Nova Esquerra Nacional busca impedir que Junqueras torni a ser president d'ERC

Nova Esquerra Nacional (NEN) registrarà 18 esmenes a la ponència estatutària que es debatrà en el congrés nacional d'ERC dels dies 15 i 16 de març. De totes, en destaquen tres: una per constituir-se com a corrent intern d'ERC -amb el 3% de suport del total de les bases- després de perdre la votació contra la candidatura d'Oriol Junqueras, una segona perquè la presidència i la secretaria general no puguin tenir cap càrrec institucional a partir del següent mandat.

I la tecera té a veure amb els anys de mandat. El sector que encapçalen Xavier Godàs i Alba Camps vol limitar els mandats de la cúpula. El redactat actual de la ponència estatutària proposa que els dos principals càrrecs puguin ser reelegits "ininterrompudament" fins a un màxim de 12 anys, si bé sempre poden acabar el mandat. "Quan no hagin pogut desenvolupar plenament les seves funcions com a conseqüència de la repressió política i dels efectes de la repressió sobre els seus drets polítics, aquest termini quedarà suspès". 

En aquest sentit, NEN proposa suprimir les paraules "ininterrompudament" i "plenament" del redactat inicial. A la pràctica, això impediria que Junqueras repetís com a president, càrrec on ja encadena 13 anys. Junqueras va ser escollit president d'ERC el 2011, però entre el novembre del 2017 i el juny del 2021 va estar a la presó.

NEN també planteja constituir un Consell d'Expertes a l'Assemblea de Dones, i que hi pugui haver "acció positiva" de nombre de dones. En aquest sentit, la presidència i la secretaria general les puguin ocupar dues dones o un home i una dona, però no dos homes. El mateix sistema s'aplicaria per al conjunt de l'executiva republicana. Les ponències es debatran i votaran durant el congrés del 15 i 16 de març a Martorell.

NEN demana, a més, que la Comissió de Garanties vetlli pels processos de creació dels corrents de debat, segons s’estableixi reglamentàriament. I que cada corrent s'organitzi de manera "autònoma", garantint la transparència i la democràcia interna.

L'equip de Godàs i Camps també vol que els estatuts d'ERC regulin que les persones representants dels corrents de debat puguin expressar les seves opinions dins dels òrgans del partit, presentar propostes en els congressos, conferències i assemblees, accedir a mitjans de comunicació interns i participar en els processos de deliberació. I que la creació, funcionament, funcions, drets i deures dels corrents interns s’estableixin reglamentàriament.

L'esmena que registrarà aquest dimarts NEN reitera que les persones que ocupen avui els dos càrrecs, Junqueras i Elisenda Alamany, "no es veuran afectades per aquesta limitació" fins a la renovació dels càrrecs en el pròxim congrés del partit.

Relacionado con este tema

Junqueras "reconnecta" ERC amb el món laboral i les lluites sindicals com la de Vidriería Rovira

Ferran Espada

Nova Esquerra vol garantir així el principi de dret, ja que -per exemple- Alamany va anar a les llistes d'ERC per Barcelona amb unes condicions que ara no s'haurien d'alterar. L'aplicació pràctica, doncs, arribaria al final de la pròxima legislatura de cada contesa electoral.

També insisteixen a celebrar una Conferència de les Esquerres Sobiranistes i Independentistes la tardor de 2025. I, en clau municipalista, NEN reclama acordar una "estratègia conjunta" per a les eleccions municipals de 2027.

Relacionado con este tema

Junqueras endureix la negociació dels pressupostos i avisa el PSC que no n'hi haurà sense finançament i Rodalies

Públic

"Cap acord" amb l'extrema dreta

Pel que fa a la ponència política, la proposta de Godàs i Camps demana que, a banda de "plantar cara" a l'extrema dreta d'Aliança Catalana i Vox, no s'arribi ni es faciliti "cap acord" amb ells, ni tampoc amb cap altre partit que sí que hi cerqui enteses. 

Entre altres propostes, Nova Esquerra també aposta per parlar de "col·laboració público-comunitària" i no "público-privada", en l'article 32 sobre l'accés a l'habitatge. I reclama l'addició de referències al "laïcisme" en els apartats sobre "valors i virtuts" del republicanisme: "La llengua catalana i el laïcisme han de ser el punt de trobada de tota la societat, els vehicles de relació comunitària basada en el respecte i la tolerància".