Si el 2015 els col·lectius animalistes del País Valencià van dipositar alguna esperança en els anomenats "governs del canvi", quatre anys després la sensació és d'absoluta decepció. Lluny d'haver-se acabat amb ells o d'haver disminuït, les dades fetes públiques per la mateixa Generalitat Valenciana mostren rotundament un augment de festejos de bous al carrer des de 2015 en relació amb anys anteriors. Una tendència que evidencia la feblesa de les polítiques contra el maltractament animal i que posa damunt la taula el debat al voltant dels drets de la ciutadania respecte a l'ocupació de l'espai públic, la mobilitat i el descans.

Només el 2018 es van celebrar un total de 8.596 festejos en territori valencià, un miler menys que el 2017, que va ser l'any rècord, amb 9.512. Des de 2015, l'històric de la Memòria de Bous al Carrer del govern valencià indica que s'han autoritzat 35.287 actes taurins en qualsevol de les seues modalitats (vaquetes, bou embolat, encierros ...), fet que suposa una línia ascendent en la legislatura dels governs del canvi. Més de la meitat d'aquestes convocatòries es van dur a terme a les comarques castellonenques. Les dades oficials de 2018 parlen de 13 bous morts, 930 persones ferides i dues persones mortes. Tan sols fa una setmana, de nou, un jove de 19 anys perdia la vida banyegat per un bou a Xilxes (Plana Baixa).

Vulneració de drets

"Ha estat una legislatura totalment perduda; hem anat cap enrere ", reconeix Raquel Aguilar, coordinadora del Partit Animalista-PACMA a les comarques de València. La seua formació ve alertant des de fa més d'un any que la modificació del reglament de bous al carrer que ha estat preparant el govern encapçalat per Ximo Puig és molt més permissiu amb el maltractament animal. PACMA ja va denunciar que la nova norma legalitzaria noves modalitats de festejos no permesos fins ara, a més d'ampliar i facilitar la regulació de classes pràctiques de tauromàquia.

L'últim informe jurídic presentat pel partit animalista davant de la Conselleria d'Igualtat i l'Agència d'Emergències reclama que es faça complir la llei de drets i garanties de la infància i l'adolescència aprovada el passat novembre a les Corts. Una llei que recull que els espectacles als quals poden exposar-se els menors no han de tenir continguts violents ni vulnerar la seua integritat física i mental. PACMA recorda que el reglament valencià contravindria la normativa de caràcter estatal i tractats internacionals com el de l'ONU, organisme que ha instat en més d'una ocasió a allunyar els menors de la tauromàquia.

Després de mesos de negociacions entre Generalitat i col·lectius taurins, s'ha ajornat l'entrada en vigor de la norma, que ja compta amb diferents modificacions. Aguilar sosté que es deu en part a la pressió que estan realitzant-hi. Està per veure com queda compost el nou govern valencià després de la celebració dels comicis autonòmics del passat 28 d'abril però tot sembla indicar que les forces progressistes cedeixen a les pressions dels taurins.

En un acte organitzat per la federació de penyes taurines previ a les eleccions esmentades, al qual van assistir tots els partits amb representació a les Corts, a excepció de Podem, es va manifestar obertament el compromís davant els aficionats a la defensa dels bous al carrer. El PSPV va traure pit per ser amb les esquerres quan més actes s'hi han celebrat i Compromís va defensar la normalitat d'aquestes activitats. En l'acte va semblar escenificar-se un consens a favor d'eliminar la incorporació d'un segon metge en les celebracions taurines, un dels punts que les penyes més han criticat argumentant que es tracta d'una trava administrativa.

El presumpte impacte econòmic

Paradoxalment, la legislatura del canvi va començar amb una perspectiva d'optimisme gràcies a la derogació a les Corts de la llei de senyes d'identitat aprovada pel PP en els últims mesos del seu mandat. Entre d'altres punts, aquesta norma declarava els bous al carrer com a Bé d'Interès Cultural. Era un primer pas que obria la porta a una nova política que es va complementar amb algunes consultes populars promogudes per ajuntaments progressistes. A la ciutat de València, a més, l'equip de govern va prohibir el bou embolat a les pedanies.

No obstant això, molt aviat el miratge va donar pas a la realitat, revelant-se les limitacions i les contradiccions de les administracions. En alguns dels pobles on la ciutadania va rebutjar les activitats taurines via consulta, es va obviar el resultat amb subterfugis i tàctiques enganyoses. És el cas d'Aldaia o Tavernes de la Valldigna. Malgrat que alguns municipis s'escuden en l'argument que no aporten diners públics, els consistoris finalment no es neguen a signar les declaracions favorables que concedeixen l'autorització de les celebracions amb animals. De manera paral·lela, el govern valencià no ha instat els municipis a emprendre accions coordinades davant la privatització de l'espai públic que suposen aquestes activitats i davant les responsabilitats econòmiques derivades com la neteja o la instal·lació de barreres, despeses assumides sovint pels ajuntaments.

L'estocada final per justificar els bous al carrer va vindre en forma d'informe encarregat per la Generalitat a la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Una anàlisi econòmica que tenia com a propòsit l'obtenció d'informació sobre els suposats efectes econòmics que produeixen aquestes celebracions i la defensa de l'arrelament de la festivitat en la societat que ha estat aplaudit pel món taurí. La credibilitat de l'informe, però, ha estat qüestionada per part de les organitzacions animalistes.

Jesús Frare, del col·lectiu Folgança - Iniciativa Animalista d'Algemesí, critica la manca de transparència, la metodologia per estimació emprada i l'ocultació de la informació que consideren més important: "Portem anys reclamant informació veraç sobre la despesa pública en linxaments. Elaboren un informe del presumpte retorn econòmic, bastant qüestionable, però no s'informa dels diners que ens costen aquestes programacions; uns diners que podria destinar-se a altres activitats sense patiment animal i que, com totes, també generen impacte econòmic".

Suspens en benestar animal

Un repàs telegràfic a la legislatura 2015-2019 en matèria de benestar animal se salda amb un suspens per als governs anomenats progressistes. Hi ha hagut llums, com l'aprovació de la llei autonòmica que veta els espectacles de circ amb animals. No obstant això, les ombres s'imposen. Pel que fa a les corregudes de bous dins l’arena, cal no oblidar que la Diputació de València, presidida pel PSPV-PSOE, continua sufragant amb fons públics la gestió de la plaça de bous de la capital valenciana, l'escola i el museu de tauromàquia. En l'últim exercici, aquest muntant s'ha elevat al milió d'euros. Fa unes setmanes, la Diputació va prorrogar per un any el contracte de la plaça de bous que deixa la celebració de les corregudes en mans del concessionari.

Seguint amb el catàleg de subvencions, va ser PACMA l'organització que recentment va interposar un recurs d'alçada davant l'increment de gairebé un 70% de les ajudes econòmiques per part del govern del Botànic al Tir i Arrossegament, una competició celebrada a terres valencianes on els cavalls carreguen amb carros plens de sacs que poden arribar a duplicar el pes de l'equí. També fa uns mesos, tots els partits a les Corts van aprovar la modificació de la llei de caça valenciana que suprimeix prohibicions i amplia períodes.

Els animalistes es lamenten que el País Valencià continua amb una llei de protecció animal de 1994 i que el recent avantprojecte de llei sobre benestar animal i tinença d'animals de companyia, aparcada fins a la data, establia una moratòria de dos anys en el sacrifici zero des de la seua entrada en vigor, fet que provocaria que els animals abandonats foren sacrificats després de quaranta dies si no han estat adoptats.