La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha donat "les gràcies a la Fiscalia" per haver deixat clar, per escrit, el que els sobiranistes catalans venen dient des de fa temps: que "estem davant de processos polítics".

La nova querella de la Fiscalia Superior de Catalunya  contra ella i contra altres tres membres de la Mesa de la Cambra catalana  és "purament política", "per haver comès el delicte de ser independentistes i haver-ho dit públicament", ha declarat Forcadell. "Ells mateixos s'han desemmascarat", ha afegit.

La presidenta del Parlament ha denunciat la ignorància de la Fiscalia, perquè, segons ha explicat, en la vida parlamentària, les propostes que es fan a la Mesa no s'admeten a tràmit "en funció de si s'està d'acord o no", sino del compliment de determinats requisits del reglament. 

La Fiscalia exclou en la nova querella a Joan Josep Nuet, membre de la Mesa que no és independentista però va votar a favor de l'admissió a tràmit les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent. Nuet ha comparegut amb Forcadell i els altres membres querellats i ha afirmat que darrera l'acció de la Fiscalia "hi ha el govern de l'Estat i el Partit Popular", que el que no poden fer amb els vots ho fan "a través del poder judicial".

Nuet, que ha assegurat que quan va votar sabia perfectament el que feia i que no estava despistat, ha demanat unitat a tot el sobiranisme i ha assegurat que "no aconseguiran dividir els demòcrates".

"Obstinada voluntat d'incomplir"

La Fiscalia argumenta la seva nova querella contra la presidenta Forcadell, per "la seva contumaç i obstinada voluntat d'incomplir" els mandats constitucionals en permetre votar a la Cambra propostes sobiranistes, entre elles, el suport a un referèndum vinculant sobre la independència.

L'acusació dels suposats delictes de desobediència i prevaricació, es dirigeix ​​també contra el vicepresident de la Cambra catalana, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet (tots de JxSí), acusant-los de diverses accions encaminades a exercir l'autodeterminació.

La Fiscalia també demana acumular aquesta querella a la causa que el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ja té oberta contra Forcadell per suposadament haver desobeït al Tribunal Constitucional (TC) en permetre votar al ple del Parlament les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

L'objecte d'aquesta nova querella és una resolució inclosa en l'ordre del dia del ple del 6 d'octubre de 2016, en què "novament tracten de desenvolupar de manera unilateral i sense subjecció a l'ordenament constitucional l'anomenat 'procés constituent' encaminat a la creació d'una futura Constitució catalana i de l'Estat català independent ", segons la Fiscalia.

"Capacitat de Catalunya per l'autodeterminació"

Els querellats van aprofundir --segons diu literalment la Fiscalia-- en el que ja havia proclamat en dues resolucions anteriors el Parlament (i que ja estan sent investigades) i, per tant, suposa "avançar en el pla de la separació de Catalunya de l'Estat Espanyol "al considerar-la Fiscalia un acte d'aplicació i desenvolupament de la resolució que havia anul·lat el Tribunal Constitucional (TC).

La resolució del 6 octubre 2016 --per la qual ara es querella la Fiscalia-- insisteix en la capacitat de Catalunya per a l'autodeterminació, insta el Govern a celebrar un referèndum vinculant "amb una pregunta clara i de resposta binària", posa un límit per a la seva celebració i crea una Comissió pel seguiment del procés d'autodeterminació, entre altres punts. En haver permès votar i aprovar la resolució, Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet "posen en evidència la seva voluntat inequívoca i irreversible de tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució de 1978"

La Fiscalia insisteix que, tot i que aquesta querella no només es dirigeix contra Forcadell, s'investigui conjuntament amb la causa ja oberta al TSJC --dins de la qual la presidenta del Parlament ja ha declarat-- perquè tenen "un gran nombre d'elements comuns que justifiquen la instrucció i l'enjudiciament conjunt evitant així reiteracions innecessàries en la investigació ".

23-F

Quan s'ha conegut la decisió de la Fiscalia, el diputat de Junts pel Sí, Jordi Turull, ha recordat l'acció dels colpistes del 23F, del qual es compleix aquest dijous el 36è aniversari. "Hi va haver un dia en què els colpistes van entrar al Congrés per impedir la seva activitat legítima. Trenta sis anys després, el Tribunal Constitucional entra al Parlament per impedir la sev activitat", ha dit.

Els diputats del PP i C's han reaccionat amb virulència contra aquesta declaració, però el de C's ha provocat aplaudiments i riure entre els seus adversaris, perquè quan han volgut defensar la independència de la Fiscalia ha dubtat en el moment d'utilitzar l'expressió 'òrgan independent.

Catifa vermella pels lladres

El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, també ha reaccionat amb indignació amb les darreres actuacions de la magistratura.
 
"Als que roben, poc més que catifa vermella, i als que volen que el poble voti, querelles, inhabilitacions i judicis. Parlem clar: a la merda!", ha escrit Sánchez a Twitter.

El líder de l'ANC ha reaccionat així en conèixer que la Fiscalia ha presentat una nova querella contra Forcadell i tres membres de la Taula de JxSí per desobediència i prevaricació en permetre que la càmera aprovés una resolució per celebrar un referèndum d'independència