L'obligatorietat del teletreball s'ha colat de nou en el debat en aquesta segona onada del coronavirus. El conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir El Homrani, assegurava aquest dimarts que el teletreball i el treball a distància eren "obligatoris" per a totes les empreses, públiques o privades, que poguessin implementar-lo.

En una entrevista a RAC1, el conseller va anunciar sancions per a totes les companyies que no apliquessin el teletreball entre els seus treballadors, i va explicar que aquelles que no tenen els mitjans per a fer-ho haurien de fer un certificat.

Per contra, en una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va explicar que la Generalitat no pot aplicar aquesta mesura perquè no té la cobertura jurídica per fer-ho, encara que també va demanar a les empreses que "prioritzin i promoguin el teletreball".

Aquest embolic sobre l'obligació del teletreball ha generat multitud de dubtes i preocupació tant a empreses com treballadors de tot el territori nacional davant el nombre de casos positius de coronavirus i les diferents mesures que estan prenent les comunitats autònomes. Per això, molts es pregunten si l'obligatorietat del teletreball pot ser una realitat en els pròxims dies.

Existeixen diferents competències

En el cas del teletreball, les comunitats autònomes no poden obligar a les empreses al fet que els seus treballadors teletreballin. Ja que, com explica a Público el jurista Robert Gutiérrez, l'obligatorietat de teletreballar és una mesura laboral i les comunitats autònomes no tenen competències en legislació laboral, ja que així ho diu l'article 149.1.7 de la Constitució.

"A Catalunya hi ha hagut polèmica perquè, escudant-se en què les mesures sanitàries obliguen a limitar al màxim la mobilitat de les persones, s'ha discutit si per a limitar aquesta mobilitat es pot obligar a teletreballar. De manera que l'obligatorietat de teletreballar "s'amaga" com una norma sanitària i no com una norma laboral, ja que les comunitats autònomes sí que tenen competències en sanitat", explica el jurista.

D'altra banda, des del Govern espanyol sí que es podria obligar les empreses a prendre aquesta mesura. "De la mateixa manera que es decreta l'estat d'alarma i es limiten drets fonamentals (amb confinaments, tocs de queda...) es podria imposar l'obligatorietat com a mesura excepcional i sempre que les circumstàncies del lloc de treball ho permetin", explica Gutiérrez.

Durant la primera onada era prioritari el teletreball

Durant el primer estat d'alarma al març, el Govern espanyol va posar el teletreball com a mesura prioritària a les empreses. Concretament, aquesta mesura va ser aprovada per l'Executiu estatal en el Reial decret llei del 17 de març de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la Covid-19.

Precisament, per aquest motiu, Robert Gutierréz explica que, avui dia, el Govern espanyol hauria de posar el teletreball com a prioritari, "sempre que les circumstàncies del lloc de treball ho permetin".

Per part seva, el professor de Dret del Treball en la Universitat Autònoma de Barcelona Alberto Pastor explica al Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 és una norma que encara està vigent.

"Les empreses estan, i ja estaven, obligades a potenciar el teletreball sempre que això sigui possible. Una obligació condicionada, però en tot cas, obligació que ha de complir-se tret que raons tècniques o organitzatives ho impossibilitin. En l'article 7.1 estableix que les empreses hauran d'adoptar mesures per a la reincorporació progressiva de manera presencial als llocs de treball i la potenciació de l'ús del teletreball quan per la naturalesa de l'activitat laboral sigui possible", explica.

El que poden fer ara les comunitats autònomes i el Govern

Encara que les comunitats autònomes no poden obligar a les empreses al fet que els seus treballadors teletreballin, sí que poden fer recomanacions i fomentar acords per aquesta mesura.

"En el cas de Catalunya s'ha impulsat un acord entre els interlocutors socials perquè aquests sí que es comprometin a implementar les obligacions que ells estimin més oportunes", explica Pastor.

El professor recorda que això mateix es pot fer en totes les comunitats autònomes a través de la negociació col·lectiva i que, si sindicats i patronals estan d'acord hauran de fer tot el possible per intentar promoure el teletreball.

"No es pot establir una obligació per a totes les empreses perquè el total dels seus treballadors teletreballin des del minut u, això només ho podran fer algunes empreses. Ha d'haver-hi acords que s'adaptin a totes les realitats i que per tant ha de ser prou obert", finalitza.