Presenten la primera querella per tortures del franquisme a la prefectura de Via Laietana

Una desena d'entitats memorialistes, entre les quals Irídia i Òmnium Cultural, han presentat la primera querella per tortures exercides a la prefectura de Via Laietana durant el franquisme. Es tracta del cas de Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, que el 1970 va ser detingut i torturat durant 20 dies a la prefectura de la Policia Nacional, encara avui en funcionament.

Es querellen per un delicte de lesa humanitat contra sis membres del cos de la Policia

La iniciativa s'ha presentat en una roda de premsa conjunta d'una desena d'entitats memorialistes, en el marc de la campanya Via Laietana, 43. Fem justícia, fem memòria, que reclama un cop més la reconversió de la comissaria on es van practicar tortures i repressió durant el franquisme en un espai de memòria. "Denunciem que espais de tortures i atrocitats continuen sent indrets d'impunitat com si res hagués passat", ha assenyalat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich.

La querella interposada vol ser la primera d'altres que serveixin per denunciar uns crims que no prescriuen, segons han informat les entitats. Fins ara, s'han presentat al voltant de 80 querelles a tot l'Estat per denunciar els crims del franquisme, que "no s'han investigat mai de manera efectiva" tot i que l'Estat té  "l'obligació internacional" de fer-ho, ha dit Medina.

Via Laietana, 43, un espai de memòria

Ja fa anys que el moviment per la memòria històrica reclama que es resignifiqui aquest espai per lluitar contra la impunitat i garantir la memòria històrica, perquè la repressió franquista no quedi en l'oblit. Les entitats han recordat "l'anomalia democràtica" que aquest espai segueixi sent una comissaria i han lamentat que fins ara no s'hagi fet un canvi d'ús, tot i les reiterades campanyes i denúncies públiques.

Les converses entre Estat, Generalitat i Ajuntament no han donat fruit

Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat, ha apuntat que tot i que el 2019 es va aprovar una proposició no de llei al Congrés per tirar endavant la proposta, "les converses entre Ajuntament, Generalitat i Estat no van prosperar". Per això, el moviment segueix pressionant perquè deixi de ser una seu policial i obri les portes a la ciutadania. L'activista ha confiat que amb la nova Llei de Memòria el Govern espanyol sigui "més sensible" amb un tema que desperta resistències a Interior i entre els sindicats policials.

Les entitats exigeixen que el canvi es faci com més aviat millor perquè temen la destrucció de proves que es puguin utilitzar en investigacions de la "tortura sistèmica i generalitzada" que s'hi ha provat. Així mateix, han apuntat que en la majoria de països europeus, espais similars ja s'han reconvertit en llocs per la memòria.