Només el 7% de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors des de 2012 han acabat en sanció

Només el 7% de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 han derivat en sanció, segons dades de l'Agència Catalana del Consum (ACC) analitzades per l'ACN. En concret, s'han sancionat 367 casos de les 5.406 denúncies tramitades per l'ACC i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat.

Cal destacar, d'altra banda, que les queixes i denúncies per discriminació del català s'han disparat en els darrers dos anys: s'han registrat 3.000 expedients entre 2023 i 2024, aproximadament la meitat de la totalitat des del 2012.

El motiu de les sancions

Les dades revelen que en dotze anys només s'han posat 341 sancions, ja que algunes responen a més d'una denúncia a la mateixa empresa pels mateixos motius. L'import mitjà de les multes imposades és de 2.240 euros, la majoria per informacions de caràcter fix (29,9%) ―rètols del comerç, cartells als aparadors o a l'interior o l'horari comercial― i per no fer servir la llengua catalana quan es convida a consumir (25,5%). Un exemple serien les cartes dels restaurants o qualsevol comunicació comercial en la qual s'indiquin les característiques del producte o servei i els preus.

Les vulneracions de drets lingüístics en l'etiquetatge només han representat un 3,5% de les sancions, mentre que la resta estan relacionades amb els manuals d'instruccions, la documentació contractual o l'atenció, entre altres. És important posar de relleu que al voltant del 20% de les denúncies que acaben en multa no ho fan per la raó original que va obrir el cas, sinó per temes no lingüístics. Les multes més altes imposades són de 10.000 euros, una quantitat que s'ha donat en 12 ocasions.

El recorregut de les denúncies

Entre 2012 i l'11 de desembre de 2024 es van obrir 6.145 expedients: 5.406 denúncies, 710 queixes i 29 comunicacions. Gairebé la meitat del total (47,8%) van acabar arxivats, normalment per inexistència d'infracció o perquè l'empresa corregeix la irregularitat després de rebre el requeriment. D'altra banda, un 20,6% dels expedients es va incorporar a les campanyes de control en matèria lingüísitica de l'ACC i un 10,2% es van traslladar a un organisme extern.

Amb tot, només s'han obert 396 expedients sancionadors, la majoria dels quals han acabat en multes (341), però 37 encara estan en tramitació i en 18 casos s'ha dictat el sobreseïment. Les queixes no poden acabar en sanció, ja que no hi ha més recorregut que la mera constància: algú pot haver rebut un tracte incorrecte, però no implica una vulneració de drets.

En quins sectors es registren més sancions?

El sector de la restauració és el que acumula més queixes i denúncies, representant gairebé la meitat del total, amb més de 600 casos l'any passat entre restaurants, bars i granges. A molta distància, tant el 2024 com en el conjunt del període analitzat, se situa el sector de les perruqueries i l'estètica, que concentra un 6,1% de les reclamacions (76 casos). A continuació, hi ha els comerços al detall i centres comercials (26 casos), els gimnasos i centres esportius (20), els supermercats (18), els hotels (15) i les assegurances (14).

Relacionado con este tema

El Govern dota amb dos milions el pla per garantir l'ús del català al sistema de salut

Públic

Des del 2012, més de 4.300 empreses han estat denunciades o han estat objecte de queixa. Prop de 600 d'elles acumulen més d'una denúncia, una vintena en sumen més de 10, i en alguns casos n'hi ha que arriben a diverses desenes. En concret, una empresa ha registrat fins a 41 denúncies en l'última dècada i mitja.