Nova querella per tortures durant el franquisme a Via Laietana: el cas dels germans Ferrándiz

Nova querella per tortures durant el franquisme a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona: després del cas de Carlos Vallejo arriba ara el de Josep [o Pepus] i Maribel Ferrándiz, que hi van romandre detinguts durant més d'un mes l'any 1971. Els germans han presentat aquest dimarts l'acusació contra quatre agents de la Brigada Político-Social de la Policia Nacional per delictes de lesa humanitat mitjançant tortures. Ho han fet amb l'assistència lletrada de les advocades d'Irídia i el suport d'Òmnium Cultural, l'Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT) i les entitats que formen part de la campanya Via Laietana 43.

Els bessons Ferrándiz van ser detinguts amb 17 anys i perquè militaven a la Jove Guàrdia Roja, el referent juvenil del Partit del Treball d'Espanya, detalla una nota de premsa del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans. Els germans van ser detinguts durant 32 dies en el que veuen com un “símbol de la topografia del terror de Barcelona durant el franquisme i els anys posteriors”. “Van ser agredits físicament i psicològica en els nombrosos interrogatoris” als quals els van sotmetre, assenyalen en la nota.

El text detalla que els quatre querellats estaven adscrits a la Sisena Brigada Regional d'Investigació Social, la Brigada d'Investigació Social (BSI), també coneguda com a Brigada PolíticoSocial (BPS): eren el comissari en cap Vicente Juan Creix, l'inspector en cap Rafael Núñez Valverde, i dos agents policials més. Inclou també els fets patits prèviament per Josep Ferrandiz el desembre de 1970, amb 16 anys, durant la seva detenció per part d'aquest grup. “Les detencions es van produir per motius polítics en un context de persecució per part de l'Estat espanyol a totes les persones que es consideraven contràries al règim dictatorial imposat per Francisco Franco”, apunta l'argumentació.

La querella detalla les tortures patides pels implicats: “Les agressions eren aleatòries i en ocasions eren diversos agents els qui agredien simultàniament”. En el cas de Maribel, narra condicions de manca d'higiene elevada a la cel·la i de mala alimentació. Era sotmesa a interrogatoris a qualsevol hora del dia en un despatx situat en un pis superior, de tal manera que les pujades i baixades continuades li van causar “una desorientació forçada i una desubicació espai-temporal”.

Pel que fa a Pepu, també va passar els dies a la comissaria en una cel·la petita i humida. La mala salubritat de l'espai i la mala alimentació eren també circumstàncies que l'afectaven, i, tanmateix, va ser sotmès a interrogatoris continuats a qualsevol hora del dia. En altres ocasions “el treien de la cel·la únicament per agredir-lo, sense que es produïssin interrogatoris”.

El text també defensa la fonamentació jurídica amb l'obligatorietat dels Jutges i Tribunals d'investigar els actes de tortura constitutius de crims de lesa humanitat, així com d'investigar específicament i de forma exhaustiva les denúncies de tortura. En les diligències també es fa referència a l'eventual declaració de la prefectura com a Lloc de Memòria Democràtica, "a efectes de reconstrucció dels fets i conservació de prova, així com de reparació a les víctimes del franquisme".

La querella s'ha presentat públicament aquesta dimarts en una roda de premsa amb la presència dels Ferrándiz i representants de la campanya Via Laietana 43, per valorar el procés i els pròxims passos a seguir. L'acte també ha comptat amb una taula de diàleg sobre la lluita veïnal a Nou Barris, vinculada a l'activisme dels bessons, i un micròfon obert.

La negativa al cas Vallejo

La titular del Jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona s'ha negat recentment a investigar les tortures patides per Carles Vallejo el 1970 a la prefectura de la Via Laietana. La magistrada no va admetre a tràmit la querella presentada per l'activista sindical contra sis agents de la Policia per crims de lesa humanitat. 

Per primera vegada, la Fiscalia havia reclamat que s'investigués un cas com aquest, emparant-se en la nova llei de memòria democràtica i argumentant que aquest tipus de delictes no prescriuen mai. L'actual president de l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme presentarà recurs, amb el suport del Centre Irídia, com també ho farà la Generalitat, personada com a acusació popular.

Segueix la lluita, tot i les inadmissions

La campanya unitària Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria demana que aquesta comissaria, “símbol de la tortura i la impunitat”, deixi de ser un espai policial. Els impulsors proposen precisament que es converteixi en un centre de memòria, d'arxius i d'interpretació de la tortura i la repressió.

Les entitats es comprometen a “continuar treballant per la memòria i la justícia”, tot i els arxius i les inadmissions de querelles. El seu objectiu és “trencar el model d'impunitat encara vigent a l'Estat espanyol des del franquisme”. Demanen fer efectiu el dret a la justícia, la veritat, la reparació de les víctimes i les garanties de no repetició per a totes les persones represaliades.