El monocultiu turístic, punt en comú dels municipis catalans amb salaris mitjans més baixos

Un habitant d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) percep de mitjana gairebé el doble de sou que un de Lloret de Mar (Selva). El primer cobra un salari anual de 39.214, 63 euros, mentre que el segon es queda amb 21.179,55. La dada, extreta de l'Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d'Empresa i Treball, evidencia la distribució desigual dels salaris arreu de Catalunya i com, una vegada més, els sous vinculats a l'activitat turística són els que se situen a la cua del rànquing. 

L'estadística pren com a base, per primera vegada, la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) i està elaborada amb les dades dels 32 municipis catalans amb més de 40.000 habitants. Davant d'aquesta constatació, els especialistes en fiscalitat insten a reduir aquestes disfuncions amb una aposta decidida per polítiques públiques que escurcin les diferències de renda i per tributs que gravin la riquesa, com l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI).

L'Observatori del Treball i Model Productiu mostra que l'any 2023 el salari mitjà de Catalunya es va incrementar un 5,1% en relació amb l'any anterior, situant-se en els 30.515,34 euros anuals. Des del 2016, el creixement acumulat del salari anual és del 24,5%. Ara bé, en el mateix període, els preus ho han fet un 20,1%. D'aquesta forma, l'informe detalla que el salari mitjà en termes reals només ha millorat un 3,6%. 

Des del 2016 al 2023 el salari mitjà tot just ha pujat un 3,6% en termes reals

Per municipis, els tres amb els sous més alts són Esplugues de Llobregat (39.214,63 euros), Gavà (36.446,64 euros) i Sant Cugat del Vallès (35.731,01 euros). A l'altra banda, es posicionen Lloret de Mar (21.179,55 euros), Blanes (22.749,61 euros) i Santa Coloma de Gramenet (22.989,66 euros).

De les dades, es pot concloure que un 53,1% dels ciutadans cobra per sota del salari mitjà, ja que un 15,3% percep un sou d'entre 15.120 i 19.600 euros i un 37,8% entre 19.601 i 29.400. De fet, només un de cada quatre, un 25,4% rep més de 39.200 euros. L'Observatori indica que per activitats econòmiques, la que mostra un salari més elevat és la d'energia elèctrica i gas (61.158,54 euros) i la més baixa, l'hostaleria (18.415,63 euros).

Relacionado con este tema

Mig miler de veïns de Lloret de Mar es mobilitzen contra els actes incívics i el turisme "de borratxera"

ACN

Ocupació i fiscalitat

Davant d'aquest escenari, el membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa Albert Ferrer assegura que "la desigualtat salarial no és un fenomen casual, sinó que respon a la concentració de la riquesa i de les persones amb més ingressos a Barcelona i la seva àrea metropolitana". En el cas de Santa Coloma de Gramenet, la tercera població amb els sous més baixos, considera que es tracta del desplaçament dels ciutadans que no poden viure a la capital catalana per l'elevat preu de l'habitatge.

Els efectes del monocultiu turístic en localitats com Lloret de Mar i Blanes estan al darrere dels salaris baixos. "En aquests municipis és necessari apostar per una ocupació de qualitat, més enllà de l'estacionalitat de l'activitat hotelera". Per aquest motiu, Ferrer reivindica la intervenció pública per generar inversions: "S'han de fomentar altres ubicacions per descentralitzar la generació d'activitat productiva d'alt valor afegit".

Relacionado con este tema

Creix el rebuig a la cada cop major privatització de camins i vies d'accés al medi natural

Aleix Camprubí i Pont

Tot i que les administracions locals disposen de poques eines per revertir la situació, Albert Ferrer proposar fomentar que les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments optin per incentivar les ocupacions de qualitat. Des del punt de vista fiscal, defensa l'increment de l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI), reforçar els serveis públics per atraure població i desenvolupar uns plans de mobilitat que contemplin una xarxa de transport que connecti poblacions d'una mateixa àrea geogràfica. Ferrer planteja que "la col·laboració guiï el disseny de les polítiques públiques per capgirar la realitat, en la qual els habitants dels municipis amb salaris baixos tenen menys oportunitats laborals i socials de millorar la seva qualitat de vida".

Capital financer i rendes del treball

En relació amb gravar millor les rendes altes, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) proposa un increment de la progressivitat de l'IRPF i de l'impost del patrimoni, amb focus especial en els trams més elevats de renda, acabant amb el tracte favorable del capital financer respecte a les rendes del treball i suprimint beneficis fiscals de caràcter regressiu. Per evitar la pràctica del dúmping fiscal, reclama "l'establiment d'un tipus mínim comú d'impostos de successions i donacions entre les diferents comunitats autònomes".

Al sector de l'habitatge, l'ODG demana un impost progressiu als propietaris d'una gran quantitat de pisos buits, una pujada de l'IVA per a pisos turístics i la pròrroga i ampliació de tres anys de la bonificació en l'IRPF per millores de rehabilitació energètica, com l'aïllament i la instal·lació de sistemes basat en energies renovables, l'autoconsum individual o col·lectiu, en l'habitatge habitual.

L'ODG demana un impost progressiu als propietaris d'una gran quantitat de pisos buits i una pujada de l'IVA per a pisos turístics

Precisament fa pocs dies, el 28 i 29 de gener, Barcelona va acollir la conferència internacional d'Eurodad, una xarxa europea sobre deute i desenvolupament, que investiga i treballa en temes relacionats amb el deute, el finançament del desenvolupament i la reducció de la pobresa. 

A l'esdeveniment, hi va assistir el director executiu d'Oxfam Internacional, Amitabh Behar, que en la línia del que proposava al darrer informe de l'entitat, va mostrar la seva preocupació per l'acumulació de riquesa i pobresa extrema en mans de les persones més riques del món. "El multilateralisme i la cooperació global són les eines per a combatre la desigualtat i garantir la justícia global", va afirmar. Una recomanació que també serviria per reduir les desigualtats salarials que es pateixen a Catalunya.