Contingut patrocinat
El Palau Robert visibilitza el pla per exterminar el poble gitano a l’Espanya del segle XVIII
'Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes' és una mostra que vol reparar la memòria d’aquest poble minoritari i es pot visitar fins al 10 de desembre.
Es coneix com a Baró Estardipen el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano a través d’una Ordre Reial dictada per Ferran VI el 28 de juny de 1749, que donava instruccions per empresonar les famílies gitanes de tota Espanya. Coincidint amb els 275 anys d’història d’aquest episodi dramàtic el Palau Robert a Barcelona acull l’exposició "Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes". La mostra es pot visitar a l’aparador i a diversos panells del jardí de l’edifici fins al 10 de desembre.
Exclusió del poble gitano
Coneguda també com la Gran Batuda, aquesta operació tenia com a objectiu la detenció i el sotmetiment del poble gitano, basant-se en un projecte d’extermini. I justificava la repressió amb arguments fonamentats en prejudicis socials i econòmics. Aquest fet històric marca un moment àlgid de l’antigitanisme estructural, que durant segles va promoure l’exclusió de la comunitat gitana.
Reparació de la memòria històrica
La commemoració del 275è aniversari del Baró Estardipen té l’objectiu de donar a conèixer uns fets desconeguts per la majoria de persones. Ara, aquesta exposició al Palau Robert, vol recuperar la memòria històrica de la comunitat gitana, reconeixent el racisme i la violència que van haver de patir per part de les administracions públiques i els perjudicis que encara afronten en l'actualitat. Des d'una perspectiva feminista i antiracista, la mostra vol fer prendre consciència de la situació i reparar la memòria del poble gitano, que mai no ha estat reconeguda ni valorada.