Público
Público

Pere Aragonès abandona la primera línea de la política

El fins ara president de la Generalitat compareix després de la desfeta d'Esquerra Republicana el 12M i anuncia que no recollirà l'acta de diputat. D'altra banda, avisa que no està en els plans de la formació investir a Illa.

Aragonès Junqueras
Pere Aragonès y Oriol Junqueras, durant la nit electoral. David Zorrakino / Europa Press

Pere Aragonès anuncia que abandona la primera línia de la política després dels mals resultats que va obtenir Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en les eleccions catalanes d'aquest 12 de maig. El líder republicà, fins ara president de la Generalitat, ha explicat que ha fet passes cap endavant quan la ciutadania ho ha decidit i que, en aquest punt, torna a fer-les, però en sentit contrari. "Ha estat un honor ser president de la Generalitat de Catalunya".

El dirigent ja va avisar, en la nit del diumenge, que seria necessari avaluar "responsabilitats individuals i col·lectives". Les individuals no han trigat gens ni mica. Aragonès ja ha anunciat que marxa. "Aquest matí he comunicat a la Permanent Nacional la meva decisió de no prendre l'acta de diputat, no formaré part del pròxim Parlament de Catalunya", ha dit. Encara s'ha de veure quines són les altres responsabilitats, les col·lectives, i de quina manera es negocien.

Era d'esperar que es prenguessin decisions més o menys ràpides després del fracàs electoral d'Esquerra, però existia la incògnita sobre si seria aquest mateix matí quan Aragonès anunciaria la seva dimissió. "Honestedat i responsabilitat són els dos valors que inspiren i han inspirat la meva actuació política", ha apuntat. El polític, que va ser investit president al maig de 2021, ha explicat que continuarà treballant pel bé de Catalunya i de la seva formació des d'un altre àmbit.

"En les setmanes vinents", ha continuat, "centraré els meus esforços a facilitar la transició des d'un govern en funcions, fins que hi hagi un nou president de la Generalitat". Per a això, en tot cas, caldran pactes i ERC, malgrat els mals resultats, és una peça absolutament fonamental perquè Salvador Illa (PSC), guanyador dels comicis, pugui optar a la presidència. També ho és en l'aventura de Carles Puigdemont, que ha anunciat que tractarà d'aconseguir una majoria àmplia, a pesar que els números no li donen.

No obstant això, Pere Aragonès ha insistit en una idea: "Acceptem el nostre paper en l'oposició" i "són el PSC i Junts els qui han guanyat les eleccions i, per tant, els correspon a ells entendre's".

Encara que és cert que el fins ara president ha assegurat que ERC serà un "element de desbloqueig", també ha dit que la seva formació "no estarà per a facilitar una investidura de Illa" i tampoc per a participar d'un acord entre PSC i Junts per Catalunya. Tenint en compte els números, la governabilitat de l'autonomia sembla més difícil després de la compareixença de Aragonès, que abans d'ella.

Una cosa és l'aritmètica i una altra la política. Això és, en resum, el que ha vingut a dir el líder republicà. El resultat de les eleccions habilita a Illa per a tractar d'aconseguir la seva investidura i a Puigdemont per a esgotar les seves possibilitats. No obstant això, amb una ERC fora de l'equació —així ho ha suggerit Aragonès—, tots els camins es compliquen si no és que desapareixen.

Molta feina en clau interna

Però pensar en els pactes és només part del treball que tenen en ERC. Gairebé igual d'urgent per a la formació és reflexionar subre les raons que han portat a gairebé 180.000 catalans a retirar-los la confiança. Per això, Aragonès ha explicat que una altra de les seves tasques abans de retirar-se de la política institucional serà "facilitar una transició dins Esquerra des del rol de coordinador nacional per a tancar el cicle electoral de mals resultats i contribuir a obrir-ne un de creixement". No ha especificat gaire més, però sembla difícil creure que la renúncia de Aragonès sigui l'única conseqüència de la derrota.

Els 13 escons que va perdre aquest diumenge ERC —s'ha quedat amb 20, molt lluny dels 35 de Puigdemont o els 42 de Illa— han obligat a Aragonès a anar-se'n, encara que ha tret pit de deixar "una Catalunya millor", amb "rècord en inversions", "més feminista" o amb la producció audiovisual en català més abundant de la història. De totes maneres, el dirigent no s'ha amagat i ha reconegut que no ha estat suficient per a aconseguir un bon resultat electoral. S'espera moviment, més aviat que tard, dins l'organització.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?