una sèrie de plans d’actuació com ara un Pla per a la restauració i conservació de la costa, un Pla territorial sectorial de turisme, que prevegi la reestructuració de l’activitat turística tenint en compte la capacitat de càrrega del territori, un Programa d’actuacions urgents d’adaptació al canvi climàtic en infraestructures de mobilitat, hidràuliques i de protecció i un Pla de transformació i rehabilitació de l’hàbitat urbà litoral que imbriqui l’espai urbanitzat amb els espais naturals o seminaturals per millorar el paisatge i el benestar de la ciutadania, la connectivitat ecològica i la provisió d’ecosistemes, tot millorant la capacitat d’adaptació al canvi climàtic.